Marc Pons Pons

Natural d’Es Mercadal, nascut el 21 de març de 1973 és un polític menorquí i funcionari del Consell Insular de Menorca. Casat i pare tres fills, és titulat en Arquitectura Tècnica i Enginyeria d’Obres Públiques amb l’especialitat de transports i serveis urbans, ambdós estudis cursats a la Universitat Politècnica de València. A més compta amb el Grau Edificació, cursat a la Universitat de les Illes Balears. Actualment, en l’àmbit polític, desenvolupa el càrrec de Comissionat per a l’Impuls de les Energies Sostenibles en els Espais Insulars amb el rang de subsecretari d’estat i, a més, és membre de l’executiva federal del PSOE on ocupa la Secretaria de Transició Ecològica Justa i Preservació de la Biodiversitat.

En política, en l’àmbit insular, ha desenvolupat el càrrec de director Insular de l’administració de l’estat i en el Consell Insular de Menorca com a director Insular, conseller i president. A l’àmbit autonòmic ha estat diputat del Parlament i conseller del govern. A nivell estatal, ha estat director del gabinet de la Vicepresidenta Tercera del Govern i  Comissionat, càrrec que ocupa actualment.

En clau de partit, va ser secretari general de l’agrupació socialista d’Es Mercadal del 2002 al 2004 i secretari general del PSOE de Menorca des del juliol del 2004 fins al febrer de 2012. Fou membre del Comitè Federal i actualment es troba dins la Comissió Executiva Federal, des d’octubre de 2021. Per tant, és una de les persones més importants en tant a la representació en política de l’illa de Menorca. Anem a veure però la seva trajectòria personal.

Familiarment, els seus orígens provenen d’Es Mercadal, tota la seva família és originària del municipi menorquí. La branca paterna es dedicava al camp, treballaven al lloc de Santa Teresa del municipi. Quan el seu pare va deixar el camp, va dedicar-se al món de la fusteria i finalment continua amb el negoci familiar de la seva esposa, treballant de forner. La mare, filla única, era menestral, el seu avi era forner, negoci que es va iniciar generacions anteriors i segueix en posterioritat fins a la quarta generació. És un negoci familiar, que requereix de la implicació de tots els membres amb un gran esforç, per tant, viu la cultura de la feina. I això va suposar, que Marc, hagués de compatibilitzar els estudis amb els estius treballant al negoci familiar.

En aquest entorn familiar, sí hi ha antecedents polítics. L’avi forner nomia Rafael i tenia un germà anomenat Toni Pons Julià. Aquest va ser socialista, serà durant la guerra civil quan s’implica i agafa responsabilitats militars, sense que fos la seva professió, amb una breu carrera militar. Després del conflicte, intenta fugir de l’illa però l’empresonen a “La Mola”, i el traslladen a “La Modelo” de Barcelona on posteriorment l’alliberen, tornant a l’illa, als seus orígens. A les primeres eleccions democràtiques, es presentarà com a cap de llista pel PSOE d’Es Mercadal, on entrarà de cap de l’oposició. Toni Pons Julià, és el pare de Tirso Pons, nebot del seu avi, que serà posteriorment senador i president del Consell de Menorca.

Per tant, ell veu de fillet com Tirso es presenta per Menorca al Senat. Una vegada que ja és senador, cada volta que passa pel poble a veure a la família, Marc ho viu com un gran esdeveniment, motiu d’alegria familiar.

Així, la influència de Toni Pons Julià és important, també ho és per al seu pare, qui, juntament amb un grup de joves es presentaran a llistes electorals. D’aquesta època recorda les converses familiars sobre política a la saleta d’estar. Al 1999, quan ell té vint-i-sis anys, el seu pare serà el número dos de la llista de l’Acord d’Es Mercadal i Fornells, partit que encapçala Ramon Orfila, el pare, serà vuit anys regidor i tinent de batle de l’ajuntament.

De la seva època universitària destaca que estudia a València i és on coneix a la seva dona actual, també enginyeria d’obres públiques. Durant l’estiu de 1996, acabats els estudis d’Arquitectura Tècnica i Enginyeria d’Obres Públiques obté una beca “IAESTE (International Association for the Exchange of Students for Technical Experience)”, que el porta a treballar a Goiânia, un municipi brasiler, capital de l’estat de Goiás.

