Joan Manel Martí Llufriu
Nel Martí, així com se’l coneix, és un professor, escriptori i polític menorquí. Una de les persones destacades en el plànol polític insular. Casat i pare de tres fills, neix a Ciutadella al 1967 però passa tota la seva infància a Ferreries. És llicenciat en Biologia i té un postgrau en Polítiques Educatives a l’Administració Local.
La seva família prové del camp i es dedicà a n’aquest sector, quan es traslladen a viure al poble, el pare fou manobre i la mare ajuntadora de sabates.
Sortí a estudiar fora de l’illa, la llicenciatura, obligatòriament a Palma ja que en aquells anys es podia estudiar a un altre lloc si a la teva comunitat hi havia la carrera universitària. Passat aquest temps, va a acabar els estudis a Barcelona. Després torna a les illes, fent feina de professor tant a Eivissa com a Formentera.
En política, ha estat present en tots els camps de l’administració: estatal, com com a candidat a senador, a les eleccions generals de 1996 i 2004; local, a l’Ajuntament de Ciutadella entre 1999 i 2003 com a regidor; insular: al Consell Insular entre 2003 i 2007 com a director general i conseller; autonòmic: al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2019, com a diputat i portaveu. També a nivell de partit, fou secretari general del Partit Socialista de Menorca entre 1997 i 1999 i coordinador general de MÉS per Menorca al 2017. El 19 de novembre de 2018 anuncià la seva retirada de la vida política amb la intenció de no presentar-se a les següents eleccions.
Actualment, és professor de matemàtiques a l’Institut d’Ensenyament Secundari M. Àngels Cardona de Ciutadella. Ha publicat varis llibres i escriu habitualment en la premsa menorquina, balear i de països catalans. Escriu principalment assaig i reflexió política. Des del 2021 és president de l’Observatori de la Infància i la Família de Menorca i des del 2022 és membre de l’IME, de la Secció de Ciències Socials.
Reconeix, que la inspiració per dedicar-se a la política neix del compromís i implicació de la seva família amb la societat civil, però sobretot amb el seu germà que, amb el tema d’objecció de consciència i antimilitarisme participà en el teixit cultural del poble mitjançant revistes, cosa que a ell l’influencià. Nel participa de tot aquest teixit del moviment ciutadà als anys 80, mitjançant l’Ateneu Alternatiu Sa Sínia, gent de Ferreries que era crítica amb el sistema establert. Ho recorda com el bressol del seu posterior compromís, una època on es relacionaven diverses entitats entre elles: Comité de Solidaritat, Brigadistes de Nicaragua… creant una xarxa d’associacionisme civil molt important a l’illa. També es vincula amb l’escoltisme, un moviment amb molt de ressò a nivell insular en aquells moments. A més, com a estudiant, també participà en l’associacionisme català, en la seva època universitària per exemple, amb el moviment universitari cristià. Per tant, des de jove, la seva vinculació i implicació amb la societat civil i el món associatiu és total.
Ideològicament es defineix com menorquinista d’esquerres, sobiranista i ecologista. De fet, quan se li demana pels seus inicis, diu que entrà en tot en moviment per canviar-ho tot, però sobretot centrar-se en tres grans eixos que considera de vital importància
L’àmbit social, el cultural i l’ecologista, precisament allò que ha defensat en els partits polítics i associacions que ha participat. Es defineix com agnòstic i laicista. De fet, va apostatar, considerant-se un dels pocs menorquins que ho han fet ja que creu que és ser conseqüent amb la seva persona i el col.lectiu LGTBI, del qual és activista. També és membre de l’AELC.
El seu primer contacte amb el món de la política fou al 1991 amb l’Entesa de Ferreries, el poble on vivia i a la vegada el PSM. Foren els seus inicis de militància política, amb les dues agrupacions ja que, en aquells moments, era compatible estar a ambdues, a nivell local i general. En relació a eleccions, la seva primera incursió fou la candidatura al Senat representant la circumscripció de Menorca a les eleccions generals de 1996 amb el PSM. D’aquesta experiència comenta la gran feina, preparació i compromís que significà per a ell. Conta que tot i ser conscient de la dificultat de sortir-ne elegit, creu que era el lloc idoni per representar les idees i les propostes de l’illa ja que, com s’ha comentat, el menorquinisme és un dels grans eixos de la seva ideologia i trajectòria política. En aquest àmbit, destaca que es podien defensar els grans temes sobre aquesta menorquinitat i les limitacions que es sofreixen en quant a la connectivitat, el règim especial i la defensa d’aquesta cambra com a la que realment representa el territori, en aquest cas, el menorquí, no com una cambra de segona.
