Antoni Camps Casasnovas
Antoni Camps Casasnovas, va néixer a Ciutadella el 25 de juliol de 1970. Casat i pare de dues filles, és economista i polític, Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a comptable a Centric Ciutadella, S.L. (1993‐1995), com a fiscal i com a administrador econòmic al Col·legi Sant Francesc de Sales (2000‐2007). Compta amb un despatx professional en l’àmbit de l’assessoria fiscal de des de 1995 fins a dia d'avui, que ha compaginat amb la seva activitat política. També gestiona una empresa de lloguer turístic.
La seva carrera política, vinculada al PP, va començar a nivell municipal, a l’Ajuntament de Ciutadella, entre 1995-1999. Conseller del Consell Insular de Menorca entre 2007 i 2011 i diputat al Parlament de les Illes Balears entre 2011 i 2019. Actualment és el coordinador insular de VOX a Menorca.
En l’entorn familiar, ningú no està relacionat amb la política, el seu pare tenia una fàbrica de talons de sabates i la seva mare provenia d’una família de comerciants molt coneguts a Ciutadella. Reconeix que el seu interès per la política li ve de ben jovenet, recorda comentar les eleccions del 82, en les quals guanyà el PSOE ja a l’època d’EGB. Durant la seva etapa universitària, el PP de Ciutadella aconsegueix la majoria absoluta per a l’Ajuntament de la ciutat, per primera vegada, amb Josep Carretero, i s’afilia a les noves generacions del partit. Quan torna a Ciutadella, a principis dels anys noranta, en surt elegit president.
En el plànol municipal, Camps entra a l’Ajuntament de Ciutadella, com a regidor durant la quarta legislatura (1995-1999). Va amb la llista de Gabriel Allès, en el número 14 i se n’aconsegueixen 12. Al principi de la legislatura, es desenvolupa la crisi sobre la presumpta corrupció en la urbanització d’Al Parico i amb la dimissió de Santi Bock.
El 20 de novembre de 1995, la junta local del PP de Ciutadella aprova la remodelació del consistori amb aquests canvis: Bartolomé Bagur serà el primer tinent de batle i responsable d’hisenda i esports; Assumpta Vinent, segona tinent de batle i delegada de l'àrea d’urbanisme; Sebastià Llabrés, tercer tinent de batle, governació i interior; Jaume Marquès Ramis, quart tinent de batle, cultura, educació i festes. Margarita Marquès serà la vicepresidenta del Patronat de l’hospital; Antoni Bosch, obres, cementiri i matadero; Javier Salord, via pública i personal. Quedaven fora del govern els regidors Enrique Jiménez, Juana Mari Camps, Antoni Aparicio i Manolo Rojo.
El 3 d’abril, Gabriel Allès dimiteix com a batle i regidor de Ciutadella. Dia 29 del mateix mes, Assumpta Vinent fou elegida batlessa amb el suport dels crítics, que acceptaren a canvi de quedar-se les àrees de gestió d’abans de la crisi. Així, després de set o vuit mesos de crisi, es tanca l’episodi i és quan ell, conjuntament amb Miquel Torres (†) entren al consistori, arrel d’aquests canvis, es tracta ja de principis de 1996.
Comenta que va tenir l’honor de participar en la tribuna del consistori durant quatre anys als jocs des pla de les festes de Sant Joan.
Sense dedicació exclusiva, es segueix dedicant al seu despatx. Per tant, la seva primera experiència política és en el govern municipal, encarregant-se de les àrees d'esports, turisme, medi ambient i joventut.
D’aquesta etapa i àrees en destaca:
- La creació de la primera junta municipal de turisme de Menorca on hi participaven representants de tots el sectors. Ho recorda especialment productiu gràcies a les persones implicades amb moltes ganes de fer-hi feina i dur a terme molts projectes, tot i reconèixer que no disposava de massa pressupost.
- La inauguració de la piscina municipal, on hi va assistir Jaume Matas i un grup de natació sincronitzada així com les posteriors activitats que s’hi van dur a terme.
- La construcció de dues pistes de tennis municipals, que s'afegeixen a les dues ja existents, i a dues més de pàdel, una decisió polèmica en el seu moment però avui molt encertada.