A l’octubre de 1996, retorna a Menorca amb l'objectiu de començar allà la seva carrera professional, en aquests moments no es planteja dedicar-se a la política i no està en les seves prioritats, però, comenta que vist en perspectiva, se n’adona que la influència de viure tot això a casa seva el marcarà alhora de prendre decisions futures.

Fa l’objecció de consciència a l’institut de Ferreries, on posa en marxa la biblioteca. Cerca feina i s’incorpora en el món laboral, amb un contracte un poc precari, formant part d’una empresa nacional que en aquells moments duu a terme la rehabilitació del teatre Principal de Maó. Durant aquests primers anys, (1997/1998) treballa de tècnic, de direcció d’obres en l’àmbit privat.

Recordem que, en aquest moment, el PP governa a totes les institucions. Al Consell de Menorca, Tobal Triay Humbert n’és el president. Se li presenta l’oportunitat de cubrir una baixa de maternitat a la institució, per una plaça d’enginyer d’obres públiques, d’una durada de quatre mesos i accepta la feina, treballa al departament de carreteres del Consell.

Finalitzada la substitució, passà a treballar a l’Ajuntament d’Alaior com a arquitecte tècnic essent el batle Antoni Gómez Arbona i posteriorment s’incorporarà al Departament d’Ordenació de Territori  del Govern de les Illes Balears, essent el seu director general el menorquí, Cristobal Huguet. Cal recordar que les competències en matèria d’ordenació del territori estaven atribuïdes al Govern de les Illes i la tasca que va dur a terme, consisteix en treballar des de Menorca, el Pla Territorial de l’illa que es redacta a la seu de la conselleria ubicada a Palma, ja que és competència autonòmica. Hi queden tres o quatre mesos de legislatura, de manera que no dóna temps a aprofundir en aquesta tasca.

Al maig de 1999, hi ha eleccions i es produeix un canvi de color polític de dalt a baix: al Consell hi entra Joana Barceló, al Govern Balear Francesc Antich i a Es Mercadal, Ramon Orfila on serà el batle (recordem que el seu pare també entra a la institució).

En aquesta legislatura es produirà la transferència de la competència d’ordenació del territori al Consell de Menorca. Cosa que provoca que Pons dexi les oficines del Govern de les illes, ubicades a Maó i passi a treballar, al Departament d’Urbanisme del Consell Insular de Menorca, a mitjans del 1999.

Des del govern insular, fa feina tècnica sobre el Pla Territorial. Al Consell, es posa a les ordres de Lluïsa Dubón, que és la consellera, és el moment en què es dóna inici a la redacció del Pla Territorial, són anys molt intensos amb un fort debat social.

A principis del 2001, es convoca una plaça de funcionari al Consell d’arquitecte tècnic a l’àrea d’ordenació turística, a la qual es presenta i aconsegueix la plaça, per tant és funcionari del Consell de Menorca. És el moment que es treballa el Pla Territorial, com a gran projecte de la legislatura. També el POOT, el Pla d’Ordenació d’Oferta Turística que no només és un instrument de planificació territorial, sinó també d’ordenació turística, dedicant-se a ambdues coses. Cal recordar que Joana Barceló era la presidenta de la institució i a la vegada consellera de turisme, especialment a partir d’aquí, la seva relació amb ella adquireix un gran lligam ja que es posa a treballar sota les seves ordres. Allò que el portarà a prendre la decisió d’implicar-se en el projecte polític, afiliant-se al partit socialista, en aquesta decisió, també influirà que el seu pare estigui dins el món polític i, com s’ha comentat, el seu bagatge de la infantesa.

Així, a principi del 2002, s’afilia al partit a l’agrupació local d’Es Mercadal. Agrupació que es troba en un dels seus pitjors moments arrel del debat de la segregació de la independència de Fornells. En aquell moment hi ha una gestora, s’ha romput l’agrupació local, i li proposen que en sigui el secretari general, cosa que accepta.