Pel que fa als resultats electorals, el PP de Bernardo Llompart resulta la força més votada en tots els municipis menorquins. El PSM de Joan Manel Martí Llufriu, representa la quarta força en tota l’illa amb un 6,65% dels vots, serà a Ferreries (15,51%) que en representarà la tercera força amb deu punts de diferència amb IU que compta amb un 5,14% dels vots al municipi; i Es Mercadal (10,03%) on també serà la tercera. Es Migjorn (2,22%) i Maó (3,89%) treu molta diferència respecte IU. Cal comentar el cas de Ciutadella, municipi en el qual la tercera i quarta força tenen uns resultats similars, IU amb un 9,6% i PSM amb un 8,96%.
Va ser secretari general del Partit Socialista de Menorca entre 1997 i 1999, i coordinador general de Més per Menorca entre 2017 i 2019.
Durant la sisena legislatura (1999-2003), va ser regidor a l’ajuntament de Ciutadella en la corporació capitanejada per l’independent Pau Lluc (INME) arrel d’un pacte entre INME, PSOE i PSM. En el govern tripartit, Lluch és membre de la formació que va obtenir menys nombre de vots en les eleccions municipals. El tres de juliol es constitueix el consistori. El PSM aconsegueix 12.79% dels vots i tres regidors.
Nel Martí, representant del PSM, es convertirà en Regidor de Personal, Educació, Política lingüística i Joventut, moment en què va impulsar el “projecte educatiu de ciutat”. També formarà part de la Comissió de Govern acompanyat de: Joana Català Coll, Manel Mascaró Pons, Josep Carretero Niembro, Joan Gorrias Pons, Joana Triay Vidal, i Cristòfol Capó Cerdà.
D’aquesta etapa, destaca la gran tasca que representa treballar per a la institució municipal i la proximitat que aquesta té amb la ciutadania. Treballa per a l’ajuntament en dedicació exclusiva, i fou una gran experiència que recorda en positiu, poder treballar per al seu poble.
De les àrees de gestió, pel que fa a educació, destaca la feina feta per aconseguir que l’educació fos un element en què hi participessin tots els segments de la societat. Per exemple, utilitzant l’espai de la plaça del Born per fer una trobada on es reflectís això, amb entitats que hi col·laboraven.
Apropar el món associatiu a l’educació, comenta que en aquest àmbit i vist en perspectiva, li va servir per després ser conseller en la institució insular, aplicant les solucions municipals a un àmbit superior. També destaca el programa “Eduquem amb l’esport” o la celebració al 2000 com a any internacional de Joan Benejam, relacionat també en l’àmbit de la Política Lingüística.
Del tercer aspecte que s’encarrega a nivell municipal, que és l’àrea de personal, la descriu com la que duu més feina i a la vegada, la que és menys reconeguda o menys vistosa. Una àrea amb molta gestió on es van fer coses com la nova classificació de llocs de feina…
Després d’aquesta etapa municipal amb quatre anys molt intensos de feina, decideix tornar al món de l’ensenyament. Sí que es presenta a la llista del seu partit, pel compromís que hi tenia, tant per l’Ajuntament com per el Consell però en una posició en la qual era pràcticament impossible que tingués un càrrec.
Anam ara al plànol insular, al Consell Insular de Menorca, del 2003 fins el 2007 n’és director insular de Cultura i Educació, primer, i conseller de Cultura, Educació i Joventut, després. Per què arriba a n’aquests càrrecs si havia decidit deixar la política de primera línia? Finalment, li ofereixen ser director insular de Cultura i decideix seguir amb el seu projecte polític ja que en aquells moments no era gens fàcil trobar gent que es volgués comprometre, començat a nivell municipal. Recorda que es va haver de refer de les seves pròpies paraules a la premsa.
