José Simón Gornés Hachero

Simón Gornés neix el 25 de gener de 1967 a Manresa. Fill de Miguel Gornés i Joaquina Hachero Pons. Net per part de pare de Pepe Gornés i de Paca Fullana, del forn de can Jordi (Sant Lluís). Per la part de Maó, net de Simón Hachero, que era brigada d’artilleria i Maria Pons Ameller. Va néixer a Manresa perquè el seu pare, mestre, estava destinat allà. Als 2 anys van tornar a Menorca.

El rebesavi per part de mare, Jose Pons Moll, d’Alaior, tenia la botiga Efectos militare a Maó. Era republicà de dretes. A casa de Simón no es parlava de política. L'única referència a la Guerra Civil de casa seva era de quan l’avi (Pepe) va estar tancat a l’Atlante, segons sembla perquè l’àvia anava a missa. Hi va fer poc temps perquè segons conta Simón, quan Brandaris arriba a Menorca l’àvia el va veure perquè tenien un forn i com Pepe estava tancat hi havia cert boicot. Llavors, Brandaris va agafar l’àvia del braç i van fer una passejada. El boicot es va acabar i en pocs dies van amollar l’avi.

L'altre avi, Simón, era un falangista convençut i va participar amb la ‘División Azul’. Per la banda dels Fullana, alguns van haver d’exiliar-se a França. Però tot i això, a casa no es parlava de política, tot girava entorn el negoci familiar. Primer el forn (fins els 7 anys) i després la botiga, on van passar a viure. Simón treballa a la botiga els estius fins els 16 anys i la botiga era el monotema a l’hora de dinar, sopar i sempre.

La situació econòmica de la família era bona perquè a les dues bandes hi havia petits negocis, el forn i la botiga, que anaven bé. La botiga va anar a més els anys 70 i 80 amb el turisme i van anar ampliant fins a 5 botigues, de les que ara en queden dues obertes. Tant el pare com la mare són mestres d’escola els dos. Simón estudia a Sa Graduada (llavors Primo de Rivera), després a l’institut. A l’escola va tenir un professor, en Cabello, comunista recalcitrant, que juntament amb el seu pare li va transmetre la passió per la història. Després de l’institut, per motius personals va anar a fer COU a Guadalajara. Blanca Calvo, que també era comunista, era la directora de la ludoteca i va recomanar als seus pares que anés a estudiar al Buero Vallejo. Estava a un col·legi major i a l’institut públic. Allà va fer COU i després va anar a Alcalá de Henares, on va estudiar història i després al 3er any es va traslladar a la Complutense, acabant la llicenciatura especialitzat en arqueologia el 1990.

En acabar la llicenciatura estava mig contractat al laboratori com a dibuixant però la mili el va obligar a marxar, el que li va trencar la dinàmica. Va fer la tesina i el curs de doctorat i tot just acabat li va sortir una excavació d’urgència a l’hipogeu 21 de Cales Coves amb Joana Gual. Això ho va enganxar amb alguns contractes seguits al Museu de Menorca. Es matricula la tesi doctoral amb Fernández Miranda però aquest mor i es queda sense tutor (1994-1995). Després serà Vicenç Llull el tutor, però llavors entra en política i ho paralitza. Acaba la tesi el 2016 mentre és a l’atur.

A Guadalajara, aquests anys de COU és més d’esquerres i un dels seus millors amics era un alt càrrec del PSOE allà. La família actualment és més conservadora, però abans no era així, fins la crisi a casa no es va criticar els governs del PSOE. Els defineix com gent de centro, sense una ideologia concreta que volia tranquil·litat i prosperar. Llavors, a Guadalajara es mou en entorns d’esquerres, majoritàriament del PSOE. Sense afiliar-se a res sí que participa d’algunes accions antifranquistes. A Menorca, sent simpatia en aquests moments per Andreu Murillo, que era molt amic del seu pare.

El 1994 entra d’interí al Consell Insular com a arqueòleg, substituint Cristina Rita, que va com a regidora a l’Ajuntament de Maó. A finals de 1994 es descobreix la Cova des Carritx i durant els primers mesos de 1995 hi ha un boom mediàtic entorn la descoberta, i Simón apareix bastant als mitjans. Era l’únic arqueòleg i per això tenia contacte directe amb el president del CIM Joan Huguet. Concentrat en l’arqueologia, Simón no estava afiliat ni tenia cap interès en la política, però amb Huguet va veure un lideratge interessant que a més li proposava anar de nombre 3 i portar la conselleria de cultura, educació i esports.

