Manuel Jaén Palacios

Nascut a Villargordo (Jaén) el dia 29 de gener de 1947. És un polític del Partit Popular de les Illes Balears resident a Menorca, illa a la que hi arribà destinat com a mestre nacional després d’aprovar les oposicions a finals dels anys seixanta del segle XX. Fou destinat a Alaior. Així doncs, és mestre d’escola i llicenciat en Ciències de l’Educació.

La seva trajectòria política s’inicià en el si del Partit Liberal i en la política municipal de Sant Lluís, poble d’acollida i de la seva esposa, Joana Mercadal Orfila. Fou regidor de l’Ajuntament de Sant Lluís durant el segon mandat municipal (1983-1987). De la política municipal pegà el bot a la insular. De fet, fou conseller del Consell Insular de Menorca entre 1987 i 1999, és a dir, durant tres legislatures. La primera de les legislatures (1987-1991) ho féu com a membre a la coalició AP-PL pel Partit Liberal. A la segona ja com a integrant del Partit Popular, partit al que havia confluït el Partit Liberal.

El 18 de setembre de 1991 fou anomenat vicepresident del Consell Insular de Menorca i portaveu, després de la moció de censura del Partit Popular que obtingué el suport del trànsfuga del PSIB-PSOE Jaume Peralta Aparicio. De fet, Manuel Jaén Palacios fou un dels artífex materials de la moció de censura i de saber guanyar el vot de Jaume Peralta, molt descontent amb la direcció insular del PSIB-PSOE, especialment amb Borja Carreras Boysen. Jaén Palacios fou vicepresident fins al final de la legislatura.

Els resultats de les eleccions del maig de 1995 el varen dur a l’oposició i exercí de conseller. Després de les eleccions de 1999, més concretament, el 17 de setembre renuncià a l’acta de conseller del Consell Insular de Menorca. Fou substituït per Antoni Juaneda Cabrisas, que també renuncià i fou substituït per Manuel José Monerris.

Paral·lelament al Consell Insular de Menorca fou diputat del Parlament de les Illes Balears durant el segon (1987-1991) i el tercer mandats (1991-1995), actuant de portaveu parlamentari. Sortí reelegit en el quart mandat (1995-1999), però només ocupà l’acta de diputat entre el 6 de juliol de 1995 i el 9 de gener de 1996. El motiu és que el 27 de març de 1996 prengué possessió de l’acta de senador autonòmic en el marc de la sisena legislatura (1996-2000). Cessà en el Senat l’1 d’agost de 1999, després de la configuració del primer Pacte de Progrés després de les eleccions del 13 de juny d’aquell mateix any.

De 1999 fins al 2003 no ocupà cap càrrec públic en representació del Partit Popular, però presidí la Comissió d’Educació del Partit Popular.

Després de les eleccions de 25 de maig de 2003, fou anomenat Delegat de les Illes Balears a Brussel·les, càrrec que ocupà entre l’11 de juliol de 2003 i el 13 de juliol de 2007. Fou el segon delegat de les Illes Balears a Brussel·les. El precedí Antoni Costa Costa i el va succeir Gabriel Amer Amer.

Aquest fou el seu darrer càrrec públic que va ocupar. Ara bé, entre el 2007 i el 2010 es va mantenir dins l’organigrama del Partit Popular. Després es va retirar de la política activa.

Joan Matas Pastor