Antònia Allès Pons
Antònia Allès Pons, nascuda el 23 de novembre del 1956, va ser consellera d’Agricultura, Pesca, Ramaderia i Medi Ambient del Consell Insular de Menorca, entre 2003 i 2011. Abans, havia estat regidora, tant al govern com a l'oposició de l’Ajuntament de Ferreries i entre 1999-03 al Govern de les Illes Balears, com a directora general de comerç. Provinent d’una família de pagesos, els seus pares van decidir abandonar al camp pel poble i engegar el bar de l’Oar, a Ferreries, que avui encara continua obert. Antònia, més coneguda com a Tuni, va ser l’única dona entre els set fills que van tenir els seus pares, fet que la va fer créixer envoltada d’homes. Tant ella com els seus germans van treballar al bar familiar, però sempre tenint en compte la importància d’estudiar i formar-se, motiu pel qual, per exemple, van estudiar francès i anaven fins a Maó cada dia a estudiar el batxillerat. Allà va conèixer a qui seria el seu marit, Ramon Orfila, i també va començar el seu interès per la política. Fins que no va arribar ella, ningú de la seva família havia entrat a aquest món. Tant ella com Orfila van considerar que per fer política amb llibertat, havien de casar-se i marxar fora. Amb 18 anys se’n van anar a Barcelona i es van afiliar al PCU i al PT i es dedicaven a repartir una revista il·legal a la ciutat. A través de la UNED, Allès va estudiar Dret, però finalment van acabar tornant a Menorca, a Ferreries, on primer va obrir una botiga i es va convertir en regidora de l’Ajuntament, on va ser durant 9 anys. La conselleria que va ocupar Allès era amplia i la va prendre en un moment complicat per a Menorca. Ella considera que des d’Agricultura, Ramaderia i Pesca van ser capaços de reconvertir un sector en un context delicat, amb iniciatives com el CARB. En aquest sentit, creu que la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera va permetre millorar les condicions laborals dels pagesos des d’una perspectiva mediambiental, que encara perdura, amb una aposta per l’agricultura local i ecològic. Per ella, es van aconseguir posar les bases d’un consens que avui en dia encara està vigent i que s’ha anat ampliant a mesura que han canviat les circumstàncies. Amb tot, també recorda moments de tensió en aquells instants més complicats, com una reunió complicada i intens amb Unió de Pagesos que li va servir alhora d’aprenentatge. Per altra banda, com a departament d’Indústria el Consell gairebé no tenia competències, però es va apostar per donar suport als sectors de la bijuteria i de calçat, incentivant la seva presència a fires. Passava el mateix amb Comerç, on gairebé no es tenien competències però es va apostar pel comerç local, ja que la política creu que són una de les bases de la vida d’un poble i aquests s’havien de situar al centre dels municipis, no als polígons. La seva experiència com a botiguera la va ajudar en aquest sentit. Pel que fa a artesania es van treballar en la identificació dels productes menorquins, com poden ser les avarques, a través de les cartes d’artesania. A més, també es va crear el primer centre artesanal que és a Es Mercadal. “En el seu moment vam començar marques per a donar suport a productes que valen la pena poder protegir i diferenciar. Europa té molt clar el que són ses marques i identificacions geogràfiques, i això implica un control i que ses coses es fan bé. A vegades és difícil fer-ho, però serveix per valorar-ho i fer que tots els autònoms tinguin un reconeixement”. L’altra responsabilitat d’Allès va ser sobre Medi Ambient, a partir de la qual es va incrementar la xifra de punts verds, quelcom que considera imprescindible. La seva experiència a l‘Ajuntament de Ferreries va ser bàsica per poder fer després de onsellera i defensa que la política municipal és “la millor escola” de qualsevol persona que vulgui entrar en aquest món. D’aquesta etapa destaca l’inici del programa Vacances en Pau, amb el que famílies menorquines acollien infants sahrauís. Allès es va presentar amb diferents partits a les eleccions a les quals va concórrer: Partit Comunista d’Unificació, PTE, Partit del Treball… Un cop es va extingir aquesta formació, després del cop d’estat, es va afiliar al PSM, partit del qual en va ser la secretaria i va obtenir representació al Consell. En canvi, a l’Ajuntament de Ferreries va ser regidora per l’Entesa. En tots aquests partits ha fet bons companys, però menys amics, ja que és del parer que la vida personal i política s’ha de separar. Amb tot, considera que el PSM és una “gran família”. D’aquest partit, destaca el seu esperit democràtic i la gran presència de dones, amb la primera consellera. Considera que dins de la seva formació no hi han calgut quotes, ja que la paritat sempre ha estat normalitzada. Alhora, també destaca que a pesar de les diferències polítiques guarda bons records dels companys d’altres partits, encara que a vegades es fes difícil posar-se d’acord. “En aquella època teníem molta cultura del pacte i no ens podíem permetre fer els espectacles que fan avui en dia. El nostre objectiu era gestionar bé els recursos i tenir un debat polític constructiu. Crec que amb el PSOE de Joana Barceló ho vam aconseguir”. Després de més d’una dècada fora de les institucions, Allès assegura que moltes coses la motivaven a participar en política, com ara aconseguir millores per la ciutadania i fer que aquesta se senti millor atesa, i també propostes que ajudin a Menorca com a Illa. En aquest sentit, recorda que quan es va tramitar el Camí de Cavalls les institucions que hi treballaven van topar amb molts problemes, però que avui ha estat un dels grans canvis pels menorquins i menorquines. “El tema de territori és clau perquè som una illa, en la que no hi cabem tots i les institucions han de ser capaces de veure el que està passant. També em motivava tot el tema de llengua i joves. Al final, tot és un conjunt de coses que vols fer per Menorca perquè te l’estimes”, resumeix. Com a grans reptes de la institució de la qual va formar part assenyala ara com a “imprescindible” una llei de reserva de biosfera que fomenti el transport públic i que es faci càrrec de la problemàtica de l’aigua i de l’excés de cotxes a l’estiu.
Nura Portella Genestar