Després d’aquesta etapa municipal, no es presenta, de fet, de cara a les pròximes eleccions, va a la llista del Consell Insular encapçalada per Guillem Camps però dels darrers llocs.
Es passarà vuit anys de la seva vida sense càrrecs públics, serà en aquest període quan comença a treballar al col·legi salesià, durant set anys, cosa que finalment deixarà quan arriba al Consell.
La següent etapa, s’inaugura amb les eleccions al Consell Insular de 27 de maig de 2007, primera vegada que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears triarien als representants de la institució insular després de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, on es presenta amb la llista encapçalada per Pepe Seguí amb el número tres. Per tant, en aquesta setena legislatura, 2007-2011 restarà a l’oposició de l’òrgan insular.
Reconeix que la tasca opositora duta a terme en aquest mandat, fou útil i real, es van repartir els temes que havien de marcar a cada conseller i ell duia temes d’hisenda i economia. Recorda enfrontaments amb Tuni Allès del PSM, i la investigació d’elements irregulars com per exemple l'encàrrec d’elaboració d’informes que, segons el seu partit, no eren d’interès o les possibles irregularitats del director de l'agència de la reserva de la biosfera, Escandell, amb una empresa vinculada, Camps recorda haver anat a investigar al registre mercantil.
Dit això, comenta que la missió de l’oposició és la d’investigar i cercar informació, sense gestionar directament, mentre que quan governes, és més complicat ja que tot i haver-hi satisfaccions i elements molt positius, sempre hi ha sectors perjudicats i queixes.
Els resultats electorals posteriors, on van treure majoria absoluta, passant de sis consellers a vuit, van ser un reflexe de la feina d’oposició que es va fer durant els quatre anys anteriors. La ciutadania va valorar la feina realitzada i es va poder aprofitar el context general del moment que exigia un canvi de polítiques a les diferents administracions.
A les eleccions autonòmiques del 22 de maig de 2011, es presenta al Parlament amb la llista de Santi Tadeo, al número tres, aconseguint vuit diputats. Comenta que el resultat electoral és brutal, ja que mai ningú havia aconseguit una majoria tant absoluta. Fins al moment, els governs s’havien apuntalat amb uns resultats molt justos i en moltes ocasions amb pactes de govern amb Unió Mallorquina. Ara aconseguien 35 escons.
A les eleccions del Parlament balear es presentaren, entre les quatre circumscripcions, 34 candidatures, 14 més que en 2007. La llista del PP l’encapçalà José Ramón Bauzá Díaz.
En la circumscripció de Menorca participaren onze candidatures, cinc més que quatre anys abans. El guanyador de les eleccions autonòmiques fou el PP, amb 194.861 vots, el 47,76 per cent dels sufragis vàlids. Bauzá aconseguí la majoria absoluta, amb 35 escons, set més que el 2007. A la circumscripció de Menorca, el guanyador també fou el PP, amb 17.479 vots, 1.678 més que en 2007. Representa el 47,73 per cent dels sufragis i vuit escons, dos més, com s’ha comentat.
Es constituïren tres grups parlamentaris, el Popular, el Socialista i el de PSM-Iniciativaverds Entesa i Més per Menorca (que el febrer de 2013 canvia la denominació per Grup Parlamentari MÉS). A partir de 2012 hi hagué dos diputats no adscrits, Margalida Font de Gent per Formentera-PSOE i l’exdiputat del PP, Antoni Pastor.
El Parlament de la VIII legislatura es constituí el 7 de juny de 2011, quan prengueren possessió els 13 diputats menorquins. Per part del PP, Santiago Tadeo Florit, Misericordia Sugrañes Barenys, Antoni Camps Casasnovas, Asunción Pons Fullana, José María Camps Buenaventura, Alejandro Sanz Benejam, Eulàlia Llufriu Esteva i Margaret Mercadal Camps. Els diputats socialistes foren Joana Barceló Martí, Marc Pons Pons, Cristina Rita Larrucea i Damià Borràs Barber, i el PSM de Menorca el representà Manel Martí Llufriu.
Quant a les comissions parlamentàries Antoni Camps participà a les d’Economia; Hisenda i Pressupost; Cultura, Educació i Esports. Així com la Comissió per a la investigació de Son Espases, d’on fou secretari, comissió que reconeix que fou una proposta equivocada del govern.