Al mes i mig Joan Huguet passa a presidir el parlament balear i abandona el CIM, quan Simón havia entrat per ell i no per un altre, ja que no tenia una base ideològica formada. No obstant, d’aquesta primera legislatura en destaca el pla d’equipaments culturals, les primeres passes davant ICOMOS per patrimoni mundial (que no va fructificar), el projecte del Fort de Malborough, la torre de Fornells, les excavacions a sa Cova des Càrritx amb l’exposició final i el cens d’instal·lacions esportives. A les pròximes eleccions el PP perd i Simón queda al CIM i al parlament a la oposició. Per entrar de Conseller va haver de renunciar a la plaça d’arqueòleg i del 1999 al 2003 està a la oposició. Treballa sobretot en la comissió de cultura. Serà diputat fins el 2011, 4 legislatures. Participa en les comissions de cultura, institucional, salut, assumptes socials i temes de patrimoni. En dues o tres legislatures és portaveu de cultura. Ponent de la llei de patrimoni històric amb Jaume Gil el 1998. A la següent legislatura en la llei de museus amb Damià Pons, des de l’oposició i la següent la llei d’arxius amb Catalina Sureda (PP). Amb el govern de Mates va només al parlament, no al CIM, i fa temes de cultura i patrimoni. De 2003 a 2007, du les mateixes tasques, portaveu de cultura, però a nivell de partit més càrrega. És secretari d’organització del PP a Menorca. Primer va ser secretari de formació i després d’organització. El 2007, es convoca un borsí del Consell amb examen, és l’únic que el passa de 14 i guanya la plaça i entra el 2008 com a arqueòleg fins el 2011. Combina anar a Palma a fer de diputat i classes de la UIB amb la feina al CIM. Ho descriu com ‘una pallissa durant 3 anys’. El 2008-2009 es presenta per liderar l’agrupació de Maó i guanya. Forma un equip amb Àgueda Reynés de segona. Des del 2008 preparen les eleccions de 2011. El 2011 li diuen que ja no segueix i decideix anar només a l’ajuntament. No obstant, finalment decideixen posar Àgueda de nombre 1 i ell de nombre 2. Simón vol combinar la regidoria amb la plaça del CIM, però li insisteixen perquè vagi de conseller amb Bauzá. Del 2000 al 2011 dona classes a la UIB com a professor associat, però hi renunciarà quan sigui nomenat conseller del govern balear. Com a conseller porta funció pública, emergències, carreteres, ‘interior’, administració local, etc. Va fer el pla de simplificació administrativa, esborranys de vàries lleis com les de llicències d’activitats i la de policia local, d’emergència, una auditoria econòmica, etc. Recorda lo més dur quan els van forçar a no renovar contractes per aprimar les plantilles. El 2 de maig de 2013 cessen Rafel Bosch, Aguiló i ell mateix.

La llei que va aprovar va ser la llei que popularment s’ha acabat denominant com la llei Gornés, que eliminava el requisit per entrar a la funció pública el català. Llavors torna al CIM. La condició per anar al govern havia estat continuar amb l’ajuntament però reduint les funcions, no fent de nombre 2. No obstant, el 2015 Cristina Rita torna el CIM i ell ha de marxar. Estant a l’atur, acaba la tesi doctoral. El 2016 es fa autònom i treballa com a arqueòleg i el 2017 es presenten i guanyen la gestió de La Mola. És director de La Mola de 2017 a 2020, fins que la pandèmia ho paralitza. Ha d’acabar la feina a La Mola i tan bon punt la deixa entra de nou al consell per ser el nombre 1 del borsí.

De 2015 a 2019 és regidor a Maó a l’oposició i des del 2019 és a la junta local de Maó i prou. De 2017 a 2019 va ser secretari autonòmic amb Biel Company i en el moment de fer l’entrevista és secretari d’administració pública de Marga Prohens, ‘és a dir, quarta fila’.  En la seva joventut va ser cofundador de la primera associació després d’Amics des Museu de Menorca, s’Antigot, per promoure la recerca, conservació i difusió del patrimoni històric de Menorca.

Valentí Valenciano López