Eulalia Esperanza Llufriu Esteva
Eulàlia Llufriu Esteva, natural de Ciutadella de Menorca, nascuda el 21 de gener de 1964, és una empresaria i política menorquina. Va formar part de l’àmbit polític durant dotze anys, a nivell municipal, a l’Ajuntament de Ciutadella primer en l’oposició (1999-2003) i després a l’equip de govern (2003-2007) i a nivell autonòmic al Parlament de les Illes Balears amb el grup parlamentari del PP a la VIII legislatura (2011-2015).
Casada i amb tres fills, té una empresa familiar dedicada al món de la mecànica i la nàutica. Dels seus orígens, comenta que per part paterna, es dediquen al sector agrari i, de banda materna, al món de les sabates i també al del comerç. Descriu a la seva mare com una persona emprendedora, model que ella seguirà.
Ningú de la seva família no es dedica a la política. Les difícils experiències viscudes per l'avi matern durant la guerra civil fan que es parli poc o gens de política, de fet, la seva mare va mostrar certs recels quan ella decideix entrar en política. No obstant açò, aquest avi matern, Pedro Esteva Sancho, persona molt activa i molt coneguda a Ciutadella, autodidacta, poeta, filatèlic, molt cult i instruït, que publicava els seus articles a la premsa menorquina i del seu Artà natal, va exercir una forta influència i la va inspirar.
De la seva etapa política, defensa que sempre va tenir molt clar que no seria llarga, ja que creu que en política no s’hi ha d’estar massa temps per tal de poder donar la part millor d’un mateix i dedicar-hi el cent per cent. Diu literalment la frase següent: “En política mai saps quan arribes, però sí has de tenir clar quan te'n vas”.
Quan se li demana, de quina manera es dóna la seva entrada en política, comenta que ella sempre va tenir inquietuds que comença a compartir amb una sèrie de persones, recorda anar a una xerrada que la va empènyer i motivar a formar part d’un partit polític. Per tant, s’afilia al PP sense cap pretensió de dedicar-se a la política activa, en aquells moment tenia ja els tres fills que eren petits. Finalment, a la junta de partit, es decideix que participarà a les llistes electorals de l’Ajuntament de Ciutadella i l’esperit de servei l’empenyen a presentar-se.
Així, durant la legislatura 1999-2003, es produeix el seu primer contacte amb el món de la política. Formarà part de l’oposició de l’Ajuntament de Ciutadella, on el pacte INME, PSOE i PSM (primera vegada que es dona un pacte d’aquestes característiques) converteix en batle de Ciutadella a l'independent Pau Lluch. Després de dues legislatures de govern, la llista municipal més votada, la del PP, es veu desplaçada a l’oposició. Integraven aquell grup municipal: Assumpta Vinent Barceló, Santiago Pons Fedelich, Lorenzo Brondo Jover, Mariana Lopez Oleo, Juan Carlos Grau Reinés, Antonia Benejam Anglada , Ignasi Fernandez Gelabert, Eulàlia Llufriu Esteva, José Escandell Costa.
D’aquesta etapa comenta que no és fàcil estar a l’oposició ja que quan entres en política tens ganes de dur a terme molts projectes però no pots. Ho recorda com un moment de molta il·lusió així com de molta frustració, un procés d’aprenentatge i sobretot, amb molt d’agraïment per tenir l’oportunitat de poder ser regidora del teu poble.
Com un fet especial, comenta l’encàrrec explícit del batle de gestionar el trasllat de l’embarcació pesquera “Valldemossa” que s’havia enfonsat, tot i ser ella un membre de l’oposició.
A les eleccions de 2003, es presenta novament en la llista del PP per a l’Ajuntament de Ciutadella. La formació guanyadora va ser el Partit Popular encapçalat per Llorenç Brondo amb 10 regidors i un 41,94% dels vots. A ella se li delega una regidoria, del 2003 al 2004, regidoria de Medi Ambient, Comerç, Mercats i Ocupació de la Via Pública. Del 2004/2007 serà regidora de Medi Ambient.
D’aquesta etapa, recorda que no tenia dedicació exclusiva, però la càrrega de feina era molt gran i en destacaría, entre altres, el projecte de canalització i reforma del Canal Salat, que evitava que el pati de l’escola de Monte Toro s’inundés cada vegada que plovia. N’està especialment satisfeta, també per haver aconseguit finançar aquest projecte amb fons provinents del govern autonòmic.
També comenta que fou una etapa complicada a nivell de partit. En el moment en què es comença la campanya electoral, té clar que no vol continuar, ja que la fita que s’havia marcat eren dues legislatures. Però, arribat el 2011 va tornar acceptar anar a les llistes al Parlament Arran dels resultats històrics aconseguits, entra a formar part del Parlament de les Illes Balears.
Així, el Parlament de la VIII legislatura es constituí el 7 de juny de 2011, quan prengueren possessió els 13 diputats menorquins. Per part del PP, Santiago Tadeo Florit, Antoni Camps Casasnovas, Asunción Pons Fullana, José María Camps Buenaventura, Misericordia Sugrañes Barenys, Alejandro Sanz Benejam, Eulàlia Llufriu Esteva i Margaret Mercadal Camps. La Mesa del Parlament la presidí Pere Rotger Llabrès (PP), fins que dimití l’11 de desembre de 2012 en ser imputat en el cas Over. Fou substituït una setmana després per Margalida Durán Cladera. La Mesa estava integrada pels vicepresidents primer Pere Palau Torres (PP) i segon Antonio J. Diéguez Seguí (PSIB), i com a secretàries primera i segona, les menorquines Eulàlia Llufriu (PP) i Joana Barceló (PSIB).
Durant aquesta etapa en el Parlament, Eulàlia va exercir els càrrecs següents:
- Secretària primera de la Mesa del Parlament.
- Forma part de les comissions parlamentàries de Medi Ambient i Ordenació del Territori, essent-ne secretària.
- Secretària de la Comissió de Reglament.
- Membre de la Comissió de Turisme.
Forma part en tres ponències realitzades durant aquesta legislatura.
D’aquesta etapa, comenta que mai hagués pensat arribar a ser secretària de la Mesa, i que tot i que foren quatre anys d’un gran aprenentatge, també foren quatre anys molt durs. Compaginar la part política amb la personal va ser una tasca ben complicada.
Una volta acabada aquesta legislatura, es torna a presentar a llistes però a llocs de no sortida.
Després dels dotze anys de dedicació a la política, té l’objectiu de tornar a la seva vida anterior amb agraïment cap a les persones que li van donar suport i a la ciutadania que va confiar en ella perquè representes els seus interessos, sense oblidar a la seva família.
Catalina Bosch Cardona
Fonts:
- Microsoft Word - CV Eulalia Llufriu.doc (parlamentib.es)
- “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)