Cristina Gómez Estévez
Cristina Gómez Estévez ha estat consellera al Consell Insular de Menorca per Unides Podem en les legisaltures 2015-2019 i 2019-2023. Casada i amb tres fills, tenia un germà que va morir el gener del 2021. Nascuda a Maó, la seva família paterna és de Sòria, territori amb la qual té un vincle important, ja que hi conserva molta família. Per part de mare, el seu avi era murcià i la seva mare menorquina. El seu pare va arribar a Menorca des de Madrid, com a treballador d’una empresa que muntava centrals elèctriques i que es va encarregar de construir la GESA. A l’illa va conèixer a la mare de Gómez, però va haver de marxar fora de Menorca per feina, tot i que finalment va acabar tornant i muntant la seva pròpia empresa. La consellera va estudiar a l’Institut Joan Ramis i Ramis i després va poder marxar a estudiar fora, a Barcelona, gràcies a una beca, igual que el seu germà. Després de graduar-se en dret, va cursar el màster en direcció i gestió pública d’habitatge i sol, per més tard complementar els seus coneixements amb el grau d’administració i finances, a l’Institut Pasqual Calbó.
Tot i que mai ningú de la seva família s’havia dedicat a la política, durant la legislatura de José Ramon Bauzà com a president del Govern de les Illes Balears, quelcom va canviar en la seva percepció arran d’un seguit de fets que li van despertar l’interès per involucrar-se. En les retallades d’aquell govern, van tancar oficines d’habitatge, fet que va provocar que Gómez es quedés sense feina i s’indignés contra la situació. A més, quan governava Mariano Rajoy es van implementar les taxes judicials, quelcom que també va molestar-lo molt. A tot plegat, se li ha de sumar el conegut com a decret TIL en una època on Gómez estava lligada amb l’APIMA de l’escola dels seus fills. En aquell context va ser quan va néixer Podemos, en les primeres eleccions europees, i va entrar en contacte amb el partit, quan es va adonar que el que es deia en aquells “cercles” combregava plenament amb el seu pensament. A partir d’aquí, va entrar amb contacte amb la formació que tot just s’estava començant a formar a Menorca i va començar a assistir a les seves reunions. De cara a les eleccions del 2015, va formar un tàndem amb Javier Ares, amb el qual van aconseguir dos consellers, i Gómez va haver de tancar el seu despatx d’advocada. La seva experiència en aquesta professió l’ha ajudada en la seva carrera política tot i que reconeix, que inicialment, desconeixia com funcionava internament el Consell.
Gómez ha estat consellera executiva en els dos tripartits entre Podem, PSOE i Més. En la primera legislatura va assumir la conselleria de Serveis Generals pel seu perfil tècnic, consistent en gestionar la maquinària interna de la institució. Inicialment s’hi va negar, però finalment va acabar acceptant si podia crear les àrees de participació ciutadana i transparència. Sobre aquesta conselleria, Gómez lamenta que no es podia fer una acció política visible i que no dona titulars, però és imprescindible que es gestioni bé perquè el conjunt de la institució rutlli. D’aquesta primera etapa, destaca una aposta per a una contractació sostenible i responsable.
Durant la segona legislatura, quan van perdre un conseller i ella era l’única representant del partit al govern, va canviar d’àrea, assumint ocupació, habitatge i cooperació local, és a dir, molt més polítiques. En aquest sentit, recorda que el Consell no tenia competències en habitatge i només podien treballar en exclusió social, en el que ella defineix com “un bocí de l’àrea de benestar social”. Un cop va tenir permís per avançar en aquesta línia, des de la conselleria s’ha fet un diagnòstic del tema a Menorca, amb un repàs per a comprovar si Menorca comptava amb els equipaments necessaris per donar servei a aquestes àrees. A partir d’aquesta anàlisi el departament redacta un pla d’habitatge, on es redacten tots els objectius per a tots els equipaments, com ara una manca de pisos d’estada temporal.
Mentrestant, Gómez continua formant part del consell ciutadà autonòmic de Podem i en l’àmbit menorquí, forma part de l’òrgan de coordinació insular. Gómez descriu com una “bogeria” el primer cop que va entrar dins Podem, ja que ho va fer tota sola i sense cap amic o conegut amb qui compartia inquietuds, ja que ningú del seu entorn compartia aquestes aspiracions institucionals. En aquest sentit, destaca la seva bona relació amb la coordinadora insular del partit, Nati Benejam, amb qui ha fet tàndem, una al capdavant del partit i l’altra al Consell. Respecte a la resta de companys de l’Executiu, assegura que fan feina com a companys i sense incomodar-se els uns amb els altres, però manté una bona relació amb tothom i la convivència marca les seves dinàmiques.
Gómez no ha format part mai de cap sindicat, però si del Col·legi d’Advocats, on formava part de la comissió autonòmica d’honoraris. També ha estat sòcia d’ATAC i va formar part d’una entitat d’ajuda a les dones. Abans d’entrar al Consell havia treballat al sector públic, mentre que com a advocada va treballar a un despatx a Barcelona i després de tornada a l’illa des de casa seva, on va obrir el seu propi despatx després de quedar-se embarassada.
Abans d’entrar al món de la política ja era activa socialment i recorda alguns articles publicats sobre la situació de l’habitatge a Menorca, quan col·labora amb Justícia i PAu. A més, també ha estat voluntària de Càrites, però, per contra, mai no ha participat de cap associació cultural.
Gómez va viure de prop el conflicte per l’escola de Sa Graduada, a Maó, on havien estudiat els seus fills i amb la qual n’estava implicada. Aquella lluita la va empoderar, ja que va veure les reivindicacions veïnals, d’un barri al centre de Maó, que va acabar generant també la seva associació de veïns.
Nura Portella Genestar