Joana Barceló Martí

Joana Barceló neix el 5 de setembre de 1959 a Ciutadella, i és la major de quatre germans. Per part paterna, els avis són gent de Ciutadella, que havien estat emigrants a Cuba. Van partir els anys 20 i allà van muntar una fàbrica de sabates però després van tornar. La seva àvia, el primer viatge que va fer va ser a Cuba, no havia sortit abans ni de Ciutadella i va fer 1 més al vaixell. L’experiència de migrar va quedar gravada a la família. L’any 29/39 tornen a Ciutadella. El seu pare neix el 1931. Passaren la guerra a Ses Truqueries, que eren molt amics de la família. Era gent conservadora però no estaven significats en res. L'avia era Joan Barceló Sureda, i l’àvia Joana Monjo Pons. El seu pare, en Francesc (que li deien Panxo Barceló per aquesta història cubana) feia feina a un banc de jove i va muntar amb un soci un taller petit de sabates, que va durar fins els anys noranta i al qual Joana hi treballà. Recorda haver-ne cosit a milers de parells. La mare, Catalina Martí Camps era d’una família més peculiar. L’avi era Gabriel Martí Bella, que era apotecari. Venia d’un poble al costat de Valls i va caure a Menorca a fer d’apotecari, i era un apassionat de la història i l’arqueologia. La farmàcia Martí, que encara existeix, després la va seguir un fill seu, un conco de na Joana, que va ser qui la va introduir a la política. Gabriel era una persona molt oberta, i estava casat amb una filla del doctor Camps des Migjorn. Ella era una persona molt culta, que havia anat a Mallorca a estudiar magisteri, encara que no havia exercit. Li encantava llegir i ca seva, a la farmàcia, tenien lloc les tertúlies amb altra gent culta del poble. Per tant, una família més conservadora molt de Ciutadella, i una altra branca molt més oberta. Catalina, era una de sis germans, un dels quals va continuar la farmàcia. Aquest, era una persona molt compromesa amb l’esquerra i mentre Joana li feia de cangur dels fills ell la començava a introduir en la política. El seu conco, que havia estudiat a Barcelona, venia de l’entorn del moviment Cristians pel Socialisme. A casa sentien les cançons catalanes, molta música clàssica, es llegien llibres, etc. La farmàcia Martí, sobretot pel conco, tenia fama de ser d’esquerres, i de fet, l’àvia paterna li deia que pel poble es deia que a la farmàcia Martí ‘eren comunistes’. A Sant Esteve, que era un punt de referència de religió i obrerisme, hi havia en Llorenç Olives, a qui li van fer pintades de ‘cura rojo’ i coses així. Ell va muntar una coral, grups de joves, etc.

A la mort de Franco acabava batxiller i ja es movia. Sabia qui era la Pasionaria i n’havien sentit discursos. Són els anys dels primers concerts a Ciutadella de la Nova Cançó, pancartes a favor de la llengua pròpia, el Congrés de Cultura Catalana, etc. Joana marxa a estudiar el 1977 i ja estava lligada al Moviment Socialista de Menorca, que després s’ajuntaria amb els federalistes i donarien pas al PSM. Joana milita des d’un principi al PSM i s’ocupa molt d’una multicopista i de treballar en la revista que editaven. Va començar a estudiar història a Palma, però en conèixer el professor Alberto Quinatan de geografia, un dels primers en fer geografia humana, geografia com a arma política, es decanta per especialitzar-se en geografia. Allà Joana participa amb el PSIB (que era el que després seria PSM) i té de professors Sebastià Serra, Grosske, Damià Pons, etc. Participa en congressos, reunions, feien una revista, i molt de debat polític. Lectura i debat.

