PROWebContent
Andreu Avel.lí Casasnovas i Coll
Andreu Avel·lí Casasnovas Coll, és natural de Ciutadella, nascut el 15 de setembre de 1966. Advocat de professió, es va dedicar a la política a Menorca entre el 1995-1999, com a diputat al Parlament de les Illes Balears i conseller del Consell Insular de Menorca i el 2003-2007 com a regidor de l’Ajuntament de Ciutadella. Des del 2007 ja no es dedica a la política i té un despatx de dret on treballa en temes sobretot de la Península i de l’estranger.
Comenta que en el seu entorn familiar, no té cap cas de dedicació al món polític anterior, a l’inrevés, comenta que en vàries ocasions se li va fer reflexionar sobre si entrar o no en aquest món. El seu pare era professor i la seva mare llibretera.
És Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Barcelona. Explica que quan acaba els estudis retorna a l’illa i és quan decideix afiliarse al PP.
La seva primera experiència en política comença a les llistes del partit com a candidat al Parlament i al Consell, en aquells moments, encara es feia de forma conjunta i simultània.
El seu partit en surt guanyador en ambdós organismes, autonòmic i insular i ell serà diputat i conseller. Per tant, no arriba a exercir d’advocat i ja entra en política. Quan se li demana per aquest fet, comenta que en realitat, la inexperiència va fer que s’endinsés en un món que desconeixia, hi va entrar per amics en comú que compartien la seva visió. Tenia clar que era un partit amb vots i que en podia sortir elegit però que tot va passar sense pensar-s’ho massa. Allò que no havia passat fins llavors, era aconseguir la majoria absoluta, cosa que el va fer assumir la responsabilitat que li tocava.
A les eleccions del Parlament balear es presentaren, entre les quatre circumscripcions, 29 candidatures, 2 més que al 1991. La llista del PP l’encapçalà Gabriel Cañellas.
En la circumscripció de Menorca participaren 6 candidatures, una més que quatre anys abans. El PP presentà com a cap de llista a Joan Huguet Rotger, llista en què formava part.
El guanyador de les eleccions autonòmiques per les illes fou el PP, amb 168.156 vots, el 45,39 per cent dels sufragis vàlids. Cañellas aconseguí en el seu quart intent, una majoria còmoda per governar, amb 30 escons, un menys que a les anteriors, però aquesta vegada en solitari, ja que en les anteriors s’havia presentat amb Unió Mallorquina. A la circumscripció de Menorca, el guanyador també fou el PP, amb 14.968 vots, 61 més que en 1991, gairebé els mateixos resultats, per això podem parlar de consolidació. Representa el 44,2 per cent dels sufragis i set escons, un més.
El Parlament de la IV legislatura es constituí el 21 de juny de 1995, amb un clima de crispació política arrel de les investigacions de les presumptes comissions il·legals cobrades pel PP. Prengueren possessió els 13 diputats menorquins: Per part del PP, Joan Huguet Rotger; Antoni L. Juaneda Cabrisas; José Simón Gornés Hachero; M. Carlota Alberola Martínez; Manuel Jaén Palacios; Alejandro Pax Dolz del Castellar i Andreu Avel·lí Casasnovas Coll. Pel PSOE foren Joana Barceló Martí; Miquel Gascón Mir; M. del Carme García Querol i Javier Tejero Isla. El PSM‐Nacionalistes de les Illes fou representat per Ramon Orfila Pons i Esquerra de Menorca per Josep I. Portella Coll
Pel que fa a les comissions parlamentàries, Andreu Avel·lí Casasnovas Coll és el secretari de la Mesa de dues comissions, la d'Ordenació Territorial i l’Economia;
D’aquesta etapa, Avel·lí comenta que no fou fàcil compaginar els dos càrrecs i que havia d’estar constantment viatjant. Sobretot per la seva tasca al Consell, on eren necessàries signatures urgents de la seva persona, per això havia de tornar a Menorca quan abans. Comenta que, en general, en aquell moment, no estava massa ben organitzat i que, ja que era secretari d’aquestes comissions, en moltes ocasions va haver d’anar a Palma només per restar cinc o deu minuts en una reunió. I què t’acostumes a agafar avió com que s’acostuma a agafar un autobús.
