Antoni Gómez Arbona
Antoni Gómez va néixer el 19 de febrer de 1955 a València i quan tenia un any, al seu pare el van destinar a Alaior com a metge, per la qual cosa es defineix com a menorquí. Metge d’ofici, va acabar la carrera el 1978 i fins i tot la majoria d’anys de política també va exercir de metge. Els avis materns, que van anar a viure a Menorca perquè a València hi va haver unes riuades que ho van inundar els pobles propers a rius i ho van perdre tots; ja es quedaren a l’illa. Ell era jardiner, encarregat dels jardins ‘Los viveros’, que era com el parc central. Eren gent molt humil, camperols de l’horta. Orgullosos de ser de la horta. Durant la guerra, com eren a l’horta, no van passar gana, a diferència de l’altra branca familiar. Per part paterna, el seu avi el mataren durant la guerra, en una d’aquestes situacions complexes que passen a les guerres: era republicà a València però la seva guarnició es va rebel·lar, per la qual cosa els republicans els agafaren i els afusellaren. L’àvia va quedar sola a València. A ella la va conèixer, no en parlava del que havia passat. Era un ambient molt trist. El seu pare en canvi sí, havia nascut el 1925 i contava moltes històries de la guerra. Van viure fam i explicava com després dels bombardejos ell, que era el fill gran, sortia amb un sac a recollir animals morts per menjar. La mare, Carmen Arbona Martí, parlava valencià i va ser mestressa de casa. El Gómez ve d’Aragó, però estaven destinats a València. L’avi per part de pare era Antonio Gómez de la Torrera, l’àvia Concepción Solsona, i per tant el seu pare Antonio Gómez Solsona, metge de professió, va ser l’únic que va estudiar.
Antoni marxa el 1972 a estudiar a Barcelona, a l’Autònoma, quan hi començava a haver manifestacions. A casa seva, malgrat no parlessin de política, tenien una vessant social, més d’esquerres. Allà es contagià de l’ambient de les assemblees, les manifestacions, etc. Era tot nou ja que a Menorca no hi havia res. Va descobrir el PSUC i tot l’ambient antifranquista. Durant els anys d’universitat va prendre consciència. En les primeres eleccions el seu pare es va presentar per regidor en una llista de socialistes a Alaior, quedant a l’oposició. Com el seu pare, la professió és el que els acaba posicionant, perquè ‘no per tenir doblers han de tenir més accés als serveis públics’. El primer any a Barcelona està en contacte amb molts comunistes, en un col·legi major, on estava normalitzat el ‘comunisme’. Així va obrir la ment i els ulls, entenent que hi havia maneres diferents de pensar, de discutir.
A Alaior hi havia un club de joves, i hi havia el Hogar de la Salle. Antoni va anar a La Salle. El seu pare li va prohibir entrar a la OJE, però es va muntar un club juvenil, més d’esquerres. Ho duia l’església, i va ser on va llegir el seu primer llibre en català. En aquest grup juvenil es feien jocs i era un espai molt obert a xerrar de coses, criticar, etc, sense una ideologia molt clara. Això sí, tots els membres després van ser d’esquerres. El club Catau.
El 1977 té el seu primer fill. El 1978 acaba els estudis. Antimilitarista, va demanar pròrroga de la mili per estudis i per paternitat. Just arribar a l’illa, el metge de Ferreries es jubilà i ell accedí a la plaça. Va fer 10 anys de metge a Ferreries.
El 1988 el seu pare, que malgrat deixar de ser regidor continua al partit, l’avisa que gent del PSOE volen parlar amb ell. Josep Moll i Paco Triay el convencen per presentar-se. La primera legislatura que es presenta va fer els 4 anys també al parlament amb Tirso Pons. La segona, anava de 3er o 4rt. Tenien 5 consellers i governaven en coalició amb els 2 de l’entesa (Joan López i Ramon Orfila). Antoni du Serveis Socials. D’aquests primers anys en destaca l’escola de salut pública, potenciar els serveis socials dels ajuntaments, servei de drogodependència, servei d’ajuda a la dona. La llei al parlament de serveis socials. Antoni va ser portaveu de serveis socials al parlament. La segona legislatura a la que es presenta, va en Berto Moragues de nombre 1, na Joana Barceló de 2 i ell de 3, però sent vicepresident, quan es produeix la moció de censura al CIM. Passats aquests anys a la oposició, es presenta a l’alcaldia d’Alaior treient majoria absoluta (1995). Secretari general d’Alaior 4 anys, actualment president honorífic. Després del pas per la batlia d’Alaior, va ser gerent 8 anys de l’hospital (2015-2018).
Valentí Valenciano López