En aquells moments, al Consell Insular de Menorca, governen el PSOE i el PSM. La presidenta és Joana Barceló del PSOE. Llavors, per problemes i desacords interns en el partit, Mateu Martínez Martínez (PSM), renuncia com a conseller el 16 de octubre de 2006 i ell el substitueix.Per tant, ara serà conseller de Cultura, Educació i Joventut.
D’aquesta etapa, en el seu àmbit, que serà l’educació, pot aplicar tot allò après a nivell municipal. En destaca la feina feta en educació infantil (0-3). En realitat és un moment en què gairebé tot està per fer, es treballen programes educatius, el mapa 0-3, el pla 0-3, estudis d’infraestructura, equiparacions d’horaris i retribucions… Seguint la línia pedagògica marcada per Vicenç Arnaiz, allò que es vol aconseguir és afavorir l’escolarització d’aquesta etapa, que en aquells moments era molt deficitària.
Personalment, ho descriu com una experiència molt diferent comparada amb el nivell municipal ja que són competències totalment diferents, amb molta dedicació i desgast però amb la gran satisfacció de treballar pel projecte insular en la seva màxima institució.
La següent fita en política, va ser la seva candidatura per la circumscripció de Menorca a les eleccions al Senat de 2004 on José Seguí Díaz del Partit Popular va resultar-ne el guanyador. Martí aconseguí un 10.41% dels vots per PSM-En essent la tercera força més votada.
Anem a parlar ara de la seva etapa al Parlament de les Illes Balears, del qual fou diputat i portaveu. Abans d’aquesta etapa política, resta quatre anys fora, dedicant-se a l’ensenyament. Comença la següent legislatura pensant en què no es presentarà a cap més.
A les eleccions autonòmiques 22 de maig de 2011, en la circumscripció de Menorca participaren 11 candidatures, cinc més que quatre anys abans. El PP presenta com a cap de llista a Santiago Tadeo Florit; el PSOE, a Joana Barceló Martí; el PSM, a Manel Martí Llufriu.
El PSM, ara sense Els Verds, millora els resultats de 2007, aconseguint captar alguns vots de socialistes desencantats i sumà 3.723 paperetes, amb les que retingué un escó i un 10,17% dels vots.
El Parlament de la vuitena legislatura es constituí el 7 de juny de 2011, quan prengueren possessió els tretze diputats menorquins. Per part del PP, Santiago Tadeo Florit, Antoni Camps Casasnovas, Asunción Pons Fullana, José María Camps Buenaventura, Misericordia Sugrañes Barenys, Alejandro Sanz Benejam, Eulàlia Llufriu Esteva i Margaret Mercadal Camps. Els diputats socialistes foren Joana Barceló Martí, Marc Pons Pons, Cristina Rita Larrucea i Damià Borràs Barber, i el PSM de Menorca el representà Manel Martí Llufriu.
Quant a les funcions dels diputats menorquins, a la Diputació Permanent trobem a Marc Pons (a partir de gener de 2013) i a Santiago Tadeo com a membres titulars, i a Asunción Pons, Misericordia Sugrañes, Damià Borràs, Cristina Rita i Manel Martí, com a suplents. Pel que fa a les Comissions del Parlament, Manel Martí, formarà part a les de l’Estatut dels Diputats; Reglament; i Assumptes Institucionals i Generals.
El 18 de juny de 2011 Bauzá prengué possessió com a president del Govern. D’aquesta etapa, Martí comenta que és la primera vegada en la seva carrera política que resta a l’oposició i que fou un canvi respecte a l’etapa anterior i, que tot i reconèixer que fou molt dur, la dreta que estava al govern era tan evident que la tasca d’oposició era molt clara.
El tema estrella fou l’intent de minvar la llengua catalana per part del govern amb el TIL i el canvi de la llei de política lingüística, en destaca el moment en què desplega al Parlament el llaç quadribarrat. La seva tasca idò, consisteix en presentar iniciatives legislatives, que per restar davant una majoria, se li tombaven totes, per tant, s’havia de centrar en el tema de control del govern.
A les següents eleccions autonòmiques 24 de maig de 2015, en la circumscripció de Menorca, es presentaren vuit llistes, tres manco que quatre anys abans. La candidatura menorquina del PP la tornà a encapçalar Santiago Tadeo Florit; el PSOE optà per l’exdiputada Maria José Camps Orfila; Més per Menorca apostà per la continuïtat de Manel Martí Llufriu.