Arriba al 2003 com a militant afiliat al PSOE, secretari general d’Es Mercadal i amb un vincle de treball continu amb moltes hores de dedicació en la confecció del pla territorial i el POOT sempre a les ordres de Joana Barceló com a presidenta. Serà ella qui li proposa presentar-se a la llista única de Consell i Parlament, en el número 10.  Després de les eleccions, Marc Pons no en sortirà elegit, ja que la llista correrà fins als nou primers llocs. Se li proposa la Direcció Insular d’Ordenació del Territori, ja que era la feina que, com a tècnic estava desenvolupant, agafa l’excedència de funcionari i es posa a treballar a les ordres de Fina Casals, consellera d’Ordenació de Territori.

A les eleccions generals del març 2004, José Luis Rodríguez Zapatero, serà investit president i el partit socialista, se li proposa el càrrec de director insular de l’Administració General de l’Estat a Menorca. D’aquesta etapa destaca el coneixement intern que adquireix sobre les forces i cossos de seguretat de l’estat, així com la gestió de les vacances estivals del President Zapatero a Menorca, i la seva tasca de coordinació del comité diari de seguretat. Ho recorda com una bona experiència i un aprenentatge. També recorda que, en el seu moment, es va esmentar que fou un dels primers en el càrrec en fer un discurs en català.

Aquest mateix any 2004, el PSOE havia sortit guanyador a la majoria de les institucions i es produeixen els congressos del partit. Zapatero és secretari general de l’estat, com s’ha dit, Francesc Antich de les Illes Balears. Albert Moragues decideix deixar la secretaria general del PSOE a Menorca, cosa que genera un buit de poder, que suposarà que a n’aquell congrés hi hagi una doble candidatura. D’una banda, Carme Garcia Querol, vicepresidenta del Consell de Menorca, i de l’altra, Marc Pons, secretari de l’agrupació d’Es Mercadal.

Aquell congrés és resolgué a favor del darrer, amb un 60% dels vots enfront al 40% de l’altra candidatura. Com a conseqüència, al setembre, Carme García Querol presenta la dimissió com a vicepresidenta del Consell de Menorca però no com a diputada del Parlament de les Illes Balears. El següent de la llista és el número 10, Marc Pons, deixarà idò el càrrec de director insular de l’administració de l’estat i entrarà al CIME com a vicepresident segon i conseller d’ordenació del territori.

D’aquella etapa en destaca:

-       La primera modificació del Pla Territorial (2004-2005). Cal recordar que aquest pla, es redacta, tramita i s’aprova en una sola legislatura (1999-2003). Aquesta modificació permet la retirada d’una part important dels contenciosos existents.

-       El procés d’expropiació i posada en marxa del Camí de Cavalls, com un element públic, lliure i gratuït i alhora que s’inclou dins el catàleg de grans rutes .

-       Destaca el debat entorn al model portuari de Ciutadella que finalitzarà amb l’acord d’ajuntament, consell i govern per a la construcció del dic de Son Blanc.

-       Es duu a terme la creació del Consorci de Disciplina Urbanística, que tenia per finalitat establir un mateix criteri d’actuació en disciplina urbanística en el sòl rùstic a tota l’illa. Per això fou necessari que els ajuntaments cedissin les competències a l’òrgan supramunicipal.

 

A les eleccions del 2007, Joana Barceló encapçala la llista al Consell de Menorca, i Pons l’acompanyarà com a número dos. Revaliden el govern del Consell Insular i Francesc Antich guanya a les Illes Balears. Ell segueix amb la cartera d’Ordenació del Territori i agafa la Vicepresidència primera de la institució insular, fet que permet donar continuïtat al projecte. Al setembre de 2008, Antich proposa a Joana Barceló, com a consellera de Treball i Formació. Això provocarà la seva renúncia a la Presidència del Consell Insular i Marc Pons en serà successor en el càrrec que ocupa dia 18 de setembre de 2008, fins al juny de 2011.

En el front orgànic, a la primavera del 2008, s’havia produït el congrés de Menorca, amb una sola candidatura, la seva, surt elegit amb més del 90% dels vots, resultat que dóna suport a la feina de cohesió interna del partit.