En quant a la seva activitat parlamentària, diu que van ser uns anys molt intensos arrel dels canvis de president del Govern, de l’època de Gabriel Canyelles. Ell el descriu com un líder regionalista i un “molt bon president de les Illes Balears”, afí a les seves idees, en el qual es sentia representat, però una volta és van donar els canvis posteriors, ja no es sentia tant còmode. Era una corrent de partit diferent a la que ell defensava. Quan parlam d’això, comenta que li agraden els polítics i polítiques com a la tasca que desenvolupen, no del color polític que són. De fet, creu que una de les lliçons de la democràcia espanyola, que descriu com a jove, hauria de ser assumir que tot i que les teves idees siguin d’un determinat partit, hi pot haver persones d’altres que són bons en la seva feina. No reduir tot el joc polític entorn a ser d’un partit o d’un altre.
De totes maneres, de l’activitat parlamentària, reconeix que Menorca pintava poc, ja que és dóna un centralisme mallorquí molt fort. Per exemple, comenta que les maquinàries de partit són tan fortes que passen per damunt de qualsevol aspecte territorial, cosa que no beneficiava a l’illa. Recorda fer ponències de lleis, començar en el traspàs de competències als consells insulars, com la de transport o territori.
En les eleccions del Consell, el PP va treure set escons i ell anava en la llista en el número set, així que entrà al govern de la institució, com s’ha comentat.
Joan Huguet va ser investit dia 7 de juliol de 1995 com a president del Consell de Menorca per segona vegada consecutiva. Aquesta majoria absoluta, era la primera vegada que es donava en aquesta institució per tant, tot i que no era prou conscient que li podria tocar el càrrec, sí en el partit amb el qual es presentava, així, el resultat fou tan bo que la responsabilitat era encara més gran.
Es constitueix el Consell en sessió plenària extraordinària on els diputats elegits per al Parlament de les Illes Balears a l’illa de Menorca el proppassat 28 de maig, es constituïren en el Consell Insular de Menorca, de la següent manera: President: Joan Huguet Rotger és president del Consell Insular des de 1991 per tant, repeteix com a president del consell insular però ara aconseguint una majoria absoluta. Membres de la Comissió de Govern: Andreu Avel·lí Casasnovas Coll (PP) conjuntament amb Antoni L. Juaneda Cabrisas (PP), José Simón Gornés Hachero (PP) i Carlota Alberola Martínez (PP).
Andreu Avel·lí Casasnovas Coll (PP). Llicenciat en dret, amb 29 anys, accedeix al parlament per primera vegada. Conseller delegat d’Ordenació municipal i urbanisme.
Hi ha dues comissions informatives permanents on Avel·lí participa la de Política Econòmica i Territorial i Règim Intern i la de Política social i Cultural.
En la seva etapa al Consell, Avel·lí es dedica a temes d’ordenació territorial, la descriu un moment en què el consell insular encara està en “construcció”. Comenta que hi va treballar quan encara s’ubicava a l’antiga seu del Camí des Castell. No tenia gairebé competències, per exemple, turisme i carreteres era encara del govern balear. Per tant, la sensació era com si fos un ajuntament un poc més gran.
Quan acaba aquesta etapa de parlamentari autonòmic i de conseller insular, decideix no presentar-se ja que en aquell moment, no es veu representat per la corrent dominant del partit, encapçalada per Jaume Matas, entre altres coses. Per tant, entre 1999 i 2003 no té cap càrrec polític. És un moment en què a l’ajuntament de Ciutadella hi governa Pau Lluch, recorda un consistori amb molt de diàleg per totes les parts. A partir d’aquí i de converses amb amics afins a les seves idees, guanya les eleccions de la junta local del PP de Ciutadella. Per tant, comença a involucrar-se de cara a les eleccions de 2003.
A les eleccions del 25 de maig de 2003 a Ciutadella tenim vuit formacions polítiques que van obtenir almenys un vot. La formació guanyadora va ser el Partit Popular encapçalat per Llorenç Brondo amb 10 regidors i un 41,94% dels vots. Brondo repetirà càrrec en la legislatura següent. En aquesta, destaca l’època de bonança econòmica i del boom turístic, amb Jaume Matas en el Govern Balear. Avel·lí Casasnovas fou portaveu i regidor de Cultura i Urbanisme. Fou l’època en què l’oposició començà a denunciar presumptes irregularitats, amb el cas del solar de les rates en el Jutjat.