Les forces més beneficiats de la caiguda dels dos grossos, foren Més per Menorca i Podem.
La coalició ecosobiranista aconseguí 6.582 (el 17,51%) vots i fins a tres diputats, quan quatre anys abans el PSM i Els Verds, que concorregueren separats, aconseguiren prop de 4.000 sufragis i un escó. El partit més votat a les eleccions autonòmiques fou de nou el PP, amb 123.183 vots entre les quatre circumscripcions, el 42,87 per cent del total. Malgrat aquesta victòria, el resultat fou pobre si el comparem amb el de 2011.
El Govern de les Illes Balears de la novena legislatura (2015-2019) fou un govern de pacte del Partit Socialista, MÉS per Mallorca i Més per Menorca fruit d'un acord d'aquests partits amb Podem i Gent per Formentera. D’aquest resultat, cal destacar la gran importància que per per primera vegada, “Més per Menorca” tindrà grup parlamentari propi ja i amb tres diputats per primera vegada. Però cal remarcar que són socis del govern però no en formen part, li donen el seu suport. La IX Legislatura autonòmica arrancà el 18 de juny de 2015, quan es constituí el Parlament i prengueren possessió els tretze diputats menorquins. Per part del PP de Menorca trobem a Santiago Tadeo Florit, Misericordia Sugrañes Barenys, Juan Manuel Lafuente Mir, Margaret Mercadal Camps i Antoni Camps Casasnovas.
Els diputats del PSOE foren Maria José Camps Orfila, Damià Borràs Barber i Elena Baquero González. De Més per Menorca, Manel Martí Llufriu, Patrícia Font Marbán i Josep Castells Baró. I de Podem, Montserrat Seijas Patiño i David Martínez Pablo.
Es constituïren set grups parlamentaris: el Popular, el Socialista, el de Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca, El PI i el Grup Mixt. Com dèiem, cal destacar que per primer cop hi haurà un grup parlamentari exclusivament format per diputats menorquins, el de Més per Menorca, i el seu portaveu fou Manel Martí. Pel que fa a la presència menorquina a la Diputació Permanent trobem a Santiago Tadeo, María José Camps, Montserrat Seijas i Manel Martí, com a membres titulars. A les comissions parlamentàries, Martí participarà en les d’Assumptes Europeus, Assumptes Socials i Drets Humans; Comissió de l’Estatut dels Diputats; Reglament; i Comissió de Peticions. Sobre què significà donar suport al govern, en primer lloc, es va pactar que es traduís en la presència d’Esperança Camps primer i Ruth Mateu després a la institució, cosa que es va donar durant els dos primers anys. Però va resultar ser un període convuls, arrel d’un presumpte cas de finançament irregular de Més per Mallorca, que provocà la dimissió d’aquesta segona. Això posava en perill el suport de la col·laboració amb el govern. Així, els dos darrers anys es mantindran sense representació i donant suport. Alguns dels moments més tensos que es van viure van ser les negociacions prèvies als pressupostos on es defensà la inclusió de la construcció d’una residència pels menorquins que s’havien de desplaçar a Mallorca per temes metges, sinó no els donen suport per a la votació de pressupostos. Finalment, s’aconseguí una part dins Son Espases. Altres temes que es defensaven era l’equiparació de les targetes de bus de la EMT com si fossin residents… Alguns dels projectes importants que es van impulsar van ser el centre sociosanitari Verge del Toro i el centre d’hosteleria de les antigues instal·lacions del port de Ciutadella. L’etapa la resumeix com de molta feina intensa, molts projectes i iniciatives que per fi es podien dur a terme gràcies a tenir un grup parlamentari propi.
Personalment, coincideix amb la nascuda dels seus tres fills, cosa que recorda com a un moment molt dur ja que la seva prioritat era dormir a casa seva, cosa que provocava que hagués de viatjar el mateix dia dues vegades, cada dia. Destaca però que políticament fou molt bona, a la vegada que intensa per haver d’estar negociant permanentment amb el Govern. Essent parlamentari, va presentar dues propostes davant el congrés dels diputats: una que consistia en eliminar l’aforament a l’estatut d’autonomia, cosa que s’ha resolt i la segona, la regulació de la figura dels voluntaris en els clubs d’esports.
