Maite Salord Ripoll
Nascuda el 10 d’octubre de 1965, Maite Salord Ripoll, és una de les protagonistes de la vida política menorquina dels darrers anys. És llicenciada en filologia catalana per a la Universitat de Barcelona el 1988, professora d’ensenyament secundari de l’especialitat en Llengua i literatura catalanes (a l’IES Maria Àngels Cardona des de 1989) i escriptora. També és membre de l’Institut Menorquí d’Estudis des dels anys noranta.
Personalment, ve d’una família amb negocis familiars i dedicada al món de l’ensenyament i la sanitat i és mare de tres fills. Assegura que entra en política precisament pels tres fills que té i per la “responsabilitat de deixar-los una Menorca que fos com a mínim com ella la va trobar o millor” per tant, per lluitar per deixar un món millor a les futures generacions i pel compromís amb el seu entorn i el seu poble.
En política, va començar la seva carrera de setze anys en el plànol municipal, com a regidora del PSM a l’Ajuntament de Ciutadella, del 2005 al 2012.
S’inicià durant la sisena legislatura (2003-2007), es presenta en la llista del PSM-Entesa encapçalada per Joan Bosco Gomila, en el número cinc. La candidatura aconseguí dos regidors i el 12,02% dels vots. La formació guanyadora va ser el Partit Popular, i el batle Llorenç Brondo amb deu regidors, seguit del PSOE amb sis regidors, el PSM-Entesa sería la tercera força política.
Salord, entra a l’ajuntament, a l’oposició, dos anys després de la formació del consistori, arrel de la renúncia dels números dos, tres i quatre, per tant ella entra a mitjan mandat. Ho recorda com a anys molt durs, conta que el seu primer plenari durà dos dies, amb una cinquantena de punts per tractar i cinc o sis permutes, alguna de les quals va acabar al jutjat. Per tant, el seu primer contacte amb la política va ser complicat.
A les eleccions del 27 de maig de 2007 a Ciutadella van participar set formacions polítiques i Maite Salord encapçala la llista de PSM-Entesa. La formació guanyadora va ser el Partit Popular amb deu regidors, reeditant Brondo com a batle, el PSIB-PSOE en segon lloc amb també sis regidors i la tercera força PSM-Entesa, que amb quatre regidors, va duplicar la seva representació al consistori i el 15.23% dels vots, 3 punts més que a les eleccions del 2003.
Descriu el període del 2005 al 2007 com a anys complexes en la vida política municipal arrel de la crisi del PP, que es materialitza l’agost de 2008, quan el batlle, Llorenç Brondo, i vuit dels nous regidors del PP, es donen de baixa del partit per poder rompre el pacte de govern amb UPCM de Joan Triay, acabant al Grup Mixt. El batle dimitirà el febrer de 2009 i arrel d’una moció de censura, es dóna un govern govern en minoria del PSOE-PSM. Sobre Ciutadella planejava una gran ombra de pràctiques corrupteles, algunes per demostrar i altres a punt de sentenciar, de transfuguisme… Per tant, la gran tasca de l’organisme municipal era la de recuperar la confiança dels ciutadans i ciutadanes.
Entre 2009 i 2011, després de la dimissió de l’alcalde Brondo i la constitució d’un govern d’esquerres fou nomenada primera tinent de batlessa i regidora de Cultura i Projecte de Ciutat de Ciutadella (març del 2009 al maig del 2011).
Destaca d’aquesta etapa:
- La recuperació de la participació ciutadana.
- En cultura, el projecte del Teatre d’Es Born, gestionar tot el tema de rehabilitació i de l’adquisició de les llotges privades, ja que el teatre estava tancat des de 2005, inaugurant-se fa dos anys.
- La reactivació de Can Saura, es van trobar les obres endarrerides amb un deute enorme.
