Francesc Tutzó Bennasar

Nascut a Maó el 1940, va cursar els estudis de peritatge industrial. Posteriorment, es diplomà en administració i direcció d’empreses. Professionalment, dedicà la seva carrera al món de la indústria del formatge, essent president de l’empresa Quesería Menorquina. També va ser accionista d’Hoteles Marítimos Menorca, empresa propietària fins al 2007 de l’Hotel Carlos III (Es Castell).

Inicià la seva carrera política de manera efectiva el setembre de 1977 de la mà d’UCD, essent anomenat delegat del Govern a Menorca, càrrec que conservà fins al mes de març de 1978. Creat el Consell General Interinsular, fou designat director general d’Interior (1978-1979). Es presentà a les eleccions generals de març de 1979 com a candidat a senador per Menorca, però fou derrotat per Tirso Pons, candidat unitari de l’esquerra menorquina. Tot seguit, a les eleccions d’abril de 1979, va aconseguir fer-se amb el lideratge del Consell Insular de Menorca, essent el seu primer president. En conseqüència, durant el seu mandat es posaren les bases del que avui dia és aquesta institució, tenint lloc el traspàs de competències i de béns de mans de l’antiga Diputació Provincial de Balears. A més, va participar directament del procés autonòmic balear, ja que formà part de la coneguda com a “Comissió dels Onze” (1980-1981) que tenia per missió redactar un avantprojecte d’estatut.

Arran de la dimissió de Jeroni Albertí com a president del Consell General Interinsular l’agost de 1982, Francesc Tutzó ocupà aquest càrrec fins al moment en què s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Balears a principis de 1983. Amb la celebració de les primeres eleccions autonòmiques el mes de maig, Tutzó abandonà la presidència tant del Consell de Menorca com del Consell General Interinsular per donar pas als nous presidents d’aquestes institucions: Tirso Pons (PSOE) al Consell de Menorca i Gabriel Cañellas (AP) al Govern Balear.

La seva darrera participació en política es donà integrat en el Partit Reformista Democràtic de Miquel Roca i de Garrigues Walker. Arran de la seva desfeta el 1986, Tutzó es deslligà de la política activa.

Posteriorment al seu pas per la vida política, Tutzó va aconseguir càrrecs destacats a l’àmbit social menorquí. Així, cal destacar que va ser president de l’Ateneu de Maó (1987-1995) i de la Fundació Turisme Menorca (2005-2010). A més, des de 2011 presideix el Cercle d’Economia de Menorca. Per altra banda, cal destacar que en dues ocasions (2003 i 2006) ha estat guardonat amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per la seva participació en política durant la Transició.

Fonts: Menorca; Boletín Oficial del Estado; SEGUÍ, Catalina: “Cent anys de Cultura. Ateneu científic, literari i artístic de Maó (1905-2005)” a Revista de Menorca, 2005, v. 89, p. 17-55; www.cercleeconomiamenorca.org ; www.hosteltur.com

 

Juan Pedro Bover Sánchez