Benjamí Carreras neix a Maó el 31 de gener de 1944. Té dues filles i un fill i està casat en segones noces. El seu pare era fotògraf i la mare ‘sus labores’. Per part paterna, l’avi, Benjamí, era joier i i l’àvia es deia Paula. Part materna, l’avi, Eustaqui, era de Sabadell i era industrial; l’àvia de Bilbao, mestressa de casa. El seu pare es deia Enrique Carreras i la mare Elvira Font. El pare era de dretes i la mare més d’esquerres, perquè va ser represaliada, era una d’aquestes conegudes com ‘los niños de la guerra’ ja que es va exiliar a França amb 12 anys. La part materna, potser més de centro, eren religiosos i de política no se’n parlava, només de records de la guerra. La mare parlava del bombardeig a Guernika i de la fàbrica d’armes on va treballar de molt jove, la ‘Ciencia de las armas’.

Benjamí va a Sa Graduada, l’escola pública i després a l’institut i fa FP especialitat d’electricista. Als 14 anys comença a treballar i fins que es va jubilar. La part paterna procedia de família benestant però va anar molt a menys i la mare provenia de família molt humil. Mai va tenir juguetes ni capritxos. No van patir fam però sí bastanta precarietat. Benjamí es va formar molt amb la lectura i la ràdio. Com la feina que feia era de ‘taulell’, sempre escoltava la ràdio. Va treballar pintant bijuteria, després va fer d’ajudant de topògraf i als 18 anys va entrar a treballar a l’administració portuària en topografia, delineació, etc.

Sempre actiu en el teixit social, va participar en les ‘APAS’ i era soci de multitud d’entitats: del cineclub, de l’Ateneu, de UGT, del partit Socialista, etc. El 1982 fundà l’associació Amics des Port de Maó, que va néixer amb molta empenta, van organitzar molts actes i activitats però en no tenir un local propi va acabar morint. El 1983 entra en política i en deixa la presidència. Va ser bibliotecari segon i secretari segon de l’Ateneu durant el temps de presidència de J. M. Quintana. Ha participat sempre amb l’associació de veïns d’Es Castell, sent membre de la junta algunes temporades. Va participar sempre que va poder en els diferents moviments socials, en la plataforma ciutadana d’Es Castell, etc.

Va començar de molt jove a la JOC (joventut obrera catòlica), però hi va participar poquíssims perquè la policia va fitxar tothom. Ell és agnòstic. Les reunions tenien lloc al local d’Acció Catòlica. Hi havia en Dani i en Xisco Guerrero, en Toni Casero, en Mercadal, etc. Eren els anys seixanta i tenia 16 anys. Es feien reunions ‘reivindicatives’, clandestines, però ell va participar molt poc. Assistia a moltes conferències i a totes les activitats culturals i socials que podia.

Eren tres amics simpatitzants del PSOE (Toni Garcia, de família socialista de tota la vida, en Joan Sintes Gornés de Sant Lluís, i ell mateix). Van ingressar els tres al partit, després d’un dinar amb Belarmino Menéndez i en Galmés a Son Vilar, quan es van comprometre amb el partit. La primera llista la va conformar Tirso Pons, qui el va posar de nombre 4 a la llista el 1983. Va entrar com a conseller i diputat, sense tenir mai dedicació exclusiva i continuant treballant, una situació prou dramàtica. Quan va entrar, el consell tenia un pressupost de 300 milions de pessetes i no hi havia ni secretaris ni directors insulars ni res. Benjamí treballava de 8 a 14:30, prenia un cafè i anava al Consell, veia el personal 10 o 15 minuts i es quedava (molts dies sense dinar) al CIM fins que tancaven. Va ser conseller de medi ambient, territori, transports, etc. Al parlament va participar poc ja que tot i anar a Palma un o dos dies per setmana, no tenia temps. Va participar en comissions d’ordenació del territori. D'aquesta primera legislatura Benjamí en destaca que era una època que el diari anava ple d’urbanisme, amb vàries notícies relacionades cada dia. En aquest sentit, destaca que els promotors estaven molt forts aquells anys i que tot va ser batallar. La primera legislatura, la batalla va ser anar contra els PGOU dels municipis, que preveien creixements i urbanitzacions noves. Agafant-se a temes de medi ambient, de falta d’aigua o de previsions futures, etc informaven contra els PGOU. En defensar no urbanitzar s’Albufera des Grau, va quedar una mica sol al partit. Hi havia unes 20 urbanitzacions noves previstes i no se’n va fer cap, només es van ampliar les existents. 

Per Benjamí, va ser clau per la desclassificació del territori insular les iniciatives legislatives del CIM, fent proposicions no de llei que s’elevaven al parlament i s’aprovaven. Normalment, aquestes eren defensades per Benjamí o per Joan López Casasnovas (Entesa de Menorca). Un altre aspecte que en destaca és la d’encarregar estudis molt importants. A Joan Lluís Pretus, un sobre la conca hidrogràfica de s’Albufera, a Joan Rita sobre sistemes dunars, també ses zones humides de Menorca, estudis sobre les torres de defensa, de caràcter ornitològic, etc, els quals van servir per presentar proposicions no de llei més endavant.

La segona legislatura, Benjamí destaca que va promoure, després de rebre la visita dels joves de la parròquia de Santa Eulàlia, la proposta de declarar BIC el Camí de Cavalls. Una vegada fos declarat BIC, no es podria tocar, quedaria protegit. També es va encarregar un estudi a Joan de Nicolás a través de l’IME, que serviria posteriorment per a la seva protecció definitiva.

Molt amic de Pere Prats (GOB), aquest darrer va dur Ramon Margalef a Menorca i va organitzar reunions amb ell. Així em van convèncer de que s’havia de protegir s’Albufera així com també a en Borja Carreras. La segona legislatura, amb l’aprovació de la LEN quedava protegit la majoria del rústic menorquí. En acabar la legislatura, tot i que s’hauria presentat, no el van convidar a participar de la llista i de 1995 a 1999 va a l’Ajuntament com a regidor d’urbanisme. Va formar part de l’executiva insular uns anys i de la local (Es Castell) casi sempre.

Miquel Lopez Gual