D’aquesta legislatura, recorda amb especial satisfacció l’aprovació de dues lleis de les que va ser nomenat coordinador:
- La llei de finançament dels Consells Insulars, segons comenta, ha esdevingut l’eina per la qual els quatre consells insulars han obtingut un millor finançament, el que els hi ha permès reduir dràsticament el seu endeutament i tenir un finançament més robust de les seves competències. Un dels elements fonamentals d’aquesta llei és que el finançament dels consells insulars augmenta en la mateixa proporció en què ho fa el pressupost general de la comunitat autònoma.
- Llei de finances. Aquesta llei, que és molt tècnica, és la peça clau de tota la normativa econòmica i pressupostària de l’administració pública. Es va fer aquesta nova llei amb l’intenció d’actualitzar l’anterior i posar els màxims
controls a la gestió económica, per evitar, en la mesura del possible, els casos de corrupció que, en aquells moments, omplien les pàgines dels diaris.
Recorda haver fet aquestes lleis amb el màxim consens possible ja que eren lleis que tractaven temes transversals, i que havien de tenir una perdurabilitat en el temps, amb independència del color polític de cada moment. Aquest fet va suposar un gran esforç d’enteniment per tal d’arribar als màxim nombre possible de punts d’acord entre tots els membres que formaven part de la ponència d’aquestes lleis.
És el moment també del polèmic TIL de l’era Bauzà, ell n’era un ferm defensor, comenta que es va implicar amb el projecte perquè hi creia, augmentar les hores lectives de llengua estrangera era bona idea. Participà en taules rodones, debats… Recorda especialment una trobada convocada per una associació de pares i mares d’un col.legi del llevant de Menorca on la majoria dels presents eren contraris al TIL i on debatí contra el que era president de la FAPA, Pep Castells, actual portaveu de Més per Menorca al Parlament.
De l’episodi contra Nel Martí, conta que al seu blog, una persona, de manera anònima va escriure un comentari ofensiu contra el diputat. En el seu cas ell era l’única persona que gestionava el blog i tot i que va eliminar el comentari, va ser demandat per en Nel Martí, acudint fins a cinc vegades als tribunals, els quals una i altra vegada van arxivar el cas, després de cada recurs presentat per la part acusadora.
Durant aquesta etapa, també recorda una altra demanda judicial contra ell, posada per Miquel Maria Ballester, en aquells moments professor de l’IES Joan Ramis i Ramis amb el suport de l'Assemblea de Docents de Balears per un presumpte delicte contra l'exercici del dret de vaga, coaccions, amenaces, injúries i calúmnies arrel d’una publicació seva al diari El Mundo. Comenta que pel tema de ser aforat, el procés judicial entre Palma i Maó es va allargar molt. Finalment la demanda va ser arxivada pel Tribunal Superior de Justícia..
A les pròximes eleccions, era conscient que no treurien bon resultat, arrel de les decisions que havien hagut de prendre, impopulars i difícils arrel de la crisi, conjuntament amb tot el tema del TIL, que fou tant polèmic. Torna a presentar-se en la llista per al Parlament, que encapçala Santiago Tadeo Florit.
Per les eleccions autonòmiques del Parlament de 2015, entre les quatre circumscripcions per renovar els 59 diputats del Parlament balear es presentaren 24 candidatures, 10 manco que en 2011. La llista del PP la tornà a encapçalar José Ramón Bauzá Díaz.
En la circumscripció de Menorca, es presentaren vuit llistes, tres manco que quatre anys abans. El partit més votat a les eleccions autonòmiques fou de nou el PP, amb 123.183 vots entre les quatre circumscripcions, el 42,87 per cent del total. Malgrat aquesta victòria, el resultat fou pobre si el comparem amb el de 2011, obtingué 15 escons manco, quedant-se amb 20 diputats, molt lluny dels 30 que donen la majoria absoluta, portant-lo directament a l’oposició. El PSOE encara fou la força d’esquerra més votada i la que dirigirà el Govern balear tripartit dels pròxims anys. En la circumscripció de Menorca, el PP també fou la formació més votada, amb 11.557 vots, encara que en quatre anys perdé prop de 6.000 sufragis. Obtingué el 30,74 per cent dels vots, 16 punts manco que quatre anys enrere, i es feu amb cinc diputats, tres menys.
