Andreu Bosch Mesquida

(Ciutadella, 29.11.1948)

Els seus pares eren Andreu Bosch Anglada (Ciutadella, 4.2.1902-15.4.1976) i Martina Mesquida Mesquida (Ciutadella, 12.11.1911-04.06.70). Els avis paterns, Josep Bosch Pons (Ciutadella, 1876-?) i Josepa Anglada Castell (Ciutadella, 1882-?); i els avis materns, Joan Mesquida Camps (Ciutadella, ?-?) i Margalida Mesquida Gorries (Ciutadella, ?-?).

Ambdós avis venien del camp i, els de la mare, eren pagesos propietaris. Aquesta va heretar una segregació de Sant Jordi (Ciutadella) amb un germà seu, on hi van construir un llogaret amb caseta i bouer, nomenada Villamar, espai que fou un lloc important a la seva infància.

El pare, Andreu Bosch i Anglada

Andreu Bosch i Anglada va estudiar per capellà a seminaris, fins just abans de la seva teòrica ordenació. Aquests estudis foren a diversos seminaris salesians de la peninsula: Carabanchel Alto (Madrid); Sarrià (Barcelona); Campello (Alacant); Osca i Mataró (Barcelona). Després, va abandonar el seminari –no en sabem la data- i va estudiar magisteri com a alumne lliure des de Ciutadella, no sabem si amb el suport del seu germà. Amb aquest canvi d’estudis, li van convalidar moltes assignatures i va acabar la carrera a Palma, a l’època repúblicana, el 1932. El títol data el 16 de març de 1932. Aleshores, comptava amb 30 anys.

Després, aprovà les oposicions, de magisteri, i ingressà al cos. Anà a treballar a Alaior el 1932, a l’escola graduada d’aquest poble. Es casà el 24.9.1934 a l’església de Sant Francesc, Ciutadella, i la parella anar a residir a Alaior. Allà hi van nèixer tres fills del matrimoni: Josefa Maria (Alaior, 22.10.1935-Ciutadella, 1987); Josep (Alaior, 16.9.1937-29.6.1942, que morí d’infant, de meningitis); i Margalida (Alaior, 13.1.1940, Ciutadella 14.8.2020). A finals dels anys 20 va formar part de la Unión de Derechas Ciudadelanas.

De bon primer, va escriure poesia, la majoria en castellà, però també en català. Va  ser molt popular la que duu per títol Llinatges menorquins. Del 1929 al 1931 col·laborà amb El Iris diario católico, de 1928 al 1929, amb articles de temàtica diversa; i també amb a El Bien Publico, de Maó; al Full Menorquí, suplement de l’Iris, 1934-1936; i al setmanari de Ciutadella !Oiga!, de Ciutadella (1935). El 1932 publica Poemitas, a la imprenta Massanet, de Ciutadella. I, principalment abans de 1936 va escriure, poemes religiosos, sobre Ciutadella, familiars, patriòtics, o amorosos, que són inèdits. El 1932, a les monografies de Ciudadelanos Ilustres d’El Iris publicà la Biografía de la família Moll Marqués (Imprenta Massanet, Ciutadella).

A la seva època de mestre, a Alaior, compromés amb l’escola, va posar en pràctica una nova experiència pedagògica, que va tenir el seu ressò. Segons Pere Alzina, L’equip de professors de l’escola Graduada d’Alaior encapçalada per Andreu Bosch va portar a terme  una notable tasca innovadora; la introducció del mètode Freinet i la impressió de la Revista Escolar Nuestra Escuela (impressió en heptògraf)  significa la punta de llança  de la innovació a l’illa. La revista Nuestra Escuela era enviada a Catalunya, a les Illes i al sud fe França dins la iniciativa freinetista d’intercanvi de correspondència i de revistes escolars entre entres allunyats”.

