Joan Salord Torrent

Joan Salord Torrent (Ciutadella, 26.12.1948), és el fill segon de Joan Salord Comella (Ciutadella, 17.11.1916-7.6.1967), que era advocat, i Filomena Torrent Farré (Ciutadella, 1924-30.08.1949). La boda fou el 11 d’octubre de 1946. Joan, compta amb un germà major, Manuel (Ciutadella-1947). La seva mare  va morir abans que ell tingués un any. Llavors, el seu pare es casà de nou, amb Àngela Sintes Anglada (Ciutadella, 1923-10.2.2016), i d’aquest nou matrimoni va nèixer un altre germà, Josep Salord Sintes (Ciutadella, 1962).

Els avis paterns eren Manuel Salord Menéndez-Arango (1875 -1935), que va estudiar medecina a Barcelona (acabà el 1898), i Rosa Comella Taltavull (Ciutadella, 1890-1989). La boda fou el 1907. La família que va tenir 12 fills, dels quals, Joan era el número 5è, de 12. Eren d’una família coneguda i arrelada al poble. I els seus avis materns eren Joan Torrent Torres (Ciutadella, 1893-1959), conegut emprenedor, fabricant  de bijuteria de Ciutadella, i  Dolors Farré Mata (Maó,1900- Ciutadella, 1992), casats el 1922 a Maó. Ella era filla única.

Pel que fa a l’avi patern, era propietari de finques agrícoles i ramaderes (Sa Cavalleria Vella i So n’Oleo, de Ciutadella), i de jove ja va participar en la creació de la societat anònima Monte Toro, fàbrica de formatges, el 1901.

L’avi matern, Joan Torrent Torres fou un empresari del metall, de la branca de bijuteria, pioner a Espanya i amb prestigi internacional. Aquest, començà a treballar, de jove, com a mosso d’un taller artesanal d’argenteria, de Teodor Canet, especialitzat en la confecció de monedes de plata. Aviat, es va distingir com a bon tècnic. De jove, va fer tres anys a Barcelona, freqüentant tallers d’argenteria i joieria. Quan tornà a Menorca, i fet el servei militar, va fer uns anys a Maó i va tornar a Ciutadella, on treballà en un taller on feien sivelles per al calçat.

El 1919 Joan Torrent va decidir independitzar-se i muntà un taller propi, on fabricava sivelles de calçat de dona, de galactita. El 1925 va prendre la decisió d‘ampliar l’oferta amb altres productes, i van començar a fabricar arrecades, collarets i polseres. Aquesta empresa va ampliar el seu mercat peninsular, obrint-se a l’exportació internacional. El 1936, a més de la fàbrica de bijuteria, comptava amb una altra de fer frontisses. Ambdues tenien una plantila de 80 treballadors/es, disposava d’un taller ben equipat, amb mecànics i gravadors, i una secció de galvanoplàstia. Aleshores, era considerada la més completa i organitzada de l’illa.

Els decennis de 1940 i 1950 la empresa va anar millorant. I el 1952 fou l’any de l’arrancada de la indústria de la bijutera menorquina, amb la millora de les relacions comercials internacionals i la recuperació de l’economia mundial de postguerra. Joan Torrent Torres va saber conquerir  els mercats internacionals, conjugant disseny, tecnologia i comercialització. El seu gendre Joan Salord Comella, passà a treballar a la fàbrica de bijuteria, el 1946, des de la seva boda, fins que finí, el 1967.

 

Joan Salord Torrent va fer els seus estudis de primària al seminari, sense ser seminarista, a una aula on hi feia classes el mestre Gabriel Gelabert Vivó, de 1955 a 1957. Els cursos 1957-1959 els va fer a l’escola Joan Benejam. Aleshores anà a cursar el batxiller a l’escola dels salesians de Ciutadella, de 1959 a 1965,que, com a alumnes lliures, s’examinaven a l’institut de batxiller de Maó. Estudià el curs preuniversitari a Barcelona, a l’Acadèmia Febrer. I el següent, curs 1965/1966, passà a cursar Ciències Econòmiques a la Universitatd de Barcelona, durant tres anys.

Retornà a Ciutadella i el 1970 entrà a treballar l’empresa familiar del seu avi, Joan Torrent Torres S. L.. Aquesta, el 1972 canvià de nom, per Juan Valera S.L., de la qual fou nomenat Conseller Delegat. I canvià la seva fabricació per passar a fer bijuteria amb plata i laminats d’or, abandonant el llautó. A més, també, es responsabilitzà de la gestió de les finques agràries familiars Binibó (Ciutadella) i S’Aranjassa (Mercadal).

El 1998 van crear una nova empresa bijutera, Manufacturas Metálicas Menorquinas S.L..

Des del seu retorn, a Ciutadella, continuà vinculat als salesians, com a antic alumne; i, aficionat al bàsquet, en va ser jugador (des del 1972, uns quants d’anys). El 1978 es casa amb Joana Gener Ponsetí, i d’aquesta unió van nèixer dos fills, Joan i Filomena.