Després d’estudiar torna a Menorca i s’implica amb el PSM i comencen els primers governs de coalició amb el PSOE al CIM. Joana fa molta feina orgànica, de partit, no es presenta a llistes ni cap càrrec, però a l’agrupació de Ciutadella hi treballa molt. Amb la primera escissió que marxa cap al PSOE, entre ells Tirso Pons, Joana es manté al PSM i es funda l’Entesa, una experiència complicada perquè seguien sent dos partits i amb gent que venia d’entorns diferents, sabedors de les diferències que tenien. Mentre, Joana estudia oposicions i treballa a la fàbrica familiar. El 1985 entra a l’Ajuntament. Llavors a l’Entesa li pesa molt el debat de si entrar o no en les administracions. Implicar-se en la governabilitat o mantenir-se en la radicalitat. No lligaven amb les idees territorials i mediambientals de Borja Carreras i governar amb el PSOE era tot un debat, que Joana recorda com esgotadors. En aquesta tessitura molta gent de Ciutadella (entre ells na Joana) van sortir del partit. S'està uns anys sense fer política i tot i que manté bona relació amb el PSM el 1991 el PSOE li demana participar com a independent al CIM i va de nombre 2amb Berto Moragues, quan es produeix la moció de censura. Al parlament, per la seva banda, hi havia poques dones. Just arribar li demanen si durà educació o serveis socials, i Joana va al parlament per portar ordenació del territori. Per tant, fa la legislatura 1991 a 1995 a la oposició (tant al CIM com al parlament) fent de portaveu. El 1993 Joana és escollida secretària general del PSOE i deixa la presidència quan surt presidenta del CIM el 1999. El 1995, Joana és cap de llista i guanya el PP. El 1999, repeteix, i guanyen les eleccions, sent presidenta del CIM. En paral·lel, al parlament es produeix el primer pacte de progrés. Mentre es presidenta al parlament no és portaveu de grans temes. En destaca el PTI aprovat el 2003, la llei de Camí de Cavalls, la rebuda de les competències d’ordenació del territori, d’ordenació turística, la llei de Consells Insulars, en una batalla molt dura amb Mallorca, aconseguint imposar el criteri de consells insulars amb plenes competències reglamentàries. La segona legislatura, només Menorca va quedar en mans de l’esquerra i al capdavant el GOIB hi havia Mates (2003-2007). La recorda com una legislatura duríssima en què el govern anava a per ells, per haver estat els únics de l’esquerra de resistir. Són els anys del dic de Ciutadella, del centre sociosanitari de Santa Rita, del pavelló del Menorca bàsquet que van fer en 3 mesos, etc. Els molins de vent, la variant de Ferreries, etc. El dic va ser un tema complex perquè no tenien competències però recorda que la màxima era implicar-se en tot, ajudar al màxim a resoldre els problemes. Havien dit que no al projecte inicial que volia fer una urbanització i tot. Però amb la rissaga el govern pressionà el CIM de forma que es van implicar fins proposar un projecte diferent, amb més suports, que no contemplava cap urbanització.

El 2008 Joana passa al govern, era la seva 3a legislatura. Serà consellera de treball, turisme i portaveu del govern. Es produeix la crisi de UM i serà una legislatura molt complicada. En destaca el centre de la mar, la primera llei turística, la primera reconversió turística de l’estat (establiments d’allotjament turístics) amb acord de tothom i també per primera vegada a l’estat la catalogació dels establiments per punts i no per metres quadrats. També és un moment que van recuperar el projecte de rehabilitació des Pati de sa Lluna.

El 2011, Joana va de nombre 1 la llista al parlament per Menorca i es perd. Entra Bauzá i Joana ho deixa.

Per una dona no era fàcil al principi, a més d’oferir-li educació o serveis socials, recorda que per resistir dins l’equip, a l’oposició, havies de ser molt dura, i Joana participa dels debats com el túnel de Sóller. Davant homes i enginyers, ‘apareixia una dona, geògrafa i jove, per tant, jo no me podia equivocar en res’. Del 2011 al 2015 està a l’oposició, estudia dret, i el 2015 torna a l’Ajuntament, a la seva feina d’inspectora de consum.

 

Miquel López Gual