Quan esclatà la Guerra Civil el 1936, per tal de poder continuar com a mestre a Menorca, que havia romàs fidel a la República, va haver d’omplir un qüestionari de caire polític, on feia constar la seva fidelitat al Govern Republicà. Probablement per imperatiu de les circumstàncies, el maig de 1937 va ingressar a la FETE-UGT. I, probablement per això, quan acabà la guerra, el 1939, es va haver de sotmetre al procés de depuració, per ser readmès com a mestre en el règim franquista.

Imaginem que a l’època de la guerra civil fou una època complicada per a la família Bosch Anglada. El seu germà, Josep Bosch i Anglada, (Ciutadella 1900-19.11.1936), capellà, que estudià a la Universitat Gregoriana de Roma, professor del Seminari de Ciutadella i vicari de la catedral, aquest, estava molt relacionat amb l’obra social i amb l’Acció Catòlica. Però, també, conreava altres activitats, com ara investigar temes d’història. Publicà molts d’articles, que, d’entre ells, cal destacar un sobre els antics gremis de Ciutadella; a més d’una obreta sobre les festes de Sant Joan. Periòdicament, també publicà articles sobre Els Gremis de Ciutadella, al Full Menorquí, Suplement de El Iris, del maig de 1934 a l’abril de 1936. Morí afusellat a Es Castell el 1936.

Després de la guerra civil, Andreu Bosch i Anglada publicà poemes al Diari Menorca. I escriví articles a la revista Hondero, semanario de cultura e informacion, de 1939 a 1940.

El 1941 va fer una permuta amb Augusto Cortès, mestre que estava a Ciutadella, a l’escola de primària Joan Benejam. D’aquesta escola també en va ser director entre el 1947 i el 1951. A Ciutadela, tingué dos fills més, Martina (Ciutadella, 2.12.1946) i Andreu (Ciutadella, 29.11.1948). Finalment, es jubilà el 17 d’0ctubre de 1970. I, Durant uns quants anys va ser Delegat de Ciutadella del S.E.M. (Sevicio Español del Magisterio).

En l’àmbit de l’educació també s’ha de destacar la seva tasca d’alfabetització d’adults. Als porxos de casa seva tenia una petita escoleta amb taules, bancs i pissarra inclosa on als vespres va ensenyar a llegir i escriure a una bona munió de pagesos i altres persones adultes.

Del 1943 al 1945 escriu articles a la Revista de Menorca sobre el Llibre vermell; i entre el 1946 i el 1947 sobre Los antiguos gremios de Ciudadela, que potser eren investigacions iniciades pel seu germà Josep, finat. El mateix 1946 publica la seva peça teatral Heroes de Ciudadela, (impremta Massanet, Ciutadella, 1946), sobre l’atac turc de 1558; i a partir del 1947, fins el 1970, col·labora amb el Diario de Menorca, amb articles de temàtica diversa. També fou corresponsal a Menorca de l’Agència EFE. També es va dedicar al periodisme essent corresponsal del Diari Menorca, on publicava les Crónicas de Ciudadela, durant diversos anys  entre el 1943 i 1964 i va ser corresponsal a Ciutadella també durant anys de les agències Cifra, Efe i Alfil. Al setmanari El Iris, periòdicament, hi publica una ressenya de carrers de Ciutadella, sota el títol genèric Las calles de Ciudadela.

Al llarg de la seva vida ha tingut nombrosos premis literaris i d’investigació. Cal destacar la biografía d’Elio Antonio de Nebrija (1441-1552), concurs organitzat per l’Ajuntament de Lebrija en el 5è centenari el 1941. L’any 1949 va rebre un premi del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per un estudi sobre Les Cançons de Ciutadella. I el 1950 un altre, per un treball sobre Els glosadors menorquins, també del CSIC.

Andreu Bosch Anglada també fou autor de peces teatrals (prop d’una trentena); com ara, Ses porquejades, sainet sobre la matança del porc, que es va representar, i publicada per la imprenta Cardona, el 1976. O la sarsuela Gent forastera que, amb música del  Sr. Palós va ser representada en la inauguració del teatre de Sant Miquel el 1934. I també va escriure un llibret de manualitats, El trenzado artístico en la escuela primària, (Editorial Salvatella, Barcelona, 1959).