Al 2015, es dóna un dels episodis que més transcendí públicament i les paraules d’Antoni Camps, també diputat menorquí contra Llufriu. Va ser un conflicte que, segons conta Llufriu, es va produir per unes declaracions homòfobes en el seu blog que ell no va voler ni retirar ni rectificar. El conflicte va derivar en un llarg procés judicial que mai es va poder resoldre. Reconeix que si en aquell moment no hagués format part de la vida pública, tal volta ho hagués gestionat diferent ja que no li agrada mesclar-hi la seva vida personal, però que sentia que havia de lluitar contra aquests tipus d’atacs sobretot per ser un model davant el seu alumnat i totes les persones que el puguin veure com a referent de defensa contra les injustícies.
Pel que fa a temes de partit, Miquel Àngel Maria fou nomenat el juny de 2016 coordinador de PSM, en substitució de Maite Salord. Per la seva banda, Més per Menorca culmina en aquest mandat el seu procés constitutiu iniciat en 2014, quan nasqué com a coalició i passa a ser un partit, com hem dit. En el seu congrés de maig de 2017 Manel Martí fou escollit com a coordinador general de Més per Menorca.
Finalment, El 19 de novembre de 2018 anuncià la seva retirada de la vida política amb la intenció de no presentar-se a les següents eleccions. Era una decisió que tenia molt clara de feia anys, ja que creia que les persones no poden repetir molt temps en el mateix càrrec. A més, volia dedicar-se a la seva família, la seva professió i la seva passió: escriure.
En aquest darrer aspecte, podem consultar al seu bloc, tota la seva trajectòria literària: ha publicat els llibres L’art d’educar (Editorial el Far, 2002), un recull d’articles i treballs relacionats amb l’educació i la gestió educativa comunitària; M. Àngels Cardona i Florit: la flora i el paisatge de Menorca (IME, Col·lecció Petit Format, 1999) i el treball Francesc Hernàndez Sanz i el Camí de Cavalls (Revista de Menorca. 1999/2000). També ha estat coautor en altres publicacions com Fills Il·lustres de Ciutadella de Menorca (publicació de l’Arxiu Històric Municipal. 2003) i Països Catalans, en plural (Els llibres de pròsper, Editorial Moll, 2005).També ha publicat alguns treballs en el camp de l’assaig, com Les raons del sentit no són les raons de Déu (Documenta balear, 2009), una reflexió del fet religiós desde l’agnosticisme i el laïcisme.
La nació dels menorquins (Documenta balear, 2010), un recull d’articles i treballs que assajan sobre el fet nacional a Menorca i des de Menorca. Temps d’educar (Documenta Balears, 2019), recull de treballs sobre el temps i l’educació. Escrits laicistes. Una proposta per a la convivència. Articles de Salvador Castelló Carreras (Ed. Revistes i Setmanaris El Iris, 2020). El somni menorquinista. Antecedents i referents del menorquinisme polític. Lleonard Muntaner Ed, 2021. I la seva darrera aportació: El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977) (Editorial Nova Moll, 2022). En aquests moments està treballant en la redacció d’un assaig sobre el pensament polític d’Andreu Murillo i Tudurí i una compilació sobre la historia del Partit Socialista de Menorca.
Catalina Bosch Cardona
Fonts:
- Blog personal: nel martí | Blog personal (nelmarti.cat), twitter: nel martí (@nel_marti) / Twitter i facebook: Nel Martí | Facebook
- Compareixença en el Congrés dels Diputats 11 de setembre de 2018: Diario de Sesiones de Pleno y Diputación Permanente (congreso.es)
- Compareixença en el Congrés dels Diputats 19 de febrer de 2019: Diario de Sesiones de Pleno y Diputación Permanente (congreso.es)
- Més per Menorca tria Nel Martí com a coordinador en el seu primer congrés (vilaweb.cat)
- L’ENTREVISTA: JOAN MANEL “NEL” MARTÍ LLUFRIU. https://antiga.laltramirada.cat/l-altra-mirada/l-altra-mirada-30-juliol-2014/article/l-entrevista-joan-manel-nel-marti-llufriu
- “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)
- Entrevista personal realitzada el 18 d’octubre de 2022.