- El projecte faraònic als cinemes del Canal Salat, amb la intenció de fer un auditori, però van aconseguir reduir-ho a dues sales de cinema i una sala multifuncional què és allò que avui dia hi ha. Tenint en compte que en aquells moments no hi havia cap sala de cinema a Ciutadella.
Comenta que tot això es va fer en dos anys que queden de mandat, a contrarellotge i amb una gestió de molta dedicació.
El següent organisme del qual participa, fou el Consell de Menorca, des del 2011 al 2021, en representació de Més per Menorca, del 2011 al 2015 a l’oposició, després en fou primer consellera i finalment presidí la institució del 2015 al 2017. Anem a veure-ho en detall.
A les eleccions de maig de 2011 fou la cap de llista del PSM al Consell El PSM, per la que era la tinent de batlia de Ciutadella, Maite Salord Ripoll, es deslliga dels Verds, que concorregué amb Rafael Muñoz Camps.
Així, a la vuitena legislatura (2011-2015), sortí com l’única consellera de la formació ecosobiranista a l’oposició amb un 11’5% dels vots amb una majoria de dones al consell. Alhora que era regidora de Ciutadella, també a l’oposició, fins que renuncià el juny de 2012.
Al 2011 llavors, Maite va ser regidora de l’ajuntament de Ciutadella, consellera al Consell de Menorca i professora al Mª Àngels Cardona.
En aquests anys, el PP tenia vuit consellers, per tant una gran majoria, essent ella la única representant de l’oposició de Més per Menorca, reconeix que tot i que va ser complicat, fou una gran experiència i oportunitat ja que estar tota sola va suposar conèixer de primera ma tots els temes que es tracten al consell sobre política insular. Una immersió total en aquest àmbit ja que en els plens es tracten tots els temes i ella els havia de defensar tots. Afirma que va ser un gran aprenentatge que, posteriorment, la va ajudar moltíssim en l’etapa de presidència. Com a anècdota, comenta que al 2012 es queda sense veu quan feia oposició en solitari al PP.
El desembre de 2012 fou escollida com a coordinadora de PSM-Més per Menorca, encarregant-se de la transició que portarà cap al nou projecte polític de Més per Menorca el 2014 (relleu del PSM, integra Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa Els Verds, Equo). Comenta això com a gran projecte, la consolidació de Més per Menorca com a partit com a element il·lusionador de la gent, per aconseguir un partit amb sensibilitats semblants. En destaca la gran feina de coordinació i de feina conjunta, que es va fer amb Esquerra de Menorca, Esquerra Republicana, el PSM, Els Verds. Al juny de 2016, Miquel Àngel Maria li agafa el relleu en aquest càrrec.
Arriba la campanya electoral del 2015, és un moment convuls en el panorama polític ja que es produeix la crisi econòmica amb retallades a l’estat del benestar, es donen confrontacions amb el Govern Balear que era presidit pel PP, i moment en què s’havien produït les mobilitzacions ciutadanes contra el TIL.
La novena legislatura (2015-2019) serà de canvi per a l’esquerra que governarà al Govern, al Consell, i a sis dels vuit ajuntaments de l’illa. A les eleccions d’aquest any, Salord repeteix candidatura com a cap de llista però ja de la formació Més per Menorca, aconsegueix un 18’74% dels vots amb tres escons per a la institució insular, tres més que a les anteriors. Després d'un pacte amb el PSIB-PSOE i Podem, es decideix que el Consell el presidirà dos anys ella, i els dos següents Susana Mora, la representant del PSOE.
Un moment inèdit en què tres dones de tres partits governen a les institucions insulars, comenta que, tot i que en un principi va dur molts dubtes i molta desconfiança a segons quins sectors, al 2022 encara es manté, mostrant la seva durabilitat i solidesa. Seria el primer govern que rompia amb el bipartidisme del PP i del PSOE.