De la seva pràctiva a l’escola, hi ha un estudi, del seu arxiu, sobre les pràctiques que aplicà durant el franquisme (quaderns de rotació, de preparació de lliçons, àlbums, etc.), del qual, analitzant aquests materials, els autors dedueixen que la pràctica dels mestres d’aleshores estava més determinada per la seva formació, i experiència, que no pels condicionants polítics de l’època.

Home de profundes conviccions religioses, va pertànyer a diverses associacions com les Conferències de Sant Vicent de Paül o l’Adoració Nocturna.

Andreu Bosch i Mesquida i el món laboral

Les activitats del pare van tenir una influència cabdal en l’educació, formació i activitats futures del seu fill, també Andreu.

Andreu Bosch i Mesquida inicià els seus estudis a I’escola de Primària d’es Born, Joan Benejam, (1953-1958). I continuà els estudis de batxiller a l’Institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella (1958-1963). Després es matricula lliure a l’escola magisteri de Palma, on només hi anava a examinar-se cada curs, residint a Ciutadella, (1963-1966). Aquest darrer any finí els seus estudis. Durant aquest temps, el seu pare li donà suport amb els estudis.

El 1967, treballà uns mesos d’interí a l’escola d’Es Molinar, Palma. I, aquest mateix any, oposita i aprova, obtenint una plaça provisional a l’Escola Graduada n. 2 -Sant Joan- de Maó. El 1968 demana una excedència per estudis i es desplaça a estudiar a la Universitat de Barcelona, on treballa i estudia alhora. Així, a Barcelona, compagina els estudis de psicologia amb el treball de professor; compartint la feina, diürna, amb els estudis, de nocturn.

El primer any, el curs 1968-1969, treballà a Hogares Mundet (Llars Anna Gironella de Mundet, que construí l’empresari Artur Mundet, el 1954, per atendre a orfes, ancians, malalts i altres persones necessitades. Era un espai pensat com a Casa de Caritat, ubicat al districte d’Horta-Guinardó. Aquest espai funcionava sota la direcció de la Diputació de Barcelona, on també s’hi van ubicar, aleshores, una instal·lació esportiva, que gestionava la Federació Catalana per a Disminuïts Psíquics, i les facultats de Psicologia i Pegagogia de la Universitat de Barcelona. I es matriculà de la carrera de Psicologia.

Del 1969 al 1971 es dedica a donar classes particulars; i del 1971-1973 treballa a l’Acadèmia Fuster. Entre el 1973 i el 1976 fou quan entra en contacte amb les Escoles catalanes i cooperatives de pares i mestres–en aquella època nuclis de debat social i educatiu-, treballant del 1973 al 1976 a l’escola Artur Martorell, escola catalana i en català, gestionada per la cooperativa de pares. En els anys d’universitari, durant una temporada, va col·laborar amb la pàgina que el diari Menorca reservava als estudiants, anomenada Tribuna Universitària.

Acabà la carrera de psicologia el 1974. i el curs 1976-77 treballa a l’escola Arrel, escola, també, catalana i també cooperativa de pares. I, aquest mateix curs, fou professor de l’Escola d’Estiu d’Ensenyants de Menorca, on impartí un curs sobre La impremta a l’escola. Fou en aqueta època, quan participà en els inicis del Sindicat de Mestres, en el món de la renovació pedagògica, en cooperatives, l’Associació Rosa Sensat, Escoles d’Estiu, i d’altres moviments renovadors d’aquells anys a Barcelona.

Aquests, foren els anys de presa de consciència social i política i, especialment, de la necessitat d’una nova escola, que entronqués amb la tradició republicana, de nous mètodes pedagògics, unificant l’escola pública, i amb una consciència cultural i lingüística. A més, pretenien la participació de tota la comunitat educativa en la presa de decisions (pares, mestres i alumnes); i fomentar les revistes escolars, les biblioteques escolars, les colònies escolars i les excursions al medi natural; i, introduir com a instrument educatiu la música, d’educació física i el teatre. I per dur a terme tot aquest procés, es considerava imprescindible la formació permanent dels mestres.