A l’àrea d’urbanisme, Casasnovas destaca la gestió feta en els temes següents: el desenvolupament d’unitats d’actuació, executant planejaments de sòl urbà; les adaptacions del PTI a tot el pla general de Menorca; la col·laboració en obres públiques emblemàtiques de la ciutat com poden ser la plaça d'Artrutx o la plaça de les Palmeres…
A l’àrea de cultura, comenta que és el moment en què van comprar l’edifici de Can Saura, on actualment s’hi ubica el museu municipal de la ciutat, i s’hi translladà l’escola de dibuix i pintura, l’arxiu històric de Ciutadella. Recorda també l’adquisició de fons documentals importants com el d’Antoni Picó Vivó o el cap de Freixa de Maties Quetgles.
Van haver-hi problemes, com no, per exemple amb el tancament del teatre del Born pel seu estat delicat, però tiren endavant el projecte de cinemes del Canal Salat.
Recorda aquestes fites com quelcom important per a la ciutat i com a feina ben feta.
Quan se li demana per aquesta etapa, comparant-la amb l’anterior, políticament parlant, reconeix que és molt dura la política municipal ja que es tracta d’una tasca molt visible i de dedicació gairebé exclusiva. La pressió a l’àmbit municipal és molt gran, són 24 hores de dedicació amb una gestió difícil. Mentre que a altres nivells si tens horaris.
De fet, reconeix que al 2007 acaba tan esgotat que decideix deixar el panorama polític. Que com a molt, si hagués hagut de seguir en el plànol estatal, en el Congrés dels Diputats, però que com que no va tenir-ne l’oportunitat. Això conjuntament amb els presumptes casos de corrupció en els quals es va veure involucrat, va fer que es retirés de manera definitiva.
Per tant, ell durant el Sant Joan de 2007 ja no és a cap càrrec polític.
Abans de les eleccions de 2011 esclatà al conjunt del país un gran malestar amb la classe política, derivat de la gestió de la crisi i dels nombrosos casos de corrupció, com Gürtel, Palma Arena, els ERE, els casos que afectaven UM... A Ciutadella també afloraren els casos Citur, Nerer o el de les Rates, on s'investiguen, en el primer cas, la manipulació de concursos públics i en els altres dos unes permutes que presumptament van perjudicar l'Ajuntament, durant el mandat 2003-2007. Poques setmanes abans de les eleccions de 2011, el 29 de març, esclatà l'operació Xoriguer (del cas Citur) on es detingué l'exbatle de Ciutadella, Llorenç Brondo (PP) i els exregidors Avel·lí Casasnovas i Gabriel Cardona. Dies després també s'imputaren altres dues ex regidores d'aquell mandat: Antònia Salord (en aquestes dates regidora d'UMe, igual que Gabriel Cardona) i Antònia Gener, que era la secretària general del PP de Menorca.
L’abril de 2012 se celebrà el judici del cas de les Rates en el que es condemnà a la cúpula de l’àrea d’Urbanisme del mandat de 2003 a 2007, entre ells els tècnics i exregidors Avel·lí Casasnovas (PP) condemnat a tres mesos de presó per frau i Llorenç Casasnovas (PMQ) a un any de presó per frau i falsedat documental. Aquest últim, que ja tenia antecedents penals, ingressà a presó el 21 de setembre de 2013 i sortí el 29 de juny vinent. Si la precampanya electoral de 2011 esclatà l’Operació Xoriguer (cas Citur) a la de 2015 irrompé l’Operació Pomada (cas Nerer), iniciada el 28 d’abril amb el registre de les oficines municipals i les seus de les empreses vinculades en les polèmiques permutes de 2005-2007, i amb la imputació dels empresaris, primer, i després ja el gener de 2016 en el marc de l’operació Pomada (pel cas Nerer) es detingué a l'ex regidor d’Urbanisme i expresident del PP de Ciutadella, Avel·lí Casasnovas i el seu presumpte testaferro, acusats de suborn, frau a l’administració, malversació i blanqueig de capitals; i continuà la instrucció judicial tant d’aquesta causa com la del cas Citur.
Quan se li comenta tot això, explica que ell té la consciència ben tranquil·la i que és un tema que va afectar profundament a la seva família. Actualment, està totalment deslligat del tema polític. Si algú li demana informació o consell procura ajudar però des de la distància, exerceix l’advocacia i té un despatx.
Catalina Bosch Cardona
Fonts:
- CITUR, un caso de corrupción política (menorca.info)
- El alcalde que tampoco terminó su segundo mandato (menorca.info)
- avel·lí casasnovas camps - YouTube
- Búsqueda: «avel·lí casasnovas» / Página: 1 (menorca.info)
- “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)