Belarmino Menéndez Álvarez

Belarmino Menéndez Álvarez va néixer a la localitat de Cangas del Narcea a la comunitat autònoma d’Astúries l’any 1929, i va morir el mes de novembre del 2017 a Ciutadella. Va ser un dels integrants històrics de la UGT menorquina des dels anys setanta i va desenvolupar una carrera política sempre des d’una òptica d’esquerres i progressista.

El seu primer contacte amb el món de la representació sindical va ser a Lleó, quan va dur a terme tasques de representació sindical mentre treballava a les mines com a maquinista de locomotores elèctriques, fonamentalment a la dècada dels cinquanta del passat segle XX. Des dels anys seixanta, va mostrar un paper actiu dins la clandestinitat antifranquista en defensa dels drets laborals, participant com a mediador, per exemple, en les negociacions de la vaga de l’any 1960 convocada a la localitat de Ponferrada conjuntament amb un altre històric del sindicat UGT com va ser en Nicolás Redondo.

A partir de l’any 1971 Belarmino Menéndez va establir la seva residència a la localitat de Maó, on va continuar amb l’exercici de la reivindicació sindical. El 1977 es va afiliar al PSOE abans de la celebració de les primeres eleccions generals de l’actual període democràtic, i durant el període emmarcat entre 1978 i 1984 va ser el secretari general de la delegació d’UGT a Menorca.

A les primeres eleccions al Consell Insular de Menorca de l’any 1979 va integrar la llista del PSOE, uns comicis desenvolupats encara dins l’etapa preautonòmica (1979 - 1983), formant part tant de la Comissió de Govern del Consell Insular conjuntament amb en Francesc Tutzó (president), Ventura Calleja (secretari), Antoni Casanovas i Andreu Murillo com de responsabilitat de direcció, en aquest cas assumint les tasques de coordinació de la residència d’ancians.

Pocs mesos després, el 1980, el cap de la llista del PSOE Francesc Triay Llopis és elegit diputat al congrés dels diputats a Madrid, i Belarmino Menéndez el va rellevar dins la comissió de govern de Consell Insular de Menorca així com dins el Consell General Interinsular.

El 1982 va ser escollit vocal del comitè federal del PSOE, però després de desavinences internes, el mes de març de 1983, va presentar la seva dimissió com a secretari d’organització del PSOE-Menorca en desacord amb l’organització i funcionament intern del partit.

En poc més d’un any, Belarmino Menéndez va deixar el món de la política, formalitzant la seva baixa com afiliat del PSOE el mes de setembre de 1983, i renunciant l’abril del següent any, 1984, a la secretaria general de la delegació d’UGT a Menorca.

A la dècada posterior, concretament a les eleccions autonòmiques i municipals de l’any 1995 del Consell Insular de Menorca, va concórrer a la llista -en segon lloc-, de la candidatura d’Esquerra de Menorca-Esquerra Unida.  

Xavier Jiménez González