L’arribada de la presidència al Consell coincidirà en la fallida de dues de les grans entitats financeres nord americanes i l’inici de la crisi econòmica global. S’ha de tenir en compte que venen de quinze anys de creixement econòmic continuat, d’un moment en què tots els debats que havien obert s'emmarquen en aquesta conjuntura de bonança econòmica. Per tant, s’obre la necessitat de reformular les prioritats i el projecte de la institució insular. Durant aquests tres anys de presidència del Consell, es donaran escenaris de molta complexitat on es qüestiona des del model territorial fins a la pròpia estructura de la institució. La situació és tan delicada que s’han de prendre decisions per tal que els sectors econòmics puguin resistir l’embat de la crisi, allò que es vol aconseguir són elements que aportin fortalesa a l’economia illenca.

Els elements que Pons destaca d’aquesta etapa són:

-       La necessitat de preservar fites aconseguides a nivell territorial.

-       Garantir la fortalesa del sector turístic en un moment de disminució de la demanda, per això, es va treballar en una triple vessant:

-       El manteniment del turisme de touroperació, mitjançant acords amb els principals touroperadors.

-       L’obertura de nous mercats turístics com el francès, aconseguint les primeres connexions amb vol directe.

-       L’estructuració de nous productes turístics que aportin projecció cap a l’exterior:

-       El trinomi turisme, esport i natura. Per exemple, amb la celebració de l’Extrem man de Fornells, que obrirà la porta a futurs esdeveniments d’aquesta tipologia ja que és la primera cursa triatló que es celebra a l’illa.

-       Els treballs inicials de la candidatura a Menorca talaiòtica.

-       La seu mundial de les Reserves de la Biosfera de territoris costaners.

-        Aposta per nous nínxols empresarials i el reforçament dels existents:

-       Neix la proposta del parc bit.

-       La definició d’una estratègia pròpia en matèria energètica de Menorca amb la finalitat d’iniciar el desplegament de les energies renovables on destaca la construcció dels primers parcs fotovoltaics de l’illa.

-       L’arribada a tot el sòl rústic de la connexió inalàmbrica i ampliació de la xarxa de la fibra òptica.

-       La planificació d’àmbits sectorials estratègics com ara:

-       El Pla Director Sectorial de Carreteres.

-       El Pla Insular de Costa.

-       El Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.

-       La necessitat de reforçar la protecció de les persones més desfavorides i la creació de nous serveis socials:

-       El reforçament de l’atenció dels serveis socials canalitzada mitjançant els ajuntaments.

-       Desplegament de la Llei de dependència estatal.

-       L’elaboració del Pla d’usos de l’antic hospital de Verge del Toro.

-       Creació per primera vegada de places a Menorca de dependència al centre sociosanitari de Santa Rita.

L’objectiu és el de dibuixar una Menorca on se li donés valor afegit a n’aquells elements que eren identitaris, recolçant-se en la innovació i la tecnologia. Es volia anar més enllà de la indústria de turisme de sol i platja o indústria tradicional. La crisi en aquest sentit, era una oportunitat per aprofundir en els canvis. Cosa que anava acompanyat d’una estratègia de llarg termini, que tal volta no encaixava amb les demandes de resposta immediata que la ciutadania demandava.

Les polítiques europees que fixaven l’austeritat i la devaluació del sector públic com a fórmula per a la sortida de la crisi marcaren l’estat d’ànim de la població i varen tenir conseqüències. Marc, comenta que “No elegim les circumstàncies amb les que ens toca governar”.

En aquest escenari de crisi econòmica, s’arribarà a la campanya electoral de 2011. Es presenta com a cap de llista del PSOE al Consell i de nombre dos a la llista del Parlament, després de Joana Barceló, que l’encapçala. El resultats no seran favorables. Així, el rellevarà Santiago Tadeo com a president del Consell. Personalment, ho recorda com un cop molt dur.

Després de dotze anys de govern progressista a la institució insular (nou encapçalats per Joana i els tres seus), que varen suposar passes importants per a la consolidació d’un model social, territorial i econòmic, la pèrdua de les institucions suposarà l’inici de la crisi interna del partit. Cal recordar que a finals del 2011, el PSOE també perdrà el govern espanyol.

