Joan Francesc López Casasnovas
Joan López neix a Ciutadella el 1952. Fill de Francesc (Cisco) López Marquès i Catalina Casasnovas Triay. L’avi patern, Joan López Aragonés es trasllada i s’estableix de Maó a Ciutadella, coneixent l’àvia i tenint 11 fills, essent Cisco el petit. Per part materna, l’avia era Guillem Casasnovas Moll, de família pagesa i després sabater de banqueta. L’àvia, era Francisca Triay Monjo, que venia de família més bona de Ciutadella, ja que era industrials de sa sabata i exportaven a Cuba. Cisco tenia uns estudis molt elementals però de forma autodidacta va fer estudis sobre comptabilitat i va posar un negoci, sucursal de ‘Industrias Agrícolas de Mallorca SA’, que importaven productes d’ultramar, llaunes de tonyina, etc. Pateixen econòmicament fins que amb els anys pot comprar tot el material i establir-se ell mateix, deixant de ser sucursal.
Joan López estudia al col·legi salesià, treu bones notes i degut a les dificultats econòmiques i per influència dels salesians va a estudiar a València, a una pensió regentada per la germana d’un salesià i molt prop del col·legi. A València descobreix el català i vol estudiar romàniques, però només ho podia fer a Barcelona, per la qual cosa passa de romàniques a català a Barcelona. Allà entra en contacte amb gent del PSUC i del PSAN. Amb l’opció de fer carrera acadèmica, després de la mili decideix tornar a Ciutadella i participa en el Congrés de Cultura Catalana a Menorca i les seves activitats. Estudia la carrera amb la beca salari, que suposava un petit sou mensual.
És membre de l’Assemblea Democràtica de Menorca, tolerada i coneguda però clandestina. Es reunien a un xalet de Fornells, ben controlats per la Guàrdia Civil. Entra en contacte amb Toni Casero i Miquel Vanrell. Participa a les eleccions de 1977 com a independent en la candidatura Menorca Democràcia i Autonomia. Joan López, es situa entre el PC i el PSM, amb amics als dos partits. El festegen diferents partits polítics però en un principi roman independent.
El febrer de 1979 entra a militar al PCE, sobretot degut a la seva relació personal amb amistats com Ignasi Mascaró, Gustau Joan, Joan Manuel Casasnovas, etc. El 1979 és elegit conseller, i durant la legislatura -el 1981- és expulsat del partit per alinear-se amb el sector eurocomunista. Abans de ser expulsat és membre del comitè d’illes com a representant de Menorca. Durant la primera legislatura el seu objectiu és lligar la cultura amb el món obrer, i agafa normalització lingüística i investigacions. Amb un pressupost de 500.000 pessetes no podien fer molt però volien recuperar el català i és també el moment de l’embrió de l’Institut Menorquí d’Estudis.
El 1983, el PSOE intenta incorporar-lo a les seves llistes però en aquell moment Casero i Vanrell es comprometen amb ell a participar en l’agrupament d’esquerres que formen els expulsats del PCE amb el PSM. Així, Joan López encapçala la llista de la confluència AE-PSM com a independent. També es formen llistes amb aquesta fórmula a l’Ajuntament de Maó, a Es Castell i a Ciutadella.
El 1985 participa com a candidat al Senat per l’esquerra a l’esquerra del PSOE amb la condició que la confluència conjuntural s’havia de consolidar de cara a les autonòmiques i municipals següents. És llavors quan la confluència AE/PSM s’estructura jurídicament com a coalició electoral com a Entesa de Menorca.
Durant el 1983 a 1987 és conseller de cultura, esports i joventut, mentre és diputat. Ponent de la Llei de Normalització Lingüística. Aproven per unanimitat la bandera de Menorca, i es crea l’Institut Menorquí d’Estudis.
El 1987 repeteix com a cap de l’Entesa, que tindrà éxit a nivell municipal i millora els resultats del consell, però treient igualment 2 consellers. Del 1987 a 1989 hi ha moltes mobilitzacions en defensa del territori. Du al parlament una iniciativa legislativa, que acaba al congrés dels diputats, que és la derogació de la Llei d’Àrees i Zones d’Interès Turístic Nacional. Quan aquesta cau, es produeix la conjuntura adequada per anar aprovant al parlament de les IB àrees naturals d’especial interès les zones en perill.
Abans d’acabar la legislatura Ramon Orfila i ell mateix són cessats del Consell i el PSOE governa en solitari fins el 1991. El 1991 es torna a produir una nova situació favorable a un pacte PSOE-Entesa, Joan encapçala la llista de nou sota la pressió de ser ell l’element que sustenta la coalició. Llavors però es produeix la moció de censura. Continua fins el 1992, quan fa un viatge llarg i en tornar dimiteix. Al cap de poques setmanes es trenca l’Entesa i s’acaba la seva etapa de política institucional.
Morí el 19 de juliol 2022.
Miquel López Gual