Quan se li demana pel resultat d’aquestes eleccions, esmenta que després dels quatre anys d’oposició, aquest resultat, amb un gran tomb cap a l’esquerra el defineix gairebé com un “acte de justícia poètica” ja després de ser considerada la persona capdavantera del partit amb menys representació, passà a presidir la institució i això és un gran canvi. Recorda que va estar satisfeta perquè tot i que sempre defensa el paper de l’oposició que per ella dins una democràcia és clau, va sentir que la ciutadania valorava la feina que s’havia fet. A banda, és clar, de poder formar part d’una onada estatal amb els moviments del 15M que van ajudar i impulsar que aquest moment fos possible. En el cas de Més per Menorca, destacar que era la primera vegada a nivell insular que una persona que no era dels dos partits majoritaris presidia la institució, cosa que va ser molt important. Destaca que creu, que la capacitat d’aglutinament que es comentava abans per fer un únic partit, va ser valorat també per a la ciutadania. Anar per damunt de cada particularitat, fent una proposta engrescadora per Menorca.
El 4 de juliol de 2015 es constitueix el Consell de Menorca. Maite Salord fou investida presidenta amb els vuit vots favorables de Més, PSOE i Podem. Salord com hem dit serà la presidenta del Consell durant dos anys fins el 7 de juliol de 2017, quan passa el relleu a la socialista Susana Mora. Salord a més de la presidència assumí les competències de Mobilitat, Cooperació Local i Política Lingüística.
Com a projectes que destaca en aquest càrrec són:
- La creació de la Comissió de Greuges, amb la que s’aconseguia una administració més transparent i oberta.
- Una aposta clara per les polítiques socials, benestar social era competència de tots els partits.
- La carretera general i el seu desdoblament, probablement un dels temes més importants, que ja va heretar començat als trams de Ciutadella i Ferreries, cosa que havien d’acabar, així com rescindir el contracte sense cost.
- La gestió d’un canvi radical en la gestió de residus de Milà, aconseguint unes instal.lacions modèliques i referents, tema de gran prioritat.
- També es va aconseguir el traspàs de la promoció turística que era una de les reclamacions històriques.
- Destaca dues fites importants per la gent de Menorca: aconseguir obrir al públic el Llatzeret i la Cova de l’aigua a Cala Blanca. Així com la gestió de la candidatura “Menorca Talaiòtica”.
- Menorca com a exemple de gestió sostenible, amb la revisió del PTI a punt de culminar i la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera, ara al Parlament, seguint el seu tràmit.
Comenta que els temes que podria destacar són infinits, però serien aquests els que ella recorda. A nivell personal, ser presidenta de la màxima institució insular, comenta que va ser un compromís adquirit per una persona que es dedica a la política, i és clar, decidida a treballar per l’illa.
Salord expressa que la feina en sí mai li ha pesat, allò que sí li pesava era la responsabilitat, la responsabilitat de ser la presidenta del Consell Insular de Menorca, la màxima institució insular, responsabilitat que va dur damunt els anys que va exercir. És una dedicació de 24 hores, 365 dies i els 7 dies de la setmana. Fent balanç, tot i que es van viure moments molt difícils com l'incendi al 2016 a la zona de Son Parc, en general, en té el record d’una gran experiència i “un honor” haver pogut ser la presidenta de la màxima institució menorquina.
Un cop deixada la presidència del Consell a mitjans de 2017, Salord fou nomenada vicepresidenta primera i portà les àrees de Promoció Turística i Cooperació Local fins a juliol de 2019. Susana Mora Humbert (Maó, 1982), fou investida presidenta del Consell de Menorca el 7 de juliol de 2017.
Ens situam en la desena legislatura (2019-2023), en la que es tornà a presentar com a cap de llista de Més, fou escollida consellera i nomenada vicepresidenta del Consell. Així, el 29 de juny de 2021, essent vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular, Maite Salord, anuncià la seva decisió de deixar tots els seus càrrecs públics i abandonar la primera línia política per tal de tornar a la docència i donar per acabada aquesta etapa. El seu successor fou el nombre quatre de la llista electoral de Més per Menorca al Consell Insular, Josep Juaneda, qui ha estat fins ara director insular d’Educació, Joventut i Esports.