Serà a n’aquest escenari, quan es celebraran els congressos federal, autonòmic i insular, amb un ambient de crisi i divisió. En el cas de Menorca, Marc Pons s’enfrontarà a Vicenç Tur, qui havia estat batle de Maó i secretari general del partit al municipi. Aquest darrer en sortirà guanyador i Marc Pons deixa el càrrec. La pèrdua de la secretaria general, el portarà, en coherència, a prendre la decisió de renunciar a la portavocía del grup socialista al Consell de Menorca, finalitzant així la seva etapa en la política insular.

El Parlament de la VIII legislatura es constituí el 7 de juny de 2011, quan prengueren possessió els 13 diputats menorquins. Per part del PP, Santiago Tadeo Florit, Antoni Camps Casasnovas, Asunción Pons Fullana, José María Camps Buenaventura, Misericordia Sugrañes Barenys, Alejandro Sanz Benejam, Eulàlia Llufriu Esteva i Margaret Mercadal Camps. Els diputats socialistes foren Joana Barceló Martí, Marc Pons Pons, Cristina Rita Larrucea i Damià Borràs Barber, i el PSM de Menorca el representà Manel Martí Llufriu.

Per tant, Marc Pons continuarà amb el càrrec de diputat en el parlament autonòmic (on cal recordar que el partit socialista era a l’oposició), i de la mà de Francina Armengol, líder de l’oposició, amb qui li uneix una bona relació, es bolcarà en les tasques parlamentàries, i serà portaveu d’economia en el grup socialista.

Per tant, forma part de la Comissió Permanent del grup socialista treballant colze amb colze amb Francina Armengol, Cosme Bonet, Vicent Tomàs, Pilar Costa… un grup de persones que decideixen construir una alternativa de govern que pugui ser creïble.

Així arribam a la campanya electoral de 2015. En aquestes eleccions formarà part de la llista per al Parlament, tot i que no en sortirà elegit. Francina Armengol guanya les eleccions i, conjuntament amb el suport de la resta de forces polítiques progressistes, serà presidenta del Govern de les Illes Balears. Armengol, ja com a presidenta del govern, el proposa com a conseller de Presidència i portaveu de l’executiu. 

El nou govern, amb deu conselleries i 44 direccions generals on per part del PSOE hi hagué el menorquí Marc Pons Pons (Presidència) que fou la mà dreta d’Armengol, Conseller de Presidència i portaveu del Govern, primer (fins a abril de 2016), i conseller de Territori, Energia i Mobilitat després (fins a final de legislatura i principi de l'altre).

D’aquesta etapa, en clau legislativa, en destaca:

-       La Llei 5/2018 de l’habitatge de les Illes Balears, la primera en aquest àmbit, que dibuixarà les línies mestres  de la política d’habitatge.

-       Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica, la primera a les illes i a nivell estatal, que tindrà un ressò internacional molt fort, essent la primera llei que marca objectius reals de descarbonització, entre altres coses.

-       Llei 12/2017 d’urbanisme, que millorarà el mecanisme de la tramitació urbanística.

-       Llei 7/2019 per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera, es regula l’entrada a l’illa, la circulació i l’estacionament en via pública de tot tipus de vehicles de motor, quelcom innovador a nivell estatal i europeu.

-       Llei 8/2017 d’Accessibilitat Universal de les illes Balears, aportant una visió transversal del món de la discapacitat molt més enllà de la regulació de les barreres físiques pròpiament dites.

-       Modificació de la compilació del dret civil que permetrà l’establiment del dret dels menorquins i menorquines en la donació en vida de les herències, equiparant-los en la resta de la ciutadania de les Illes Balears.

 

De la part de gestió cal destacar els aspectes següents:

-       L’electrificació de tota la xarxa ferroviària.

-       El disseny del model de transport públic per carretera de Mallorca.

-       La reforma interior del port de Ciutadella, Fornells, Sant Antoni…

-       La integració tarifària entre consorci de transports, SFM i EMT de Palma.

Cal recordar alguns fets que van marcar l’actualitat de les illes en aquesta legislatura com poden ser la gran apagada energètica que es produí a Menorca com a conseqüència del creuament de tota l’illa d’un cap de fibló. També la riuada que va afectar a la població mallorquina de Sant Llorenç des Cardassar.

