Arturo Bagur Mercadal
Arturo Bagur neix a Maó el 25 de novembre de 1948, és fill de la postguerra. El pare, Copérnico, era d’ascendència de Ciutadella, eren sabaters. L’avi era Bagur Eloy, que va tenir una fàbrica que en total tenia 300 persones que hi feien feina. Era important a Maó, a s’Arraval. Era una família molt humil i treballadora, vinculada a la caça, a Sa Mesquida, on feren una caseta, anticlericals i republicans. Els germans de Copérnico eren Proudhon, África, Pradelina (cap batiat) i els cosins eren Dafne, Vecio, Adriático, etc. Tots aquests acabaren exilaits. Per part materna, l’avia era Francesc (Paco) Mercadal, el darrer delegat del govern republicà a Menorca (mort a Carcassona durant l’exili). Un dels fundadors del PSOE a Maó, era plater, autodidacta,i va ser diputat. El seu pare, que era molt jove quan va acabar la guerra, es va presentar voluntari i va acabar la vida militar (va ser soldat republicà) a un batalló disciplinari per Saragossa. En tornar es va casar i va entrar a treballar a les sumadores, que era una fàbrica que recollia, a pesar de ser d’una família de dretes, molts republicans.
Per part paterna, tot i ser una família modesta, el pare havia fet batxiller perquè l’avi Eloy li costava llegir i escriure i va voler que tots els fills i filles fessin mínim el batxiller per poder-se fer càrrec de la fàbrica. Era família modesta però amb inquietuds intel·lectuals, a casa Arturo sempre hi va veure llibres i va escoltar molta música.
Arturo fa el batxiller superior, però en aquell moment les condicions econòmiques no li permeten sortir a estudiar i és un dels pocs companys del batxiller que queda a Menorca. Comença a treballar a la farmàcia i va fent cursos, impulsa amb altra gent una associació d'auxiliars, que reivindicava els estudis dels mòduls. A la farmàcia Fèlix on treballava, eren progressistes i catalanistes, i hi treballa fins els 41 anys. Es movia en ambients de joventuts musicals, un ambient catalanista, progressista, republicà, d’esquerres. Viu la fundació i comença a militar al PSM amb 27 o 28 anys, però no es destaca com a activista. Comença en aquella època el projecte musical Traginada i col·labora amb el PSM fins que amb 37-38 anys passa al PSOE. Es dona de baixa del PSM, fa uns anys sense militar i quan veu el PSOE renovat decideix entrar-hi, també animat pel conco Avenir, un històric i represaliat.
Accedeix anar a llistes amb la condició d’anar en lloc de no sortida. Calculaven 8-9 i en treuen 12, però Arturo era el 13. No obstant, el 1984, al cap d’uns mesos, hi ha una baixa i ell reemplaça, portant cementeris i joventut. Combina la feina amb la regidoria i poc a poc es va interessant per la política municipal. Durant el mateix mandat va agafant més responsabilitats. El 1987 baixen de 12 a 9 regidors i ell anava el 5 de la llista. Del 1984 fins que es va retirar, el 2011, va ser secretari general de l’agrupació de Maó. Els darrers anys, havia estat president del partit a Menorca, un lloc honorífic.
El 1991 va 3er a la llista i aquesta vegada pren dedicació exclusiva i demana excedència a la farmàcia. Treuen 10 regidors i impulsa sobretot la participació ciutadana amb les AAVV, construint els locals per aquestes, teixint una xarxa veïnal. El 1993, a mitjan legislatura Borja Carreras marxa a Madrid i el partit confia a Arturo el relleu. El 1995 tornen guanyar les eleccions i el 1999 treuen el major resultat mai obtingut a Maó. Va seguir de batle guanyant les eleccions fins les eleccions de 2007. El 2008 va de candidat al senat en representació de tota l’esquerra, guanya i va a Madrid, rellevant-lo de la batllia Vicenç Tur, qui acabaria la legislatura. Arturo es va mantenir al grup mixt, i va participar en diversos temes d’agricultura i educació. Era representant del grup mixt, estava a la comissió de treball sent-ne portaveu, a la de medi ambient, etc.
Durant els anys setantes i vuitantes participa en diferents grups de música (destacant Traginada), són els anys des Mussols, de Jordi Vivet, Calvet, etc. Era de l’àmbit PSM però estava més vinculat amb anarquistes. Va ser membre de la junta de jjmm durant un temps, soci del GOB, i després Creu Roja, on és actualment president des de fa 4-5 anys.
Miquel López-Gual