Joan Rotger Huguet

Joan Huguet va néixer a Ferreries el 13 de març de 1954. És nebot de Joan Huguet Cardona, capellà assassinat a Menorca al cap de pocs dies d’iniciar-se la Guerra Civil i beatificat el 2013, i germà de Llorenç Huguet, dues vegades rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i president de la Caixa d’Estalvis de Balears “Sa Nostra”. Joan Huguet va estudiar magisteri i posteriorment es llicencià en Dret per la UIB i en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid.

S’inicià en política durant la Transició, afiliant-se a Aliança Popular (AP) i arribant a la presidència menorquina d’aquesta formació el 1983. El mateix any encapçalà la candidatura d’aquest partit al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears per l’esmentada illa. Si bé AP va perdre les eleccions al Consell Insular menorquí front el PSOE, Joan Huguet obtingué acta de diputat autonòmic i el nou president de la recentment constituïda Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’aliancista mallorquí Gabriel Cañellas, el va anomenar vicepresident i portaveu del Govern Balear, càrrec que revalidà després de les eleccions autonòmiques de 1987 i que conservà fins al 1991.

Després de les eleccions autonòmiques de 1991, que varen permetre que el candidat socialista Alberto Moragues fos investit president del Consell Insular de Menorca el mes de maig, Joan Huguet presentà una moció de censura el mes de setembre del mateix any que prosperà amb el suport del trànsfuga socialista Jaume Peralta. Així, Joan Huguet fou anomenat president del Consell Insular de Menorca, càrrec que conservà durant tota la legislatura.

Arribats els comicis autonòmics de maig de 1995, Huguet encapçalà de nou la candidatura del Partit Popular (PP) al Consell Insular de Menorca i al Parlament Balear per aquesta illa. Després de la victòria del PP tant a l’àmbit menorquí com al balear, Huguet tornà a ser investit president. Tot canvià durant l’estiu de 1995 després de la dimissió del president de les Illes Balears, Gabriel Cañellas, a causa del seu processament judicial pel cas del Túnel de Sóller. Aquest fou substituït pel fins aleshores president del Parlament Balear, Cristòfol Soler, i Joan Huguet fou elegit per cobrir el lloc vacant que aquest deixà a la Mesa del Parlament. En conseqüència, Huguet abandonà la presidència del Consell Insular menorquí el mes d’agost de 1995, essent substituït per Cristóbal Triay. A més, ostentà el càrrec de president del PP de Balears entre 1995 i 1996. Malgrat la profunda inestabilitat que va viure el PP de Balears durant la legislatura 1995-1995, amb la moció de censura el 1996 contra el president Soler per part del seu propi partit i la investidura de Jaume Matas, Huguet conservà la presidència del Parlament Balear.

El 1999 Huguet es presentà per primera vegada a les eleccions autonòmiques de Balears per la circumscripció de Mallorca com a número nou, fet que evidenciava un relatiu allunyament de la vida política menorquina per la seva part. Si bé el PP guanyà aquestes eleccions, la resta de partits al Parlament Balear elegiren president al candidat socialista Francesc Antich, fet que donà inici al primer Pacte de Progrés (1999-2003). En conseqüència, Joan Huguet, que havia resultat elegit diputat autonòmic i membre del Consell Insular de Mallorca, restà per primer cop des de 1983 a l’oposició i sense cap càrrec governamental.

Revalidat l’escó autonòmic el 2003 per la circumscripció de Mallorca, Huguet fou anomenat portaveu del Grup parlamentari Popular alhora que Jaume Matas recuperava la presidència del Govern Balear. El 2007 tornà a ser elegit diputat al Parlament Balear, però el segon Pacte de Progrés (2007-2011) va fer restar al PP a l’oposició.

Entre el 2008 i el 2011 Joan Huguet fou senador per les Illes Balears designat pel Parlament Balear. Durant la IX legislatura, etapa del segon govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, fou vicepresident segon de la Comissió Constitucional (2008-2009) i després portaveu del seu grup a la dita Comissió (2009-2011). Alhora, també va ser vocal a la Comissió de Comunitats Autònomes (2008-2011).

El maig 2011, i per primera vegada des de 1983, Huguet no va formar part de les llistes electorals del PP al Parlament Balear als comicis autonòmics. Fou baixa com a senador per designació autonòmica el mes de juny del mateix any i el PP balear, liderat pel recentment investit president José Ramón Bauzá, no el va incloure en les llistes per a les eleccions generals de novembre de 2011, apartant-lo així de la primera fila de la política.

Durant la legislatura 2011-2015, marcada pel govern de Bauzá i el conflicte educatiu entorn del decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), Huguet es mostrà proper al sector titllat de “regionalista” que es mostrà en desacord amb algunes polítiques del Govern Balear. De fet, el juny de 2014, gairebé un any després de la multitudinària manifestació contra el TIL i un mes més tard de les eleccions europees que evidenciaren un important descens en el vot al PP a Balears, Huguet va fer un gest públic de desacord amb el Govern Balear, sol·licitant a través dels mitjans de comunicació una solució pactada del conflicte educatiu que es vivia. Apartat Bauzá de la direcció del PP balear després de la derrota de 2015, Huguet s’ha mostrat proper als diferents líders del partit que l’han succeït.

Des d’aleshores, Joan Huguet s’ha centrat en el món de l’empresa privada i en les seves activitats professionals, tot sense abandonar la militància en el Partit Popular. En nombroses ocasions ha concedit entrevistes en les quals ha donat la seva opinió sobre el rumb de la situació política i econòmica balear i espanyola. A més, ha publicat llibres com ara Pensar en España (2013) o Comprometido con España (2017).

Fonts: Arxiu del Senat d’Espanya; Boletín Oficial del Estado; Butlletí Oficial de les Illes Balears; Diario de Mallorca; Última Hora; Menorca; Periódico de Ibiza y Formentera; El País; El Mundo-El Día de Baleares; Gran Enciclopèdia Catalana; Duran, Miquel i Serra, Sebastià (coords.): Les Illes Balears, un ésser viu. 25 anys d’autogovern (1983-2008), Palma, Institut d’Estudis Autonòmics, 2008; www.cime.es.

 

Juan Pedro Bover Sánchez