Es constituïren set grups parlamentaris: el Popular, el Socialista, el de Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca, El PI i el Grup Mixt. Cal destacar que per primer cop hi haurà un grup parlamentari exclusivament format per diputats menorquins, el de Més per Menorca, i el seu portaveu fou Manel Martí.
La IX Legislatura autonòmica arrancà el 18 de juny de 2015, quan es constituí el Parlament i prengueren possessió els 13 diputats menorquins.
Per part del PP de Menorca trobem a Santiago Tadeo Florit, Misericordia Sugrañes Barenys, Juan Manuel Lafuente Mir, Margaret Mercadal Camps i Antoni Camps Casasnovas. Aquest últim renuncià el 27 de febrer de 2019, després de passar-se a Vox, i fou substituït per Asunción Pons Fullana, que prengué possessió el 5 de març. Els diputats del PSOE foren Maria José Camps Orfila, Damià Borràs Barber i Elena Baquero González. De Més per Menorca, Manel Martí Llufriu, Patrícia Font Marbán i Josep Castells Baró. I de Podem, Montserrat Seijas Patiño i David Martínez Pablo
Pel que fa a les comissions parlamentàries, Antoni Camps participà a Assumptes Socials i Drets Humans; Hisenda i Pressuposts; i a la Comissió d’Investigació de les autopistes d’Eivissa. En aquesta darrera, diu que va tenir l'oportunitat de coincidir amb Abel Matutes i Fanny Tur, que arrel de la dimissió de Ruth Mateu, es convertí en Consellera.
Al principi d’aquesta legislatura, fou durant un mes portaveu adjunt del grup parlamentari, quan encara hi havia Bauzà de president del partit i Marga Prohens era la portaveu del grup. Per equilibri territorial i donat que el representant del PP a la Mesa del parlament era d’Eivissa, es va decidir que el portaveu adjunt fos de Menorca. Però el fet que hagués estat molt vinculat a la línea dura de l’època Bauzá i donat que els moments exigien, dins el propi PP, un canvi de rumb i d’imatge, va decidir abandonar el càrrec, éssent elegit Juanma Lafuente, a qui defineix com a gran parlamentari i millor persona. Així es van evitar problemes innecessaris dintre del partit, coincidint també en el temps en que va estar imputat per la demanda d'en Nel Martí. Entre una cosa i l’altra, s’acabà de decantar la balança a fi de no perjudicar al partit.
Quan se li demana per la diferència entre ambdues legislatures, comenta que en la primera l’ambient era molt més tens i les relacions amb els diputats dels partits que estaven a l’oposició era molt difícil. Descriu que era molt complicat mantenir certa normalitat política. Defineix la legislatura del Govern Bauzà com a una legislatura amb molta tensió. Però també va ser moment de fer molt bones amistats. Recorda especialment diputats com ara Alejandro Sanz, Óscar Fidalgo, Kico Mercadal, Fernando Rubio i Jaime Fernández (Eivissa), o la gran amistat amb Manolo Monerris, a qui recorda amb una gran estima. Però, en la següent legislatura, ell ja a l’oposició, la recorda amb un ambient menys tens, i de bones relacions entre els diputats i diputades, amb molt companyerisme entre altres diputats de partit com Miquel Vidal, Toni Gómez, Rafael Nadal, Lafuente, Miguel Jerez (Eivissa), Margaret Mercadal, Álvaro Gijón (de qui recorda especialment el seu patiment personal).
En quant a vida personal, la conciliació de treballar com a parlamentari, reconeix que és molt complicada, amb dues filles petites, i que ell intentava quedar el menor temps possible a Palma. Viatjava entre una o dues vegades per setmana, sempre que no s’hagués de gestionar el tema de pressuposts, que ja significava estar pràcticament tota la setmana a la capital, i durant un mes, desembre normalment. Diu que per poder dedicar-te a la política has de tenir una persona que ho entengui al costat.
Havia decidit que posteriorment a n’aquesta legislatura ja no es presentaria més en política ja que té una empresa familiar de lloguer vacacional i es vol dedicar a n’aquesta.
