Guillem Camps Coll
Nascut a Ciutadella el 1946, morí l’any 2021 després de patir una llarga malaltia.
La seva vida es desenvolupà en l’àmbit econòmic, polític i cultural. Casat amb Teresa Juaneda Anglada, varen tenir un fill.
Comptava amb estudis en direcció d’empreses i finances i va començar la seva tasca professional en el sector de l’exportació de calçat.
Fou president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca entre 1979 i 1990, així com president de la Confederació PIME Balears entre els anys 1983 i 1988. Guillem Camps defensava la necessitat de comptar amb aliances empresarials, motiu pel qual com a president de PIME Balears establí llaços amb Catalunya PIMEC, entitat amb la que s’organitzaven jornades.
Durant cinc anys va ocupar el càrrec de vicepresident de ISBA i a partir de 1991 fou patró de la Caixa de Balears Sa Nostra, incorporant-se posteriorment a la junta de govern d’aquesta entitat financera.
En l’àmbit cultural, Camps participà durant els anys setanta i vuitanta en les Joventuts Musicals de Ciutadella, entitat de la qual fou president entre 1973 i 1977. També va ser vicepresident del Cercle Artístic i promotor de la Enciclopèdia de Menorca, formant part del consell editor de l’obra.
Pel que fa a l’aspecte polític, l’any 1994 Guillem Camps es va afiliar al PP, ocupant el càrrec de conseller de Comerç i Indústria del Govern balear entre agost de 1995 i juny de 1996. Entre juny de 1996 i fins el final de la legislatura el 1999 ocupà el càrrec de conseller de Treball i Formació, essent nomenat per Jaume Matas.
Durant la cinquena legislatura autonòmica, entre el 1999 i el 2007, Guillem Camps fou Diputat del Parlament de les Illes Balears i portaveu adjunt del PP en la cambra autonòmica (encapçalà la llista dels populars menorquins). Era membre de la Diputació Permanent i participà en la comissió parlamentària d’Economia, Hisenda i Pressuposts.
Entre 2003 i el 2007 va repetir com diputat en el Parlament, ocupant el càrrec de secretari primer i participant en la ponència encarregada de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.
Així mateix, entre 1999-2003 i 2003-2007 fou conseller insular de Menorca. El 1999, com a candidat que encapçalava la llista del PP, defensava la renegociació de transferències per millorar la capacitat de gestió de l’entitat insular així com un model de creixement respectuós amb el benestar. El PP es va mantenir el 1999 com a la força més votada al Consell insular, tot i que es formà un govern de coalició d’esquerres encapçalat per Joana M. Barceló.
El 2007 va abandonar la política i fou pel bisbe Joan Piris membre del Consell Diocesà d’Economia de Menorca i vocal del Consell d’Administració de l’Editorial Menorca.
Fonts:
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Elisabeth Ripoll Gil