José Luis Carretero Niembro

José Luis Carretero Niembro, nascut a Ciutadella el 20 de setembre de 1969 va ser membre del Parlament de les Illes Balears, entre el 2007 i el 2013 pel Partit Socialista de les Illes Balears, després de quatre anys a l'ajuntament de Ciutadella com a regidor, primer de Govern, després a l’oposició. Fill de pare professor d’Institut i mare treballadora en una fàbrica de sabates, com moltes altres dones de l’època, forma part d’una família molt nombrosa. En total, eren 10 germans, però d’aquests dos han mort, com el seu pare. De tots ells, cap va seguir el camí del seu pare i ni un va ser mestre. No va ser el primer de la família en estudiar (cinc dels germans ho van fer, tots carreres ben diverses) i tampoc el primer a dedicar-se a la política, ja que el seu besavi per part de pare va ser alcalde de Ciutadella, tot i que no el va arribar a conèixer. 

José Luis va entrar en política el 1999, després d’haver estudiat Economia a la Universitat Complutense de Madrid (1987-1992), i exercia com a tal fins que un dia al seu despatx va rebre la visita de Joana Català, que en aquell moment era la líder del PSOE a Ciutadella, tot i que no la coneixia i va advertir-la que mai l’havia votat. El context va ser important per Carretero, ja que era el moment en que el PP proposava fer un gran projecte esportiu a la zona de Cala’n Busquets, pel qual s’havia d’urbanitzar una zona molt extensa. Aquesta era l’empenta que necessitava per acceptar presentar-se com independent, i va ser llavors quan

Josep Carretero va dimitir perquè la seu de la Universitat de les Illes Balears es va construir a Alaior enlloc de Ciutadella, tal com havia promés. Recorda el polític que la victòria del PSOE va ser una gran sorpresa perquè no era el que indicaven les enquestes, tot i que van haver de formar govern amb un pacte convuls. En ell, va assumir la regidoria d’Hisenda en un ajuntament que recorda sense organització i mal gestionat, on es va encarregar de l’elaboració dels pressupostos, ja que la resta de companys no n’estaven capacitats, segons explica. En aquella època també es va convertir en el secretari general de la formació al municipi.

A la següent legislatura a Ciutadella va manera el PSOE i tot i que es volia retirar, va acceptar la proposta de Joana Barceló d'anar de número sis a la llista per les eleccions del 2007 al Parlament de les Illes Balears i va acceptar perquè les enquestes els hi donaven només 4 escons. Amb tot, va acabar entrant al Parlament on li van assignar el càrrec de portaveu del partit en temes econòmics i de pressupostos. “Allà, ningú tenia ni la menor idea de res, els diputats tenien un nivell molt baix”, recorda, decebut.

Així recorda Carretero la seva època com a diputat al Parlament de les Illes Balears: “El Govern et duia les coses ja decidides i també l’argumentari. No eren opinions teves, senzillament defensaves el que et donaven. Es tractava de fer el paper de cara a la galeria. Realment, no vaig prendre cap decisió important”. Amb tot, aquella legislatura va esclatar la crisi del 2008, una fallida que el polític assegura que ell portava pronosticant des del 2003, tal com queda reflectit a les actes de l’ajuntament de Ciutadella. Així, ell li hauria anunciat a diferents companys que aquesta crisi vindria, però tothom li ho negava, fins i tot a l’hora de redactar els pressupostos del 2008, que ell qualifica d’“insostenibles”. Del més destacat d’aquella experiència, assenyala el fet de gestionar un pla per injectar diners als sectors públics per pal·liar la crisi.

Carrtero va trobar en Joan Gorries un bon company per fer política i un amic, definint-lo com l’exemple “més clar d’una persona d’un poble que s’implica perquè té la vocació de servei públic i un bon fons. Però que es va trobar amb la realitat”. Gorries va acabar sent substituït per Pilar Carbonero. També recorda a Marc Pons amb qui sempre ha mantingut molt bona relació, “a pesar que era un polític que jugava al seu joc”. Per ell, el més adient en política és seguir el seu mateix camí: 12 anys de dedicació, ja que creu que “forçar més ja és un error, estàs cremat i ets allà pel sou i el poder”.

Ara mateix, després d’abandonar la política, es dedica al món del turisme, quelcom que mai s’hauria imaginat, tot i tenir dins el cap molts projectes molt interessants a fer. El mateix any que va entrar en política va obtenir la primera llicència d’un hotel d’interior a l’Illa, però que es va anar endarrerint fins la seva obertura el 2010, arran de la seva entrada en política: “Empraven les meves iniciatives privades per atacar-me políticament”, lamenta.

El seu teixit associatiu es redueix al Col·legi d’Economistes, del qual es va decidir a donar de baixa per un cas de corrupció, i també a tot el que envolta el món del futbol, ja que ha estat l’esport de la seva infantesa tant a Menorca, i després a Madrid quan va anar a estudiar, fet que li va servir per costejar-se els estudis. Tot i que els membres de la seva família sí que tenen una relació estreta amb la religió, tant catòlica com budista, ell mai no ha estat practicant. Així i tot, considera que hauria d’existir una assignatura a l’escola amb tota normalitat, com també passa amb les matemàtiques o qualsevol altra matèria.

Durant els seus anys en política, va tenir una gran presència als mitjans de comunicació, quelcom que creu que ha canviat des que va abandonar la professió: “L’ajuntament cada setmana feia roda de premsa i hi havia molt contacte, i ara hi ha molt menys contacte amb notes de premsa. Ha desaparegut aquest contacte tan estret, perquè abans era massa estret i exagerat. Ara hem passat a un altre extrem. Tot això ha desaparegut, hi havia més participació i debat. Ara no hi ha res i hem perdut”. En aquesta mateixa línia, el 1992 va escriure unes cartes als diaris, arran de la problemàtica d’El Caserio i Craft.

Un dels altres canvis que percep és el fet de parlar de política i no de politiqueig, ja que en altres èpoques hi havia grans debats i molt intensos sobre les problemàtiques que afectaven els menorquins i aquests, segons el seu parer i desgraciadament, han desaparegut. Carrtero posa d’exemple el desconeixement de la majoria dels menorquins vers el PTI, comparant-ho amb les grans discussions sobre el dic de Ciutadella.

 

Nura Portella Genestar