Mateu Martínez Martínez
Mateu Martínez neix a Maó el 1960. És fill de família migrant. El seu pare i la mare eren de Cantàbria. De famílies humils van migrar. El seu pare va quedar orfe als 11 anys i als 14 (l’any 1922) va migrar cap a Barcelona. En les seves anades i vingudes de Barcelona a Cantàbria va conèixer la mare i es van casar. El pare va venir cap a Menorca el 1935, en temps de la República. Va estar enrolat, a La Mola i després de la guerra es va salvar de la repressió pels pèls. Per part de mare, a Cantàbria, sí que varen patir repressió. Un conco va ser tret de la presó i afusellat perquè era el batle republicà d’un municipi, i els germans d’aquest van ser tots empresonats. Mateu es cria en una família que sí se’n parla de la guerra, i amb certa consciència republicana. En canvi, dels 4 germans (ell és el petit) és l’únic amb inclinació política.
De família castellanoparlant i que menava una gelateria, a casa van viure les dues cultures. Es considera catalanista i també castellanista, sent la primera llengua un element que li ha permès integrar-se.
En acabar l’institut no té mitjans econòmics per anar a estudiar i es posa a fer feina; primer a un taller d’artesania i després al Consell Insular, com a auxiliar (1979). Als 25 anys comença a estudiar filosofia a Palma, combinant la feina amb els estudis. Després, prop dels 40 anys estudia dret a la UNED.
A casa comença la consciència republicana, d’esquerres, però comença a prendre forma a partir d’anar a les colònies d’estiu que organitzava el centre juvenil (al local d’Acció Catòlica), on hi havia el grup Joan Mercadal, grup excursionista juvenil (primer pis), i al soterrani les colònies d’estiu. Girava entorn l’església, però era el sector progressista. Joan Mercadal funcionava més per lliure, les colònies estaven molt lligades a cristians pel socialisme. Els monitors eren Jaume Obrador, Nicolau Pons, Mandi Pérez, eren les persones, Fernando Sintes, Josep Sintes (Pepe) eren els promotors, vinculats a aquest sector progressista de l’església i que tenen lloc durant els anys 70. Feien la volta a l’illa i a partir de 1972-1973 hi participa i comença a viure l’ambient progressista. Als 14 anys comença a militar en l’antifranquisme. Entra a militar a la jove guàrdia roja, que eren les joventuts del partit del treball.
Segons Mateu l’antifranquisme a Menorca era bàsicament aquests partits d’esquerres: el pt, oic, pc amb Toni Casero, el PSOE no existia o era marginal. Aquests i el PSM van fer l’acció antifranquista. Amb les primeres eleccions aquests partits perden pes perquè la gent opta pel PSOE i el PC. Llavors s’adona que realment eren marginals a la societat i que no tothom s’havia fet demòcrata d’un dia per l’altre. Hi havia un cert franquisme sociològic. Molta gent també va fer un exercici de possibilisme i va passar al PSOE perquè era l’opció d’esquerres de tocar poder. Altres, ‘més idealistes’ segons Mateu, es van passar al PSM. Mateu entra al PSM el 1980 perquè era la opció que li semblava més coherent ja que l’antifranquisme a Menorca no era una lluita de classes, era una antifranquisme fonamentat en la pota ecologista de defensa del territori i la cultural, la defensa de la llengua i cultura pròpies. Per tant, Pepe Sintes, Pons Moll, eren els que li semblaven més coherents, lluitadors per unes idees.
Mateu milita durant uns anys fins que va de nombre 15 a les llistes per l’Ajuntament de Maó (1983). El 1987, amb l’Entesa, Mateu repeteix llista però aquesta vegada de nombre 3. Tòfol Mus era cap de llista i i Biel Villalonga del PC, el segon. Van treure 2 regidors i quan Tòfol va dimitir va entrar Mateu.
El 1991 encapçala la llista de l’Entesa a l’Ajuntament, quedant a l’oposició i el PSOE governant en solitari. En aquest moment, segons Mateu, gent del PSOE representava la gauche divine i en temes de territori i de llengua xocaven molt. Continua militant però sense ocupar càrrecs, fins que el 2003 va de nombre 3 a les llistes del PSM pel Consell, amb Tuni Allès i Eduard Riudavets. Eduard va al parlament, Tuni al CIM i Mateu puja també al CIM. Fa la legislatura com a conseller executiu, no electe, de cultura. Fa tres anys. El 2006 es mostra crític amb el partit i dimiteix. El fet de ser funcionari i tenir les necessitats materials cobertes, reconeix, li donaven la llibertat de no necessitar el càrrec. Deixa de militar i es dedica a altres temes com en participar en l’Associació Amics des Museu de Menorca.
Més endavant, el van a buscar i s’acaba implicant amb Ara Maó, sense voler cap càrrec. També torna a participar amb Més per Menorca, perquè veu en Maite Salord una nova manera de fer política.
De l’època al CIM destaca l’impuls i assentament definitiu a l’educació infantil, el pla de normalització lingüística, l’impuls a les escoles municipals de música coma ens vertebradors de cohesió social, el pla d’acció de patrimoni, donar solidesa a l’arxiu d’imatge i so (que venia d’abans). Mateu va ser secretari d’organització del PSM, secretari electoral, d’estudis, de tot. Durant molts anys va estar a l’executiva fent moltes coses. Tot manco secretari general.
En temes de cooperació i solidaritat Mateu és un dels impulsors de l’associació d’amics des poble sahrauí, amb Ramon Orfila, amb qui va fer dos viatges als camps de refugiats. Implicat també en les associacions de pares i mares, Amics des Museu, consell de joventut, Joan Mercadal i colònies, etc. També va ser soci del GOB i hi va col·laborar un temps i en associació de veïns.
Miquel Lopez Gual