M. J. Camps neix a Maó el 4 d’octubre de 1975. El pare, Pau Camps Benejam, era de Maó i era mecànic ajustador. La mare, Antonia Orfila Alimundo, era de Sant Lluís i es va dedicar a cuidar de la família. Era modista però quan va començar a tenir fills ho va deixar. Són 5 germans, i es portava 50 anys amb el pare i 40 amb la mare. Quan ella tenia 10 o 12 anys el pare i la mare van agafar un negoci al carrer del Carme, can Prats, que era com una botiga macro, que hi havia de tot. El fills grans també hi treballaven. El pare va néixer el 1925 i la mare el 1935, havien viscut la guerra i la posguerra. El pare, dels 4 germans, un era sindicalista i es va exiliar a França, un l’altre va quedar trastornat per la guerra i va acabar a un psiquiàtric a Mallorca i l’altre el va conèixer poc. A casa no es xerrava de política i la situació econòmica, tot i millorar els darrers anys, va ser durant uns anys molt justa. Tots els membres de la família col·laboraven en l’economia familiar. Per part materna eren republicans, tot i que eren de fer feina i no xerrar ni dir res per no tenir problemes. Havien tingut un familiar amagat a casa en algun moment. Ella va estar sempre llogada a senyors. I ell feia feina de manobra a la base naval. Viven a s’Uestrar i ella va fer feina al camp tota la vida. Combinaven el que guanyava ell amb el que produïa l’àvia a l’hort i amb animals petits. Família molt humil. Quan Maria José va voler estudiar, li van dir que no podia perquè no hi havia diners, però finalment va poder anar l’institut i amb matrícula a COU va poder obtenir el primer any de carrera de franc.

 El 1993 marxa a estudiar dret a Madrid, a l’Autònoma. Havia treballat d'administrativa a Covegas, 2 anys a un supermercat petit (Can Pepe). Durant la joventut, abans de marxar a estudiar, passa mitja vida amb la seva millor amiga, la família de la qual és marcadament d’esquerres i activista i amb ells va a les manifestacions del GOB, contra la OTAN, etc., també anaven d’excursions a veure paratges i patrimoni que no havia vist mai. A Madrid es junta amb gent d’esquerres també i queda impactada per l’assassinat de Tomás Valiente. No va militar en el món universitari perquè es centrava en estudiar per aconseguir matrícules i així obtenir crèdits gratuïts, però sí que sempre va estar al voltant del món activista.

A Maó, l’Ateneu va organitzar unes jornades sobre Maastricht i allà va escoltar i conèixer gent i idees. Li va fascinar Julio Anguita. A més, Carmen Díaz la van convidar (aprofitant les jornades) a l’institut i els va explicar que tenien una beca per 40 persones per anar a Estrasburg. M. J. s’apunta i surt escollida i va a Estrasburg, experiència que li marca.

El 1997, quan torna d’estudiar, la conviden a unes reunions que feia el llavors batle de Maó, Arturo Bagur, amb joves de Maó per parlar i debatre temes. Després s’apunta a unes jornades amb diputats nacionals del PSOE, és simpatitzant uns anys fins que el 2001-2002 s’afilia, perquè pensa que allò que l’havia fascinat d’Anguita tenia més opcions de concretar-ho el PSOE. Treballa uns anys fent els cursos a la FOREM, l’escola de formació de comissions obreres i està en contacte amb la gent treballadora, amb la que s’identifica. Després passa a fer feina de passant al despatx de Salvador Timoner.

El 2003 va a les primeres llistes, animada per Joana Barceló. Cercaven un perfil com el de M.J., dona jove, amb estudis i disposta a anar al parlament. Va de nombre 9, treuen 6 amb el desdoblament de la llista entra just la darrera. Allà connectaria el món laboral amb les inquietuds socials (dret al parlament). És diputada de 2003 a 2007 a l’oposició, amb Jaume Matas de president. Porta consum i és portaveu de consum i fa algunes PNL relacionades amb la temàtica. Durant la legislatura hi ha un congrés (2004) al partit en el qual se li demana que es posicioni i ho va del costat que perd, per la qual cosa no va repetir a llistes i torna al despatx a exercir d’advocada.

Amb Vicenç Tur com a secretari general de Menorca, M. J. s’apropa de nou al partit. El 2015 li proposen anar de nou al parlament i malgrat estar embarassada i tenir una filla petit, amb el suport de la parella accepta. Per qüestions internes, va de nombre 4 però acaba anant de nombre 1. acaba la legislatura 2015-2019 de portaveu adjunta. Participa en la comissió de salut però sobretot és presidenta de la comissió d’assumptes institucionals, i fa de portaveu en molts temes. Porta la modificació del reglament del parlament (n’és ponent), la modificació de la compilació de dret civil, la llei de protecció civil, la de coordinació de policies locals, etc.

El 2019, per qüestions internes renúncia a anar a la llista del parlament i decideix presenar-se a les municipals, a Maó, anant de nombre 2. Porta serveis generals, serveis jurídics, secretaria, contractació, recursos humans, policia, serveis econòmics, hisenda i informàtica. Passats tres anys, decideix renunciar a la dedicació exclusiva i tornar unes hores al despatx i a l’advocacia.

Miquel Lopez Gual