I així arribam a les eleccions de 2019, Marc Pons encapçala la llista al Parlament per Menorca i Susana Mora encapçala la del Consell. Els resultats són positius, Susana Mora revalida la presidència del Consell i Francina Armengol ho farà a nivell autonòmic. Armengol confia de nou amb ell, seguint amb la Conselleria ara d’Habitatge i Mobilitat. Destaca la continuïtat de les tasques iniciades a l’anterior legislatura. Al març de 2020, es produirà la pandèmia mundial de la COVID-19 i Marc Pons, com a conseller de mobilitat, ha de gestionar el tancament de ports i aeroports com a fet més destacat. Ocuparà el càrrec fins al febrer de 2021.

El febrer, la Vicepresidenta Tercera i  Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, del govern espanyol, el proposa com a cap del seu gabinet. Aquí finalitza l’etapa de política autonòmica de Marc Pons i trasllada la seva responsabilitat institucional en el sí de la capital de l’estat exercint la direcció del gabinet del ministeri.

D’aquesta etapa destaca:

-       L’aprovació de  la Llei de canvi climàtic a nivell estatal, la Llei de residus…

-       La gestió de l’estratègia per a la transició energètica.

-       La confecció dels plans hidrològics de conca.

-       La gestió de la crisi energètica provocada per la invasió russa i l’increment dels preus del sector.

En clau orgànica, a l’octubre de 2021 el PSOE convocarà el seu 40è congrés federal que es celebrarà a València i que elegirà de nou a Pedro Sánchez, qui li proposarà formar part de comissió executiva federal, fent-se càrrec de la Secretaria de Transició Ecològica Justa i Preservació de la Biodiversitat. Mai cap menorquí ha estat en aquesta executiva, en democràcia.

Dins la seva trajectòria, encara no finalitzada, la darrera passa ha estat el nomenament en el juliol de 2022 com a Comissionat per a l’Impuls de l’Energia Sostenible als Territoris Insulars amb rang de subsecretari d’estat.

Per finalitzar, anem a veure algunes de les apreciacions a nivell personal que Marc Pons comenta a les entrevistes. Quan se li demana per l’impacte personal de passar de Es Mercadal a Madrid, comenta que ho afrenta com a un gest de compromís i reconeix que gràcies a n’això ha pogut viure coses inimaginables. Durant tota la seva carrera política, sempre ha seguit vivint a Es Mercadal. Quan parlam de conciliació familiar, comenta que ho ha pogut dur a terme sempre gràcies al suport de la seva família.

Ha tingut moments de dubte, pensant si havia de traslladar la residència familiar al lloc de feina, però que ho acaba descartant per la provisionalitat de la mateixa, cosa que fa que no valgui la pena desarrelar la família del seu lloc d’origen. En aquest aspecte comenta que en política, has de fer feina amb temes de llarg termini però a la vegada preparat perquè en qualsevol moment la situació pot canviar. Per tant, en el seu cas, tenir la plaça com a funcionari li aporta seguretat laboral. Personalment, quan s’ha sentit més enfora de la seva família ha estat aquest any i mig de cap de gabinet per temes de llunyania mentre que en la seva etapa en el govern balear la sensació era de més proximitat. Sempre intenta passar el caps de setmana a casa seva i a Menorca, i reconeix que actualment, amb el comissionat que afecta a les illes, li permet, tot i que sigui un òrgan estatal, visitar les illes amb més freqüència.

 

De fet, en relació a la seva tasca a l’àmbit estatal, es queda amb la sensació d’obrir camí, és quelcom positiu que hi hagi representació tant menorquina com balear al govern balear i al govern espanyol per poder tenir veu illenca a l’estat. També poder inspirar a que noves generacions es vegin encoratjades a fer el mateix. Esmenta que la secretaria del partit a nivell nacional li està ocupant molt de temps, alhora que li permet profunditzar en l’actualitat política que està vivint en aquests moments.

Quan se li demana de fer balanç de tots aquests anys dedicats a la política, és clarament positiu, la consciència d’haver utilitzat els espais de responsabilitat per transformar la realitat a millor marca en bona manera la seva visió de tot allò que ha viscut si bé, no al·ludeix l’existència d’errades. En aquest sentit, Marc diu una frase que repeteix i a la qual dóna importància “No em preocupa tant equivocar-me, com persistir en l’equivocació”.  

