Josep Castells Baró
Josep Castells neix a Barcelona el 1970. El pare, Josep Castells Concegal, era decorador d’interiors i la mare, Roser Baró Cruells és crítica d’art. L'avi paterns, Josep Castells Riba era manyà, tenia un taller de serralleria i la dona, Maria del Pilar Concegal Boix era mestressa de casa. Era el típic negoci d’uns baixos a l’eixample on tenien la serralleria i a l’entresol hi vivien. L'avia matern era Josep Baró Huguet i era linotipista. Treballava amb una impremta que feia diaris. L'àvia, Maria Cruells Curt era modista. És defineix com d’una família de classe treballadora barcelonina, una família, urbana, menestral, però també amb un cert nivell cultural. Recorda com per part de mare, disposaven d’una biblioteca molt nodrida. La mare va néixer el 1941, i es va preparar per ser modista com la seva mare, però ja de gran va estudiar història de l’art i va treballar a la fundació Miró i a la col·lecció d’art contemporani de la fundació La Caixa. Per ambdues branques, són famílies catalanistes de caire popular, que durant la República havien votat Esquerra Republicana i que havien començat a estudiar en català. La guerra suposa un sotrac. De la família Josep n’extreu una situació d’injustícia, una nació oprimida, però sense cap articulació política, ell serà el primer de la família a militar.
Es forma primer a l’escola Virolai, però després, degut a què feien molta cosa en castellà, passa a l’escola Sant Gregori, confessional i catalanista, rodejat de famílies amb un poder adquisitiu prou superior a la seva família. El seu pare es dedica a un sector subsidiari de la construcció i amb la crisi del petroli de 1973 se’n va tot en orris, per la qual cosa durant l’infantesa de Josep aniran molt justos econòmicament. Després, el pare canvia de feina i es fa realitzador d’audiovisuals i finalment realitzador de tv3, millorant la situació econòmica familiar. Viuen a al barri de gràcia i èpoques podien llogar una casa a la costa Brava i altres no. Comparant-se amb els companys de Sant Gregori Josep s’adona de la diferència econòmica: ‘ells vivien en pisos de 250 metres i 2 o 3 lavabos i nosaltres a un pis de 60 metres i 1 lavabo’. Llavors comença a prendre consciència de classe, i es defineix, en aquells moments, com a classe treballadora (la família) i no la classe mitjana que veu a l’escola.
Un altre pilar de formació per Josep és l’escoltisme, on hi entra amb 15 anys per un amic d’escola. Aquest fet suposa el contacte amb el món catòlic (la família no era ni religiosa ni anticlerical) i tot i no ser creient, es forma en el món religiós. A l’escoltisme aprèn un cristianisme molt progressista. Es considera ateu actualment. Fa dels 15 als 18 i després fa de cap, entra a l’organització central de minyons i acaba sent el president de la federació catalana de l’escoltisme i guiatge amb 27 anys. Després ja va tenir implicació política i no va continuar. A través dels escoltes arriba a vicepresident del consell nacional de joventut de Catalunya. En paral·lel, Josep comença el 1988 a estudiar dret i el 1991 funden el BEI (Bloc d’Estudiants Independentistes) a la facultat de dret de la UB, que poc a poc va ser un actor en la política universitària. Es produeix un empat i el BEI decideix el rector de la UB, a canvi d’articular un espai universitari a nivell de Països Catalans. Josep va a la UIB a impulsar el BEI amb Damià Huguet, que també era de la direcció del BEI. El 1992 és el primer portaveu del sindicat. Mentre treballa de monitor per pagar els gastos.
El 1994 entra a treballar a la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu d’articular aquest espai universitari a nivell de Països Catalans. Coordina la Universitat Catalana d’Estiu, es crea l’Institut Joan Lluís Vives i es comença a preparar la UIMIR juntament amb Carles Carreras i l’ajuntament de Maó. Des del 1996 al 2002 viu i treballa a Barcelona però els estius ve a Menorca a organitzar la UIMIR fins que el 2003, (milita a ERC des del 1991), amb el tripartit a la Generalitat entra a treballar a la Conselleria d’universitats, com a secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, per coordinar les 12 universitats.
El 2006 el cessen i entren els socialistes. Comença a viure tot el procés des de gairebé primera línia. Munta una empresa d’assessorament universitari (actualment al centre BIT, Alaior) i ve a viure a Menorca amb la seva dona i dues filles. Desenvolupa el pla de dinamització turística des Mercadal durant 4 o 5 anys.
El 2015 es presenta per primera vegada, després d’haver-se implicat molt amb la FAMPA (federació de pares i mares), com a president. Fa campanya contra el TIL i la gent el comença a conèixer. Xerrades als centres sobre el TIL, vaga de pares, comunicats a premsa, etc. Tot i l’àmplia trajectòria política serà el 2015 la primera vegada que anirà a unes llistes. Va de nombre 3 a la llista de Més per Menorca com a independent, al parlament. Durà temes d’educació, temes econòmics, industrialització, turisme, etc. La següent legislatura, va de nombre 1 i és portaveu, però perden el grup propi, entrant al grup mixt. Fins l’actualitat.
Miquel López Gual