Joan Casals Thomàs

Nascut a Es Mercadal el 23 de maig de 1921, Joan Casals era fill de Lluís Casals Saurina i de Jerònima Thomàs Palliser, els quals varen tenir quatre fills. El seu pare, que era empresari tèxtil, era també secretari del jutjat d’Es Mercadal i militant socialista. Per aquest motiu fou empresonat després de la Guerra Civil entre 1939 i 1941.

Joan Casals va estudiar a l’Escola de Guerra de Maó durant la Guerra Civil i es graduà com a tinent de l’Exèrcit republicà el 1938. Acabat el conflicte amb la victòria del bàndol franquista, fou empresonat a Mallorca a diferents camps de concentració entre 1939 i 1940. El 1944 es casà amb Josefina Jenent Sánchez, amb qui va tenir tres fills.

Empresari de professió, entre 1945 i 1960 fou director de l’empresa familiar de teixits a Palma. Paral·lelament, va emprendre diferents negocis lligats al turisme i a la construcció, essent promotor dels hotels Jaime I (1950), Nixe Palace (1957) i Almudaina (1961), tots ells situats a Palma. Cap a finals dels anys seixanta centrà els seus projectes empresarials a Menorca, essent promotor del complex turístic de Cala Blanes (1968). El mateix any fundà la companyia Protumesa a Menorca junt amb el seu germà Josep, la família mallorquina Reus, Jaume Moll i el català Joan Miret. Aquesta construí el conegut hotel Los Gavilanes de Cala Galdana (1970). Fundador de Surmensa (1969) amb els mateixos socis, construïren a Sant Lluís el conjunt hoteler de Biniancolla.

El següent pas que es fixaren fou la construcció d’un hotel de luxe a Cala en Turqueta (Ciutadella), indret aleshores no urbanitzat. El 1975 la zona fou declarada centre d’interès turístic nacional gràcies al Decret 2327/1975 de 23 d’agost, facilitant-ne així la seva urbanització. Aquest projecte provocà la forta oposició de diferents grups conservacionistes i ecologistes menorquins de l’època i, finalment, l’empresa no es va portar a terme.

Casals també fundà altres empreses de serveis lligades al món del turisme, com ara Lavandería Insular (1970). També fou propietari de S’Hort de Sant Patrici (Ferreries) des de 1973, terreny convertit en granja. Donada la seva activitat i la seva manca de formació acadèmica en aquest àmbit, Casals va diplomar-se en Alta direcció empresarial el 1977 per l’IESE.

Casals no sols dedicà els seus esforços al terreny empresarial, sinó que també participà en política. Conegut opositor al Franquisme, es lligà políticament al grup Esquerra Democràtica Cristiana de Manuel Giménez Fernández des de finals dels anys cinquanta. És per això que participà, junt amb l’advocat mallorquí Fèlix Pons Marquès, al conegut com a “Contuberni de Munic” (1962), essent desterrat pel govern franquista a l’illa de Lanzarote durant nou mesos com a represàlia.

Poc després de la mort de Franco, creà el partit Unió Democràtica de les Illes Balears (1976), el qual s’integrà dintre dels Equips de la Democràcia Cristiana de Gil Robes i de Ruiz-Giménez el 1977. Si bé es presentà a les eleccions de juny de 1977 com a cap de llista al Congrés del seu partit (UDIB), aquest va obtenir uns mals resultats i no va aconseguir l’escó. Malgrat aquest fracàs, Casals no abandonà la política i el 1982 s’afilià al PDP d’Óscar Alzaga. Col·ligat aquest partit amb AP a les eleccions de 1986, es presentà novament als comicis d’aquell any com a número dos al Congrés de la candidatura  Coalició Popular. En aquesta ocasió sí va obtenir l’acta de diputat per Balears, integrant-se en el Grup Mixt. Durant aquesta legislatura fou vocal a la Comissió d’Indústria, Obres Públiques i Serveis. Casals renuncià a l’escó el febrer de 1989 quan va negar-se formar part del Partit Popular després de la integració del PDP en aquest partit, abandonant en aquest moment la política activa.

La seva participació en l’àmbit públic no es reduí a la política, ja que va ser fundador de l’Associació Hotelera de Menorca (1978), a més de presidir el Foment del Turisme de Menorca entre 1982 i 1984. Igualment, fou promotor de diferents tornejos internacionals d’escacs com el Ciutat de Palma (1965-1975) o el Campionat mundial d’escacs juvenil al seu hotel de Cala Galdana (1996).

Joan Casals va morir a Ferreries el 7 de setembre de 2006 a l’edat de vuitanta-cinc anys.

Fonts: Última Hora, Menorca, El País, Arxiu del Congrés dels Diputats, Boletín Oficial del Estado.

 

Juan Pedro Bover Sánchez