En general, creu que ha sabut anar encaixant els embats als que ha hagut d’enfrontar-se al llarg del temps, fent balanç, esmenta que passi allò que passi està molt content d’haver pogut fer feina per la ciutadania i, a la vegada, està molt satisfet d’haver pogut viure grans experiències personals.

Comenta que la política és molt dura a nivell personal, ja que el joc polític provoca que les relacions personals es vegin també ressentides. El poder públic i la seva gestió, fa que hagis de tenir uns principis clars i, a la vegada, la fortalesa d’aguantar envestides i revesos complicats. Hi ha moments molt preciosos però també molt difícils, quan fa memòria de tota la seva trajectòria política, se li demana, que en destaqui alguns moments. Descriu els inicis de la seva trajectòria, quan t’estimes tant a la teva illa, el sentiment de poder formar part de les persones que decideixen sobre el futur territorial, és un sentiment d’orgull i satisfacció ja que pots ajudar a treballar per allò que estimes.

Alguns dels moments especials que recorda en la seva trajectòria política són: el dia que van posar la primera fita del Camí de Cavalls a Es Grau, les estones de relaxades converses amb els companys i companyes que formen part de l’equip més proper, la presa de possessió de Francina Armengol al Consolat de Mar després d’aconseguir un bon acord de govern i de quatre anys d’intensa oposició al govern Bauzá, els dies de l’aprovació de la llei del canvi climàtic o d’habitatge al Parlament, el congrés federal de l’octubre i la seva cridada per formar part de l’executiva... Considera que no viu per aquests moments però sí amb la creença d’allò que fas: defensa del territori de Menorca, lluita per l’habitatge i contra els fons Voltor, poder tancar Es Murterar… Però també recorda moments durs com per exemple el moment en què perds un congrés, que obtens mals resultats electorals, la gestió d’una situació de crisi complicada com l’apagada energètica que es produí a Menorca o el tancament de Kraft en plena fallida econòmica.

 

De la política, comenta que és una dedicació absoluta i de vint-i-quatre hores. Ell mai s’hauria imaginat ser el president del Consell de Menorca, viure el debat del port de Ciutadella… Sobre aquesta etapa i aquesta institució comenta: “No hi pot haver espai de responsabilitat millor que presidir la teva illa”. Precisament, quan se li demana si ha d’escollir entre tots els àmbits, en destaca la presidència del Consell Insular de Menorca, és el lloc que més l’ha marcat. Mentre, reconeix que on ha pogut treballar més per Menorca ha estat des del Govern Balear ja que té és un òrgan amb més capacitat legislativa, per suposat des de Madrid també.

Quan es parla de com veu el seu futur, té clar que segurament li tocarà viure moments difícils, perquè ja ho ha viscut en altres ocasions, però que s’haurà de fer reflexió dels esdeveniments. Però per damunt de tot, agraeix la confiança que han dipositat damunt ell des del Partit Socialista, i per totes les experiències que ha pogut viure i les que li queden d’ara a endavant, així com tenir l’oportunitat de conèixer persones que l’han permès un gran enriquiment personal. Creu que si finalment mira enrere i veu que allò que ha defensat ha valgut la pena, tot allò viscut haurà servit.

Catalina Bosch Cardona

Fonts:

-       MARC PONS PONS (psoe.es)

-       Parlament de les Illes Balears - Search (parlamentib.es)

-       IB3 | CERCA | marc pons pons

-       Marc Pons, nomenat Secretari de Transició Ecològica del PSOE i Bel Oliver, Silvana González i Iago Negueruela, membres del Comitè Federal – psibpsoe (psib-psoe.org)

-       Marc Pons, el balear que forma parte de la nueva Comisión Ejecutiva Federal del PSOE (20minutos.es)

-       Testimoni al seminari “La representació política menorquina a les institucions democràtiques des de la Transició fins a l’actualitat (1977-2020) : divendres, 8 de juliol de 2022, de les 10.00 a les 21.00 h Lloc: Seu de la UIB Menorca Organitza el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, en col·laboració amb l’IME

-       “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)

-       Entrevista personal realitzada el 4, 6, 18 i 21 de novembre de 2022.