Josep Pastrana Huguet

Josep Pastrana Huguet, nascut a Ciutadella el 12 d’abril de 1968 ha estat conseller d’Economia i Territori al Consell insular de Menorca en la legislatura 2019-2023 pel PSOE. La seva família per part de mare prové d’Alaior i del món de la pagesia, tot i que es va traslladar a Ciutadella en el que és un cas de migració interna dins Menorca. El seu avi patern era militar destinat a Menorca durant la Guerra Civil, on va conèixer la seva àvia amb qui es va casar. Poc després va morir afusellat i és un dels assassinats durant el conflicte que va ser enterrat dins una cuneta i mai no l’han pogut tornar a trobar. Fins ell, ningú de la seva família havia participat en política i ell no havia militat a cap partit, tot i que estava compromès amb l’àmbit sindical. Tot i la manca de referents dins la família, els seus pares van inculcar-li la importància de participar de la vida política, ja que és del parer que qualsevol petit gest de la vida quotidiana també és polític. Va ser la presidenta del Consell, Susanna Mora, qui va convidar-lo personalment a implicar-se en el partit.

Pastrana està format en el món de l’educació social, tot i que el seu vessant acadèmic va ser tardana i va acabar la carrera amb 40 anys. Un cop va aconseguir la diplomatura d’Educació Social va considerar important continuar formant-se i ho va fer amb un màster en riscos laborals i en protecció civil. El polític ha estudiat un doctorat en aquesta matèria i la pandèmia va endarrerir la presentació de la seva tesi més del que s'esperava.

Inicialment, al començament de la legislatura, Pastrana va començar com a Conseller de Serveis Generals, però quan el seu company Miquel Companys va ser cridat pel Govern Balear es va remodelar l’estructura del consell executiu i va assumir les carpetes d’Economia i Territori, un gran departament en el que es va trobar amb molts fronts oberts, especialment l’aprovació d’un nou PTI per establir el model d’Illa en els pròxims anys, que porta caducat des de 2013. Aquesta ha estat el seu gran repte durant la seva etapa al capdavant de la conselleria, agafant el relleu de Companys i duent a terme reunions amb gent de tots els sectors per arribar a l’acord més ampli possible, segons el mateix Conseller.

En la mateixa línia, en l’àmbit de l’ordenació turística identifica com a clau lluitar contra l’oferta il·legal dins del sector, regular la situació i lluitar turisme de qualitat.  Pel que ha Economia, la seva tasca s’ha basat a formular una estratègia agrària que ha de servir com a full de ruta a aplicar en els pròxims 5 anys amb reunions constants amb els implicats per arribar als acords a través del diàleg, “amb l’objectiu d’impulsar el sector primari, imprescindible a l’illa”.

Les seves competències i també les seves expectatives s’han vist radicalment afectades per l’esclat de la pandèmia de la covid, menys d’un any després d’entrar com a Conseller, però considera que un dels aspectes positius que se’n pot extreure és que durant aquesta època els menorquins han après a valorar el producte local i l’economia de proximitat. En el mateix sentit, també han pogut descobrir quin turisme hi ha més enllà del mercat britànic, fet que va suposar pels menorquins un xoc de realitat davant les alternatives, que són el turisme espanyol i el francès. “El primer era un turisme hoteler i amb poca mobilitat, els espanyols i francesos van a apartaments o a segones residències i es mouen molt més”, resumeix. 

La pandèmia ha posat el seu Departament davant d’una situació excepcional i a la qual, reconeix Pastrana, s’han hagut d’adaptar i implementar polítiques que no haurien estat necessàries si no fos per la covid, com ara ajudes als sectors més afectats. Tot i la feina addicional generada per la covid, el Conseller assegura que la feina del dia a dia no ha estat deixada de banda, senzillament s’han reordenat les prioritats.

Durant bona part del seu mandat com a conseller socialista, Pastrana no ha estat militant del partit pel qual va ser escollit, però finalment ha considerat que per participar, s’ha de poder fer des de dins. Van ser la presidenta Susanna Mora i la seva amiga i companya al conseller Executiu, Bàrbara Torrent, a qui admira i amb qui s’entén molt bé, ja que els dos són educadors socials, qui el van animar a presentar-se i dins el partit ha fet bons companys. A més, fora de les sigles, assegura que amb la resta de membres del consell, sigui quina sigui la seva tendència política hi manté una relació molt cordial i en els moments de dificultats que hagi pogut passar, s’ha trobat molt acompanyat pels membres de la institució. Pel que fa al seu cercle d’amistats fora del món de la política, aquest es reparteix entre el País Basc, on viu la seva dona, i on ha viscut ell també durant determinades etapes de la seva vida, i Ciutadella, tot i que el seu grup d’amics actual és lluny de l’illa.

Abans de ser treballador de l’Ajuntament de Ciutadella, on feia feina al centre de coordinació d’emergències, tasques administratives i gestió de multes, Pastrana treballava en l’àmbit de la construcció, on es va convertir en delegat sindical, fet que descriu com a una experiència fructífera i que va repetir un cop a dins del consistori. Per ell, aquesta passa endavant és similar a la de la política i la va prendre davant una “manca de compromís, les crítiques gratuïtes sobre que a les institucions no es fa res, que sempre són els mateixos…”.

El Conseller, que no es considera catòlic ni practicant de cap religió, també ha participat del cercle artístic com a soci i també a l’orquestra filharmònica de Ciutadella, que posteriorment es convertí en la de  Menorca,  així com en la banda de música d’Es Migjorn Gran, sonant el fagot.

Nura Portella Genestar