Narcís Tudurí i Marí
Narcís Tudurí i Marí va ser un dels polítics de referència del Partit Popular entre finals de la dècada dels anys vuitanta i començaments dels noranta, coincidint amb el canvi de nom d’Alianza Popular a Partit Popular.
Va néixer a la localitat de Sant Lluís l’any 1938, i forma part d’una de les nissagues més conegudes de Menorca, dedicada històricament a la indústria de la construcció naval.
Tudurí i Marí va estudiar a Madrid la titulació d’enginyer superior en telecomunicacions; posteriorment va tornar a Menorca i es va establir a la localitat de Maó casant-se amb na Dolores Mir, infermera de l’hospital psiquiàtric de Ciutadella.
En l’esfera política va participar, en un primer moment, al grup d’Unió Democràtica de Menorca, i després de la seva dissolució va passar a formar part d’Aliança Popular.
Va ser un dels membres del tercer Consell Insular de Menorca entre els anys 1987 al 1991, compost pel president Tirs Pons Pons (PSOE), la vicepresidència d’Albert Moragues Gomila (PSOE) i els consellers Antoni Febrer Gener, Benjamí Carreras Font, Antoni Gomez Arbona (PSOE), Joan Huguet Rotger, Manuel Jaén Palacios, Lluís Coll Allés i Fernando Saura y Manuel de Villena (AP), Joan Francesc López Casasnovas i Ramon Orfila Pons (EEM) i Carles Ricci Febrer (CDS).
Al mateix temps, va ser diputat a la segona legislatura del Parlament de les Illes Balears (1987-1991) en representació de Menorca després de presentar-se en coalició Alianza Popular i el Patit Lliberal. Pel que fa a les funcions desenvolupades, va integrar com a membre suplent la Diputació Permanent conjuntament amb en Joan Francesc López Casasnovas i Albert Moragues Gomila.
Tudurí i Marí també va ser el cinquè president local de la història del Partit Popular de Menorca (l’any 1987) i el quart portaveu.
El 1991 va formar part del consistori de l’ajuntament de Maó (legislatura 1991-1995).
Xavier Jiménez González