 De 1985 a 1989, , va col·laborar amb càrrecs administratius, essent vice-president del club Los Boscos. També, del 1984 al 1987, fou vicepresident de la Penya Ciclista Ciutadella. De 1989 al 1992, president del club de bàsquet de La Consolació. I del 1983 al 1987 vicepresident dels Antics Alumnes Salesians.

Del 1988 al 1996 fou vicepresident del Cercle Artístic, coincidint amb el president Jeroni Marquès (1988-1992) i amb Jaume Font Castell (època en què es va comprar l’edifici de l’entitat i es va dur a terme la primera reforma).

Al mateix temps, de 1988 a 1996, també fou vocal de la Cooperativa del Campo de San Guillermo y Santa Escolástica; i del 1996 al 2000 vocal de l’Associació Frisona Balear; a més de president del Nucli de Control Lleter de Menorca. En aquestes darreres dates també fou president de l’Associació d’Empresaris Agrícoles de Menorca, englobada, aquesta entitat, a la P.I.M.E de Menorca.

A partir de 1996 també fou vocal de l’Associació d’Empresaris del Polígon Industrial de Ciutadella, i a partir del 2008 en fou el president fins el 2010. I entre 1996 i el 2000 va ser membre del Comité Executiu de la PIME Empresa de Menorca. I com a propietari d’una finca ramadera, del 1996 al 2000 va ser president de AGRAME.

Ran de la crisi econòmica del 2010, conseqüència de la crisi financera del 2008, hagueren de tancar les empreses. I des del 1972, fins el 2010, administrà les finques agrícoles familiars, Binibó (Ciutadella) i S’Aranjassa (Mercadal).

 

 

Activitat política i institucional

El 1979 Joan Sintes Anglada, que era el cap de llista d’UCD per a la batlia de Ciutadella, el convenç per a que entri a formar part del seu equip i es presenti com a regidor. En aquests comicis, UCD fou la llista més votada i aconseguí la batlia. Però, els quatre anys de mandat foren convulsos, per la dificultat de portar endavant algunes propostes i per les posicions polítiques de les distintes formacions que participaven en el consistori. Aquells quatre anys, el centrisme polític va viure una situació traumàtica que, pràcticament, el va conduir a la seva desaparició; a més de la particularitat del conflicte sobre si s’urbanitzava, o no, Macarella, platja i zona verge, molt preuada per la població ciutadallenca, i de Menorca.

En aquell consistori la funció de Joan Salord Torrent era gestionar les àrees d’Esports i Joventut. En aquesta etapa, es va dedicar a dinamitzar la Junta Municipal d’Esports i a promoure un nou camp de futbol, el del Sami. A més, va crear la Junta Municipal de Joventut.

Acabat el mandat, el 1983, Joan Salord continua implicat en la vida política. Un cop extingida la UCD, es passà al Partit Liberal. Una part d’aquest partit, s’integrà al nou Partit Populat (gener, 1989). Joan hi entrà el 1991. I l’any 2000 es presentà de número tres a la llista del Congrés de diputats i sortí escollit.

Això fou a la primera legislatura del govern Aznar. Jurà el càrrec el 5 d’abril del 2000. Fou vocal de la comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; i de la comissió mixta de Relacions amb el Defensor del Poble; ambdues, tota la legilatura. I, també, membre de la Comissió de Sanitat i Consum del 10.5 al 5.6 del 2000.

Durant aquesta legislatura, realitzà preguntes per escrit al govern (72), sobre algunes partides pressupostàries i d’inversions a Menorca; o, altrament, als diferents pobles de l’illa.

I el 2004, repetí de diputat d’aquesta cambra (legislatura del primer govern Zapatero). En aquesta legislatura fou vocal de la comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació; i de la comissió no permanent sobre Seguretat Vial i Prevenció d’Accidents de Trànsit. I vicepresident segon de la comissió no permanent de Seguiment y Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo.

Durant aquesta legislatura, presentà preguntes amb resposta per escrit -s’interessà sobre el sender de les platges de Son Xoriguer i Cala Galdana; sobre la realització del projecte de recuperació del front marítim de Punta Prima, i sobre la subsanació dels defectes detectats en els planells de construcció de la nova comissaria de la Policia Nacional a Ciutadella-.

A més, defensà la posició del seu grup sobre dues proposicions no de llei a comissió, aquestes del grup parlamentari socialista, relatives al canvi de color i homologació dels rotatius dels serveis d’urgències  i sobre la declaració de Reserva Marina de la zona de Cala Rajada (Mallorca); i a una altra, sobre el Pla Estratègic de la Reserva de la Biosfera de Menorca, aquesta a la comissió de Medi Ambient.

Actualment, des del 2010 està jubilat i ja no participa de la vida pública.

 

BIBLIOGRAFIA

Méndez Vidal, Alfons i Hernández Andreu, Joan; Trenta-cinc empresasris menorquins. Èxit individual i progrés social; Institut Menorquí d’Estudis; Maó, 2010

Salord Comella, Carlos, “Los Salord y los Menéndez-Arango”; Setmanaris i Revistes S.L., Ciutadella, 2019

 

Valentí Valenciano López