Antoni Juaneda Cabrises

Nascut a Ciutadella, dia 25 de juny del 1964, el dia Sant Joanet, Antoni Juaneda Cabrisas està divorciat i es pare d’una filla de 29 anys. Conseller del Consell Insular de Menorca i diputat al Parlament de les Illes Balears entre 1995 i 1999 pel Partit Popular, recorda que tota la seva família, especialment per part de mare, formen part d’una saga d’esquerres, amb una tia materna, Maria Cabrisas, que ha estat consellera pel PSOE durant 4 anys i amb un conco que també havia estat regidor a l’Ajuntament de Ciutadella pels socialistes. La seva família paterna és més de dretes, però un dels seus cosins, Josep Juaneda, ha estat conseller pel PSM aquesta darrera legislatura. Abans d’entrar en política va estudiar Economia a la Universitat de les Illes Balears i era interventor del Consell Insular. Va ser allà quan va iniciar una relació propera amb el president Joan Huguet, que li proposà iniciar una carrera política amb el PP i anar de nombre dos a les eleccions del Conseller Insular i del Parlament. “La veritat és que m’ho vaig pensar molt, no era militant i ni tan sols simpatitzant del partit, però a jo em motiven molt els canvis de feina després de tres o quatre anys”, recorda. Així, quan el PP va treure 7 consellers i va poder governar, es va convertir en conseller d’Hisenda, Turisme i Medi ambient al Consell Executiu, així com diputat al Parlament. A partir d’aquest moment, es va implicar també dins del partit, primer com a president de Ciutadella i després de Menorca. Després de les eleccions del 1999, quan es va formar el govern de Joana Barceló va abandonar la política, però Jaume Matas el va cridar per fer d’assessor a Madrid i un cop Matas aconseguí majoria absolta el va fer director general de relacions al Parlament, fins al 2007. Anys després va ser imputat en una investigació relacionada amb el partit, tot i que aquesta va quedar amb un o res, però vaig optar per dimitir per respectar el codi intern. A partir d’aquí, vaig quedar fora de la política per aquesta dimissió forçada i em vaig incorporar a sa plaça de economista al Consell.

Antoni Juaneda recorda que bona part de la culpa que entrés en política era de Joan Huguet, amb qui mantenia una bona amistat, però davant del conflicte dins el partit que provoca la dimissió de Biel Canyelles, Huguet va deixar de ser president del Consell per ser-ho del Parlament de les Illes Balears. “Figurava que havia d’accedir a la presidència, però es va considerar que em faltava rodatge i ens va passar per davant a tots els joves un que anava més enrere a les llistes, però que era veterà. Ell no tenia ni el caràcter ni el lideratge que tenia en Joan Huguet, que era el meu mentor i a qui jo coneixia”, reflexiona, tot i que a pesar de les traves, es mostra orgullós de la seva feina com a conseller de Turisme en aquella època. Entre les seves tasques, destaca el desenvolupament els inicis de Menorca reserva de Biosfera i recorda també una part “molt emocionant”, amb en Simón Gornés, conseller de Cultura, amb qui van desenvolupar un pla de turisme cultural: Fort de Malborugh, la Torre de Fornells i tasques de senyalització i millores pels camins d’accés. “Era molt complica i ens va suposar molts temps. Vam crear una imatge corporativa de Menorca com a destí turístic: Menorca Mediterrània. Amb en Simón fèiem instal·lacions de turisme cultural, vam anar a Lanzarote agermanats, que allà tenia una xarxa d'instal·lacions de turisme cultural molt bonica i ens va inspirar”, celebra. Amb tot, la seva etapa preferida com a polític va ser quan va marxar a Madrid a fer d’assesor parlamentari, ja que li encantava la vida a la ciutat i també la seva feina: “M’agradava més l'activitat política parlamentària que fer depuradores o camps de futbo”, resumeix.