Ran d’aquesta presa de consciència lingüística es matriculà als cursos de Català a Òmnium Cultural i el 1977 obtingué el títol de Capacitació per a l’ensenyament de la Llengua Catalana a E.G.B. que, posteriorment, fou reconegut oficialment per la Universitat de Barcelona.

És a través d’aquesta consciència pedagògica i, juntament, amb la seva relació amb els moviments de mestres, que participà, el conduí a la seva consciència social i política. La conseqüència fou que passà a col·laborar amb l’oposició a la dictadura franquista, que redescobrí amb el coneixement de la història de la República, de la Guerra Civil i de la repressió. Així, el 1976, ingressa al PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit conegut com el dels comunistes catalans) i també s’adhereix al moviment de l’Assemblea de Catalunya.

En els estius, quan residia a Menorca, amb altres estudiants, participà en un moviment que organitzava actes teatrals i poètics, oferint peces diferents de la cultura oficial de l’època. L’espectacle Macrocosmos (1971) muntatge dirigit per Arnau Socies i Gonçal Pons, en base a estudiants i algun actor ja consumat;  en el muntatge poètic  Poemes de l’home per a l’amor i el poble, -moviment cultural espontani-, de 1972; en el Seminari de Teatre (debats i conferències pel gener de 1973); en el El Retaule del flautista, (desembre 1973) -tot i que en aquest només hi participà de manera indirecta, ja que estava fent les Milícies Universitàries-; en la Setmana de Teatre Independent dels Països Catalans, celebrades a la Plaça Nova de Ciutadella (1976). En tots aquests esdeveniments, allò que es pretenia mostrar un altre tipus de cultura, diferent a l’oficial, del franquisme; i, també, altrament, un teatre alternatiu, que fugís del teatre costumista. I també van organitzar i impartir algun curs de Català, de manera totalment altruista, quan encara molt poca gent no el sabia escriure.

Retorn a Menorca i vida professional

El 1977, torna a Menorca. Se li acabaren els 10 anys, temps màxim que durava l’excedència de mestre. Així, reingressa al cos amb destí al col·legi Pere Casasnoves, de Ciutadella, que inaugura. Ran de la seva tornada a Menorca, el 1977 es casa amb Antònia Maria Anglada i Anglada, la seva companya, també mestre d’infantil a l’Escoleta Es Poriol, pionera en renovació pedagògica i en català; i, posteriorment, mestre de Primària. Són pares de dos fills, Jaume (1981)  i Anna (1985 ).

Del 1983 al 1989 fou director del col·legi Pere Casasnovas; i es decicà a treballar les matèries de didàctica (reclicatge de català per a catalanoparlants) i, amb l’Institut de Ciències de l’Educació organitzà impartí un curs de didàctica de la Llengua catalana el 1986. A més, aquesta escola, durant la seva direcció, fou la primera a implantar l’ensenyament en llengua catalana a un centre públic i els programes d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials. Del 1991 al 1996, fou Orientador Escolar del C.P. Pere Casasnovas. 

El 1996, aprovà les oposicions a secundària, com a Orientador Escolar, i passà a treballar a l’IES José María Quadrado, de Ciutadella, fins el 2011, que es jubila. Durant aquesta època, també fou mestre tutor de Pràctiques de l’Escola de Magisteri de la UIB i de Pràctiques de Psicopedagogia de la UOC.

A més, ha estat membre del Consell d’Illa de Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca; el 1983 professor de cursos de Reciclatge de Català, Didàctica per a catalanoparlants i, el 1986, professor de reciclatge de l’ICE de Didàctica de la Llengua Catalana. I, també, professor de cursos d’impremta escolar (1977) i teatre infantil (1991), de l’Escola d’Estiu per a Ensenyants de Menorca; ponent de cursos de deficiència auditiva i de resolució de conflictes; i ha participat en cursos, seminaris i jornades diversos de psicologia i educació. L’any 2011 es jubilà.

