Patricia Font Marbán
Patricia Font neix el 1975 a Maó. Tant el pare com la mare van néixer a Madrid i van emigrar a Paraguay, i allà es van conèixer i allà van néixer els seus germans (són 3). Patrícia neix tard, i es du 13 i 15 anys amb els germans. El seu pare havia nascut el 1928 i la seva mare el 1936. Ell (Pepe), de família catalana, l’envien a Barcelona a conèixer la família, quan li esclata la guerra. Està a Barcelona durant la guerra i després torna a Madrid. De Paraguay toenen a Madrid el 1963 i el 1972 a Menorca. Al seu pare li havien ofert feina a la bugaderia Aïnsa, a Ferreries, i una germana seva li havien recomanat un canvi perquè era malatissa. Pepe havia treballat de venedor ambulant de pinsos, de mecànic a Paraguay. La mare, mestressa de casa, provenia d’una família de Zamora, molt humil i republicana.
Patrícia viu a Ferreries la seva infantesa i després va a Ciutadella a fer BUP i COU. Amb 18 anys marxa a estudiar història de l’art a Barcelona, i hi viu 13 anys. Acabada la carrera, comença documentació i treballa de cambrera, en un call-center, cangur, etc., i quan estava a l’atur i desencisada de Barcelona li ofereixen feina a Price Waterhouse Coopers, que li valoraven el currículum variat. Més endavant va sortir una plaça a la biblioteca Rubió i Tudurí (Maó) i em van agafar, el 2007.
A casa seva sempre hi havia hagut molta conversa política, molta premsa, etc. La mare, es considerava socialista, i els seus pares eren republicans, tot i que Patrícia no la veia molt socialista. El pare, era una persona més conservadora, però defensor dels drets dels treballadors. L'entorn també hi va fer molt. A Barcelona va conèixer nous mons i amb Nel Martí eren amics de feia temps, i va ser per ell que va entrar a la política. No obstant, la seva primera militància va ser més de caire cultural. Amb un grup d’amics del món de l’art muntaven exposicions, obres de teatre, totes amb un contingut polític. Era un grup amb moltes inquietuds. Es defineix com atea i antimilitarista.
El darrer pis a Barcelona en el qual va viure amb amigues, de les quals dues feien polítiques i estaven ficades amb el feminisme, va ser una escola de formació feminista i de debat.
El 2015, Esquerra Unida li ofereix apujar-se al carro. Per a Patrícia era una època d’il·lusió ja que s’havia derrocat Bauzá i l’ambient era brutal. A esquerra unida els havia votat en més d’una ocasió, però la proposta per l’Ajuntament que em van fer no em va convèncer. En canvi, poc més endavant Nel Martí la convenç i comença a assistir a les assemblees de Més per Menorca. A les primàries per anar al parlament, va de nombre 2. A les eleccions del 2015, Més per Menorca obté grup parlamentari propi (Nel, Patrícia i Josep). Durant aquella legislatura, que serà diputada i portaveu suplent, participa en comissions de salut, medi ambient, afers institucionals i hisenda. De les coses que destaca és la participació en la llei de fosses. També participa i destaca les lleis de canvi climàtic i residus.
El 2016 o 2017 presenten una esmena als pressupostos perquè Marivent fos retornat al poble, però cap agrupació més els va donar suport. El 2015 entren al govern i el 2017 en surten, i Patrícia ho defineix com ‘va ser molt brut’. El ‘cas’ Contractes (que després es va arxivar tot) va suposar la sortida de Més del govern i segons ella va ser una gran decisió, ja que des de fora Més s’ha dedicat a pressionar el govern per assolir els seus objectius. El 2019 repeteix de nombre 2 al parlament i Més no treu grup propi, per la qual cosa va al grup mixte. Repeteix en comissions de medi ambient i salut, economia, turisme, afers socials, educació, etc.
Valentí Valenciano López