En aquest sentit, destaca que l’arrel de les mesures que es van prendre quan ella el conseller estaven pensades per fer una Menorca més atractiva de cara els visitants, però també tenien la intenció de conscienciar els residents, i ho resumeix amb la següent frase: “Per nosaltres poder rallar bé del que tenim, ho hem de conèixer i ens ho hem d’estimar. Primer ho hem de mostrar als residents, aconseguir que estimin i siguin conscients del que tenim”.

En aquest sentit, recorda que hi va haver moltíssimes comissions per debatre problemàtiques derivades de la Reserva de la Biosfera, com ara aigua, residus, energia, la gestió d’espais naturals. Així, considera que la seva feina al Consell va servir per obrir un camí del qual se’n sent molt orgullós, així com del fet que altres companys d’altres partits hagin seguit amb la línia del que ells van començar. A més, moltes persones li han agraït posteriorment la seva feina, i creu que la gent valora la valentia d’aquells qui fan una passa endavant per dedicar-se a la política. Un món al qual ell va entrar motivar per fer un canvi professional i pel seu interés en la gestió dels serveis públics, que creu que necessita gent molt bén formada i critica que “l’empresa que factura més d’un poble l’ajuntament i a vegades està gestionada per un grup d’amics”.

Tot i que creu que la seva vida entre Mallorca i Palma fa que els seus amics es reparteixin entre aquests dos llocs i que creu que a la política s’hi fan companys, però poques amistats, destaca la seva relació amb Gornés i altres joves que durant aquella època van entrar al partit popular, com ara Alejandro Pacs o Avel·lí Casasnoves. El fet de convertir-se en el president dels populars a Menorca va fer que tingués relacions amb polítics de tots els pobles i destaca, per exemple, la seva relació amb Assumpta Vinent, sa primera batlessa de Ciutadella i amb qui manté amistat. Vist en perspectiva, Juaneda es mostra content de la feina que va fer i reconeix que tot i no tenir “5.000 amics polítics, els que tinc són molt bons. Amb la resta tinc bona relació. Jo crec que he estat bona gent, no un polític sense escrúpols”.

Durant la seva vida política es va allunyar de les associacions, ja que creia que no li corresponia a ell dedicar-s’hi i que la combinació d’aquests dos mons era complicada. Amb tot, ha estat vinculat a la protectora d’animals, i al club de tenis, a banda d’estar col·legiat com a Economista. Ara bé, quan va acabar la seva etapa política després de la seva dimissió, encara conservava el que ell anomena un “cuquet per fer quelcom de caràcter públic i d’interès general”, motiu pel qual va crear l’associació Fra Roger gastronomia i cultura, de la qual en va ser gerent durant quatre anys. “ Quan vaig deixar sa política, tenia la sensació que podia fer alguna cosa amb el temps que m’havia quedat alliberat: tenia tots els capvespres lliures i moltes ganes de fer cosa. Llavors se’m va acudir crear una acadèmia de gastronomia a Menorca, i arran d’aquesta reflexió va sorgir el moviment. Ho vaig plantejar a l’Institut Menorquí d’Estudis, ja que creia que la part cultural havia de tenir el focus: patrimoni, passat i història”. Així és com va néixer Fra Roger, de la qual Juaneda i el doctor Jaume Mascaró en són els fundadors. A banda de la seva feina com a polític, també està molt orgullós d’haver inociat aquesta iniciativa, dirigida als residents de Menorca, ja que creu que per donar valor a la gastronomia, el primer que s’ha de fer és que els veïns se n’adonin de la seva importància, i destaca el seu directori de restaurants, que considera molt útil.

Juaneda recorda que la seva presència als mitjans de comunicació va ser sovint per males notícies, especialment arran de la seva renúncia però també per la seva tasca al Consell. Fora de la política hi ha seguit present gràcies a Fra Roger, ja que ha pogut donar la seva opinió sobre temes relacionats amb la gastronomia o d’actualitat política, així com a tertúlies. Avui en dia, però, utilitza molt més les xarxes socials, tant personalment com per la seva feina.

 

Nura Portella Genestar