Pilar Carbonero Sánchez

(Palma, 18.5.1970)

Família /Saga familiar

El pare era Joan Carbonero Torres, de Sierra de Yegüas, província de Màlaga. I la mare, Catalina Sánchez Pallicer, (nascuda a Sierra de Yegüas). Els avis paterns eren Manuel Carbonero i Dolores Torres. I els avis materns, Miguel Sánchez, que va venir a Menorca de militar i, a l’illa, va conèixer a Magdalena Pallicer Petrus, l’àvia materna, i s’hi va casar.

I la seva filla, Catalina, mare de Pilar, nasquè a Sierra de Yegüas (Màlaga) tot i que feia temporades a Menorca amb la seva mare (Magdalena Pallicer). Aquesta estudià a la Universitat de Mataró d’ATS i treballà en el sector sanitari públic tota la seva vida. El naixement de Pilar Carbonero va coincidir a l’època que la mare treballà a l’Hospital de Son Dureta (Mallorca)

La família Carbonero Sánchez va tenir tres filles, Dolors, Magdalena i Pilar. Després els pares es van separar, als inicis de la dècada dels setanta. Era el moment quan colpejava ja la crisi petrolera, que es caractritzà amb una recessió a Estats Units, Europa i Amèrica Llatina prou forta; i també afecta el nostre país. Llavors, Joan Carbonero Torres, sense treball, retornà a la seva terra (Màlaga). I la seva dona, sola, amb la situacó de crisi, i amb la ruptura, envià les dues filles més petites, Magdalena i Pilar –aquesta darrera amb dos mesos-, a viure a Menorca, amb unes familiars que se’n podien fer càrrec. Aquestes, eren unes cosines de l’àvia materna, que vivien as  Mercadal; tres germanes fadrines de la família Gomila Pallicer, filles del batle repubícà d’Es Mercadal, Francesc Gomila (1936).

Al cap d’un temps, la mare, tornà a tenir parella i va iniciar una nova familia. I, amb aquesta nova relació, va tenir més fills, de forma que les dues germanes Magdalena i Pilar es quedaren definitivament a Menorca, amb les tres germanes Gomila Pallicer. Aquestes cosines, de l’àvia materna Pilar, es deien Magdalena, Margalida i Cecília, que van passar a ser les educadores de Pilar i Magdalena Carbonero. Eren tres dones formades, pels temps que corrien, atesa la ideologia republicana del seu pare. Magdalena era de professió funcionària, a l’ajuntament des Mercadal, i donava classes de suport per a fillets a les tardes. Na Magdalena va ser pionera en l’aprenentatge del català i el seu ús en l’educació, seguidora de les publicacions de Francesc de Borja Moll. Na Margarita va portar el punt de la Telefònica del poble (Mercadal), fins el moment en què l’avanç del sector de la comunicació comportà l’eliminació de les centraletes (anys vuitanta), i na Cecilia era modista de professió.

Quan Pilar comptava amb 3 anys, Cecília Gomila va decidir anar a viure a Ciutadella, i hi va anar a viure amb les dues germanes afillades. I els caps de setmana, anava també a Ciutadella Magdalena Gomila, per estar amb elles. Pocs anys despres, na Margalida, afectada per pàrkinson, va anar a viure a Ciutadella, així com ho va fer la Magadalena, al cap de pocs anys, quan es va jubilar.

 

Estudis i vida laboral

Pilar Carbonero inicia els seus estudis a l’escola de la Consolació de Ciutadella. A finals dels anys 80  passà a cursar el batxiller, a l’institut Josep Maria Quadrado. Durant la seva estada a l’Institut, havia de compaginar els estudis amb un treball, per poder subsistir. Així, decidí treballar en el sector turístic, a Cala en Blanes; per mor que a l’hivern disposava de més temps per estudiar i anar a les classes lectives.

El 1990 es matricula de segon de batxiller (BUP). Ve la crisi turística de 1990, i va acabar el batxiller i el COU el 1992, aconseguint els ingressos necessaris per cursar una futura carrera.

El 1992 va a estudiar a Barcelona, Enginyeria d’Obres Públiques, a la Universitat Politècnica de Barcelona. Foren tres anys, més un pel Projecte. I, mentretant, els estius continuava treballant en el sector turístic, per poder finançar els seus estudis, juntament amb les beques de l’Estat. El 1996, quan acabà la carrera, retorna a Menorca.

Afincada a Ciutadella, el mateix 1996 es casa amb Richard de la Fuente (París, 1968), empresari turístic, fill d’emigrats espanyols a França. D’aquesta unió, tenen  tres fills, Júlia (1998), Gerard (2001) i Emma (2005).

I, per la part professional, el mateix 1996, acabats els estudis, la contractà l’Ajuntament d’Alaior, lloc en què hi va estar 8 mesos; ja que, el 1997 va sortir una plaça al CIMe, de tècnica interina, que ocupà. Finalment, el 2005 va aprovar les oposicions d’Enginyera Tècnica d’Obres Públiques del Servei de Carreteres del C. I. de Menorca, on treballa a l’actualitat.

Política a les institucions

Es presentà pel PSOE, el 2007, amb 37 anys, a les eleccions municipals de Ciutadella, com a independent, amb Joan Gorries com a cap de llista. Perderen les eleccions i passà l’oposició.

El 31 de juliol del 2008 tot el grup del Partit Popular de l’ajuntament de Ciutadella, excepte una regidora, es donaren de baixa del PP, sense deixar el càrrec de regidor, i passaren al grup Mixt. Aleshores, els altres grups iniciaren negociacions per realitzar un canvi de govern. El 19 de gener del 2010, Llorenç Brondo va dimitir com a batle i com a regidor del del PP, per enfonsar la moció de censura que havien pactat el PSOE i el PSM. Així, no es va arribar a registrar la moció de censura contra Llorenç Brondo, atès que va presentar la seva dimissió com a Alcalde i regidor, despres d’haver-se fet públic l’acord per formar govern en minoria entre PSIB-PSOE i PSM, amb el suport d’investidura del partit local UPCM. I, aleshores, Joan Gorries, cap de llista del PSIB-PSOE, va renunciar a accedir a la batlia i cedí el pas a Pilar Carbonero per a que fos la nova batlessa. Aquesta, va assumir la batlia, el 20 de gener del 2010; i, alhora, l’àrea d’urbanisme, fins el 2011, quan s’acabà el mandat electoral. I, a les properes eleccions, 2011/2015, passà a l’oposició municipal.

L’octubre del 2008 fou escollida Secretaia General del PSOE de Ciutadella, càrrec que mantingué fins el 2017. I, també, des del 2008, fou membre de la Comissió Executiva Insular del PSOE i del Comité Insular. I, des del 2016, membre de l’executiva del PSIB-PSOE i del Consell Polític.

El 2019, es tornà a presentar, ara com a diputada al Parlament de les Illes Balears, de número 2, per Menorca, i fou elegida. Actualment és portaveu suplent del Grup Parlamentari Socialista i Presidenta de la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial. I també participa en la Junta de Portaveus.

En el Parlament, ha intervengut sobre les següents matèries: en el plenari, en el debat de les lleis de Pressupostos (2019 i 2020), i en distintes mocions d’altres grups parlamentaris. A les Comissions, sobre les matèries d’administracions públiques, medi ambient i igualtat de gènere i cultura.

 

FONTS USADES

Entrevista oral, Butlletí Oficial i Diaris de Sessions del Parlament de les Illes Balears, Diari de Menorca, Internet

 

Valentí Valenciano López