Però abans d’això, al juliol de 2017, i a nivell intern de partit, es van celebrar les eleccions a la junta local del PP de Ciutadella. En un principi, no tenia cap intenció de presentar candidatura, però alguns afiliats, veient que l’única opció presentada era la de na Juana Mari Pons, van empènyer per tal de presentar una candidatura alternativa encapçalada per ell. Posteriorment, també es va presentar en Joan Carrasco, en aquell moment, regidor a l'Ajuntament de Ciutadella. Finalment, i amb l’objectiu de presentar una imatge d’unitat al partit, es van ajuntar les tres candidatures en una única encapçalada per Juana Mari Pons Torres, ell com a vicepresident i portaveu, i Joan Carrasco Domingo com a secretari general, de forma que cada un d’ells aportava una tercera part de les persones que integraven la llista definitiva. Però aquesta unió va durar tot just una setmana, ja que quan va voler incloure dins la llista de la nova executiva local a Pedro Marquès, Juana Mari Pons Torres s’hi va negar. Aquest incompliment dels acords i la decisió de no admetre a Pedro Marqués dins la junta va provocar la renúncia de Camps, que ja no exercirà ni com a vicepresident ni portaveu.
Aquestes circumstàncies li van ajudar també a la decisió de deixar la política de forma definitiva. Però, ja finalitzant la legislatura comença a tenir els primers contactes amb VOX, i és quan li ofereixen ser el coordinador del partit a Menorca, cosa que en aquells moments va rebutjar, mantenint-se amb la idea inicial d’abandonar, en finalitzar el mandat, la política activa. Finalment però, recorda que s’ho va repensar, i després de vàries reunions amb Jorge Campos i Sergio Rodríguez es va decidir a donar la passa endavant. Eren moments en què el PP havia abandonat completament la defensa de qüestions que a ell el preocupaven, com per exemple la defensa de la vida, no tenir una postura clara front la ideologia de gènere, no haver derogat cap llei de memòria històrica, etc., mentre que VOX sí tenia una postura clara i en feia bandera d’aquests temes. Així es va decidir a involucrar-se en el projecte de VOX i deixar el seu escó un mes abans del final de la legislatura, com s’ha comentat.
Alguns mesos abans que fos nomenat coordinador de VOX Menorca, el partit ja s’havia constituit a l’illa, el setembre de 2018, amb Dionisio Tobajas com a primer coordinador insular. Molt prest el partit va entrar en crisi i es va haver d’anomenar un nou coordinador, Diego Pons, que exercia, en aquells moments, com a regidor a l’Ajuntament de Ciutadella. Tampoc va quallar aquella opció i en poc temps va ser substituït per Sem Seguí, que ostentà el càrrec també pocs dies. Així, a finals de febrer de 2019 el diputat del PP, Antoni Camps anuncia la seva dimissió i fou nomenat a partir d’abril de 2019 coordinador insular del partit. Va agafar el partit completament desmantellat, en una situació molt complicada, sense pràcticament afiliats, i amb un historial de dimissions i cessaments que donaven una imatge molt dolenta. Tot i això, es van afrontar, en pocs mesos, unes eleccions generals, unes autonòmiques i municipals i unes altres nacionals a finals d’aquell mateix any. En aquests moments, després de tres anys i mig, VOX té un centenar d’afiliats, té juntes locals a Ciutadella, Maó, Es Castell i Alaior i el seu objectiu per a les properes eleccions és tenir representació a Menorca.
Catalina Bosch Cardona
Fonts:
- Microsoft Word - CV Antoni Camps.doc (parlamentib.es)
- (1) Antonio Camps Casasnovas | LinkedIn
- Antoni Camps /// (@AntoniCamps) / Twitter
- Consell Insular de Menorca (cime.es)
- IB3 | CERCA | antoni camps casasnovas
- “Processos electorals, iniciatives polítiques i realitzacions dels representants de Menorca a les institucions democràtiques (1977-2019)” MEMÒRIA DEL PROJECTE PER A LA CONVOCATÒRIA D’AJUTS A ACCIONS PER MILLORAR EL CONEIXEMENT, LA SALVAGUARDA I LA DIFUSIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA CONSELL INSULAR DE MENORCA BOIB n.82 (14 de maig de 2020)
- Entrevista personal duta a terme el 25/10/2022