Activitat política i cultural   

El 1978 publica a la revista Quaderns de poesia Xibau, el recull de poemes El Crist esquizofrènic escrits a Barcelona durant els anys d’estudiant de Psicologia. Aquests Quaderns, en aquesta primera època, foren una incitativa de Joan López Casasnovas i Gustau Juan. Al Quadern n. 6 col·lectiu Per la pau i per la vida (1982), hi ha dues col·laboracions seves. A la Segona època d’aquests quaderns, editats ja per l’IME, Mostra de poesia menorquina (1989), hi participa amb cinc poemes. Finalment, hi ha un poema seu  a la publicació Versos per la llengua de l’editorial Arrela el 2013.

Amb el seu retorn a Menorca, passa a ingressar com a membre al PCIB (Partit Comunista de les Illes Balears), i fou membre del Comité Local de Ciutadella i de l’Insular. El 1979 es presenta com a cap de llista d’aquesta formació a l’ajuntament de Ciutadella. Surt elegit amb un segon regidor, i passen a l’oposició del govern local, aleshores comandat per la UCD.  Al plenari del 15 de desembre de 1980, presentà la inicaitiva de’obrir un expedient per recuperar el nom de ciutadella, com tenia des de segles abans. Fou aprovat per unanimitat. L’expedient passà al Consell Insular de Menorca, que finalitzà el 15 de desembre de 1980, que s’aprovà per unanimitat,  

 

Amb la crisi entre el PCE i el PSUC, i del resultat del V Congrés del PSUC (de 2 a 8 de gener de 1981), va sortir del partit; així, el 1983 no es torna a presentar. A més, deixa una mica de banda la política institucional i es dedica més a activitats culturals i pedagògiques.

 

Fou membre del col·lectiu Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, i hi participà donant algun curs de taller de teatre; com ara el 1991, de teatre infantil; i fou membre del seu Consell Rector de l’illa. Participà en trobades diverses a nivell d’illes i estatals i col·laborà en la revista Oratge, òrgan del Moviment entre el anys 2000 i 2002. I, per ser un gran aficionat al teatre, als centres on va treballar, sempre el va promoure entre els alumnes i els professors.

 

Del 2003 al 2007, es presenta com a independent a la llista del PSIB-PSOE al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears. Al Consell Insular de Menorca, fou Conseller de l’àrea de Benestar Social, època en què s’inicaren les obres del Centre Sòcio-sanitari de Santa Rita a Ciutadella, es creà la Fundació per a Persones amb discapacitat i es remodelà la Casa de la Infància. I, al mateix temps, diputat al Parlament, on participà a la comissió d’Educació i Cultura; i fou Vice-President de la Mesa de la Comissió d’Assumpes Socials. 

 

Pel que fa a l’activitat parlamentària, cal destacar la seva intervenció en l’àrea d’educació i la seva preocupació sobre la proposta de trilingüisme del govern d’aleshores, on denuncià l’afavoriment de la xarxa privada i concertada, a expenses de la pública; per la qual cosa s’havia d’impedir que els centres de la privada es permetessin escolir els millors alumnes, enviant a la pública la resta; i a més, emplenant les aules, cosa que anava contra una educació de qualitat. Per això, proposà un Pla de promoció de la qualitat de l’educació infantil, de 0 a 3 anys; canviar els criteris d’escolarització; evitar que siguin els centres que escollissin els alumnes; dur a terme un pla intensiu d’atenció a la diversitat; a promoure la participació de les comunitats educatives; i a promoure iniciatives per a fomentar i promoure la qualificació i qualitat del treball.

 

S’afilià al PSOE el 2006. I el 2007 formà part de la comissió executiva local, del PSIB, com a secretari d’organització. Després, quan dimití, des de llavors, ha continuat sent membre, com a vocal, d’aquesta comissió. El mateix any torna a les aules, quan acaba la seva etapa de política a les institucions públiques.