Quan se li demana per les raons de la seva retirada, diu que ella era ben conscient del final del seu cicle i de la importància de deixar pas a la gent jove. Defensant que havia aportat tot allò que havia d’aportar i que ho segueix fent des d’on és ara, no ha perdut el contacte però ja des d’una altra perspectiva. Obrir a gent amb noves il·lusions, nous projectes, amb una nova manera de fer pensa que és important, tot i que reconeix que haver de prendre la decisió de desvincular-se de la política és de les coses més difícils que hi ha, i unes de les decisions més importants que ha hagut de prendre. Ara comenta que tant la seva feina, la seva tasca com a escriptora i la seva família són les seves prioritats. Diu que ha tingut sort de la gent que l’envolta per tota l’ajuda i el suport rebut, sinó, reconeix que hagués estat impossible. Ara, la seva família és el seu objectiu.
Finalment, ens queda comentar la seva tasca com a escriptora. Com podem consultar al seu blog personal, també és destacable arrel de la quantitat de reconeixements rebuts i la seva activitat.
La darrera amb el Premi Proa de Novel.la 2021, per l’obra “El país de l’altra riba”. Ha publicat diferents articles sobre literatura menorquina i ha editat el volum Entremesos I de Vicenç Albertí i Vidal (IME, 1997). Va guanyar els premis de Narració Novel·lada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997 amb l’obra I del somni, tot (IME, 1998) i “Illa de Menorca” de narració curta (1999) amb “Flor de gessamí”. Va escriure la novel·la Com una nina russa (la Galera, 2002). L’any 2003 va guanyar el “IV Premi Contarella de Literatura”, en la modalitat de literatura infantil, amb el conte Omplir la nit (Ajuntament de Ciutadella, 2004) i el 2004, el Premi Ciutat d’Olot de narrativa juvenil amb la novel·la Mar de boira (la Galera, 2004). El 2006 apareix el volum Freqüències (IME, 2006). Quedà finalista del Premi Sant Jordi de novel·la 2006 amb l’obra La mort de l’ànima (Proa, 2007). He participat en el recull Veus de la nova narrativa catalana, Empúries / Voces (Antología de narrativa catalana contemporánea), Anagrama (Barcelona, 2010), amb el conte “L’enyor de les pedres”. El 2014 va publicar L’alè de les cendres (Editorial Arrela), considerada la primera novel·la històrica global sobre la memòria dels vençuts el 1939 a les Illes Balears. També ha fet col·laboracions puntuals a revistes culturals.
Hem pogut comprovar com es deia al principi, la importància de la figura de Maite Salord en el plànol i història de la política de Ciutadella en particular i de Menorca en general.
Catalina Bosch Cardona
Fonts:
- Consell Insular de Menorca (cime.es)
- Blog personal: Maite Salord
- Salord serà presidenta dos anys i Susana Mora (PSIB) els dos darrers (arabalears.cat)
- Maite Salord anuncia la seva retirada de la política – El Iris.cat – Digital d'informació i cultura
- Maite Salord abandona la política de primera línia | Actualidad | Cadena SER
- La vice-presidenta del Consell de Menorca, Maite Salord deixa la política (vilaweb.cat)
- Maite Salord: «Mi tiempo en política me ha ayudado a crecer personalmente» (ultimahora.es)
- Testimoni al seminari “La representació política menorquina a les institucions democràtiques des de la Transició fins a l’actualitat (1977-2020) : divendres, 8 de juliol de 2022, de les 10.00 a les 21.00 h Lloc: Seu de la UIB Menorca Organitza el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, en col·laboració amb l’IME
- “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)
- Entrevista personal realitzada el 17 d’octubre de 2022.