 

Del 2012 al 2017 fou Secretari de Cultura de l’Executiva del PSIB. I, actualment, també forma part d’aquesta Executiva; i, com s’ha esmentat, de la de l’Agrupació Socialista de Ciutadella. A més, ha estat membre del Consell Polític del PSIB, del Comité Insular del PSIB a Menorca i de la Comissió Executiva Local, des del 2008 fins a l’actualitat.

 

El 2019, sortí escollit com a regidor a l’Ajuntament de Ciutadella, i passà a dirigir l’àrea d’Educació. Però, el mes de març del 2020 dimití de regidor, per motius personals; i abandona, definitivament, la seva activitat institucional.

 

En els mitjans de comunicació, ha escrit articles sobre temes d’educació i cultura al Diari Menorca, al setmanari El Iris (des de l’any 2013), i a la revista Ciutadella de Franc (sobre psicologia, psicopedagogia i educació, els de 1994/2004, recollits, en part, per Francesc Florit a El prisma educatiu. El debat a la premsa de Menorca 1999-2001). Ha escrit també el pròleg del nº 61 dels Quaderns de Folklore Endevinalles Menorquines i II Editat pel Col·lectiu folklòric el 1997 amb el títol La intel·ligència cultural. I, darrerament, la introducció al llibre Els regidors menorquins de 1979.  al núm 21 de la Col·lecció Menorca Segle XX, 2019.

 

El seu interès pel teatre l’ha duit de sempre a promoure el teatre infantil als centres educatius on ha exercit, des de Barcelona als inicis de la seva professió fins a les darreries a l’Institut Josep Maria Quadrado. Tampoc ha deixat mai la vessant d’actor; a més dels muntatges ja indicats més amunt, cal destacar la seva actuació a La bereneta dels generals (1991) o La Conquesta de Menorca (2015)

 

A més del teatre, també és aficionat a la música. Ha escrit poesia i participat en espectacles teatrals i en corals de música. I, combinant aquesta afició amb la seva vessant lúdica, de creació de cançons inèdites, cada any noves, amb contingut social i crític, Ha participat en corals de música clàssica i con a guitarrista i cantaire també va participar en el grup Fru-fru, de Ciutadella, (1986-2018), des de la seva creació, que sortia el dia de la revetlla de l’inici de les festes de Sant Joan (22 de juny), cantant cançons populars i d’elaboració pròpia amb contingut social i crític i amb gran èxit de participació.

           

FONTS

ADMe, Diari de Menorca, Setmanari El Iris, Ciutadella de Franc;

Alzina, Pere; La realitat educativa a Menorca; Lleonard Muntaner Editor i Fundació Gadeso; Palma, 2007. pàgina 36):

Barceló Bauzà, Gabriel i Comas Rubí, Francisca; Ser mestre, malgrat el franquisme: testimonis etnogràfics d’una pràctica escolar; a Educació i Història. Revista de l’Educació, n 35, (gener-juny 2000), 103-134.

Bosch i Anglada, José; La fiesta de San Juan en Ciudadela. Imprenta del Sagrado Corazón de Jesús, Ciudadela 1932, que ha estat reeditat en tres ocasions més les dues darreres en 1965 i 1987; amb pròleg del seu germà Andreu.

Bosch i Mesquida, Andreu; La necessitat d'incrementar el consens en torn a l'Espanya Federal; a les Jornades d'Estudis Federals PSIB-PSOE; 2016

Butlletí Oficial i Diaris de Sessions del Parlament de les Illes Balears (Ple i Comissions).

Ciutadella de franc

Diari de Menorca

Florit, Francesc; El prisma educatiu. Un debat a la premsa de Menorca 1999-2001; Conselleria d’Educació, govern de les Illes Balears, Palma, 2002

López Casasnovas, Joan F.; El CCC a Menorca. El teatre dins la vida; a Es Rebost. Revista trimestral de cultura; n 7, 19.1.2005;

Ajuntament de Ciutadella, 18-21.

Quaderns Xinau,

Setmanari El Iris

 

Valentí Valenciano López